Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Com podem tenir un matrimoni d’èxit?

Com podem tenir un matrimoni d’èxit?

«Que cadascú de vosaltres també estimi la seva muller com a si mateix, i la muller que respecti el seu marit» (EF. 5:33).

CANÇONS: 36, 3

1. Què és realista que experimentin les persones casades? (Mira la imatge del principi.)

LA NÚVIA emocionada camina cap al seu nuvi; ell està tan elegant. És difícil trobar paraules per descriure la gran felicitat que senten el dia de la seva boda. Durant un temps han estat sortint i coneixent-se, i han arribat a estimar-se tant que ara estan disposats a prometre’s fidelitat i amor etern. És veritat que no sempre serà un camí de roses; per arribar a ser una sola carn i tenir una vida de família feliç es requereix molt d’esforç. A més, no hem d’oblidar que la Bíblia diu que som imperfectes i tindrem «aflicció en la carn» (1 Cor. 7:28). Però, Jehovà, qui ha creat el matrimoni, vol que siguem feliços i tinguem èxit; per això, ens ofereix consells molt útils a la seva Paraula (Prov. 18:22). Així, doncs, què podem fer per reduir al màxim els problemes dins el matrimoni i tenir-hi èxit?

2. Quins tipus d’amor s’ha de mostrar el matrimoni?

2 La Bíblia destaca l’important paper que juga l’amor. Per una banda, l’afecte, en grec philía, és un ingredient essencial al  matrimoni. Per l’altra, l’amor romàntic, érōs, produeix molt de plaer. A més, l’amor que se sent pels familiars, storgé, és essencial quan els fills entren en escena. Ara bé, el tipus d’amor més important per tenir èxit en el matrimoni és l’agápē, que està basat en principis. Parlant d’aquest tipus d’amor, l’apòstol Pau va dir: «Que cadascú de vosaltres també estimi la seva muller com a si mateix, i la muller que respecti el seu marit» (Ef. 5:33).

CADASCÚ TÉ UN PAPER DIFERENT

3. Fins a quin grau s’ha d’estimar un matrimoni?

3 Pau va escriure: «Marits, estimeu les vostres pròpies mullers així com també el Crist va estimar l’església, i es va lliurar ell mateix per ella» (Ef. 5:25). Per imitar l’exemple de Jesús, els cristians s’han d’estimar els uns als altres, tal com ell va estimar els seus deixebles (llegeix Joan 13:34, 35; 15:12, 13). Els cònjuges s’han d’estimar tant com per estar disposats a morir l’un per l’altre. Però potser és l’última cosa que un desitjaria fer quan té diferències greus amb la seva parella. Què els pot ajudar? La Bíblia diu que l’amor agápē «tot ho sofreix, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta». Sí, «l’amor mai no s’acaba» (1 Cor. 13:7, 8). Recordar la promesa que van fer d’estimar-se i de mostrar-se fidelitat, els ajudarà a treballar junts per aplicar els principis bíblics i resoldre els problemes que apareguin.

4, 5. (a) Quina responsabilitat té el marit? (b) Com ha de veure la dona el principi d’Efesis 5:22, 23? (c) Quins canvis va haver de fer un matrimoni?

4 L’apòstol Pau va escriure el següent sobre les responsabilitats de cada cònjuge: «Esposes, sotmeteu-vos als propis marits, com al Senyor. Perquè el marit és el cap de la muller, com també el Crist és el cap de l’església» (Ef. 5:22, 23). Aquest principi no significa que les esposes siguin inferiors als seus marits. Al contrari, ajuda la dona a complir amb el paper que Jehovà li va donar quan va dir: «No és bo que l’home [Adam] estigui sol. Li faré un ajut adient» (Gèn. 2:18). El marit ha de ser un cap de família amorós, tal com Jesús ho va ser amb la congregació. Quan l’home actua d’aquesta manera, la dona se sent més segura i li és molt més fàcil ser respectuosa, cooperadora i submisa.

5 Ara bé, hem de reconèixer que adaptar-se a la vida de matrimoni requereix canvis i molt d’esforç. Parlant d’això, la Cathy [1] va admetre: «De soltera, era molt independent i estava acostumada a cuidar-me soleta. És clar, quan em vaig casar vaig haver d’aprendre a confiar en el meu marit. Això no sempre va ser bufar i fer ampolles, però fer les coses a la manera de Jehovà ens va apropar molt com a parella». En Fred, el seu marit, va dir: «Prendre decisions mai havia estat el meu fort. I casar-me no em va ajudar gaire; ara havia de pensar per dues persones. Però, com que busco l’ajuda de Jehovà i tinc en compte els suggeriments de la meva dona, cada dia se’m fa més fàcil complir amb la meva responsabilitat. Fem un bon equip!».

6. Com pot l’amor contribuir a la unitat del matrimoni quan sorgeixen problemes?

6 Un matrimoni fort està format per dues persones que estan disposades a cedir i a ser pacients amb els defectes de l’altre. De fet, la Bíblia ens anima a suportar-nos i perdonar-nos, i la veritat és que tots ens equivoquem moltes vegades. Quan això passa, no ho hem de veure com un problema, sinó com una oportunitat d’aprendre dels errors, perdonar-nos l’un a l’altre i deixar que l’amor  ens uneixi (Col. 3:13, 14). Recordem que «l’amor és pacient, bondadós [...], no té en compte el mal» (1 Cor. 13:4, 5). Per això, quan sorgeixen malentesos, els hem de resoldre ràpidament; si és possible, abans que acabi el dia (Ef. 4:26, 27). S’ha de ser humil i valent per dir «em sap greu, perdona’m», però aquestes paraules poden tenir un efecte molt positiu i ajudar el matrimoni a construir ponts en lloc de tanques.

TRACTA LA TEVA PARELLA AMB TENDRESA

7, 8. (a) Quin consell dóna la Bíblia sobre les relacions sexuals en el matrimoni? (b) Per què s’han de tractar els cònjuges amb tendresa?

7 La Bíblia ens ajuda a ser equilibrats a l’hora de cuidar de les necessitats emocionals i sexuals del cònjuge (llegeix 1 Corintis 7:3-5). És molt important que cadascú sigui amorós i considerat amb els sentiments i les necessitats de l’altre. Per exemple, si la dona no se sent tractada amb tendresa, li costarà més disfrutar de la intimitat en el matrimoni. Per això, s’espera que el marit conegui bé la seva dona i que la tracti amb consideració (1 Pe. 3:7). Mai s’ha d’obligar o exigir tenir relacions sexuals; aquestes són una expressió de l’amor que senten l’un per l’altre i, per tant, han de sorgir de manera natural. En aquest sentit, s’ha de tenir en compte que sovint l’home pot estar-hi més disposat que la dona, però, sigui com sigui, ha de ser el moment apropiat per tots dos.

8 La Bíblia no dóna regles específiques sobre els límits o les mostres d’amor que poden tenir els cònjuges en la seva intimitat sexual. Però sí que destaca la importància de mostrar-se afecte (Cànt. 1:2; 2:6). Queda clar, doncs, que els matrimonis s’han de tractar amb tendresa.

9. Per què és inacceptable qualsevol interès sexual fora del matrimoni?

9 Si de veritat estimem Jehovà i els altres, no permetrem que res ni ningú s’interposi en el matrimoni. Desgraciadament, l’addicció a la pornografia ha fet molt de mal a moltes parelles, fins al punt d’engegar-les a rodar. Flirtejar amb una persona que no és el nostre cònjuge tampoc és amorós i pot perjudicar el matrimoni. Per tot això, hem d’evitar qualsevol interès sexual fora del matrimoni. Recordar que Jehovà és conscient de tot el que pensem i fem enfortirà la nostra decisió d’agradar-li i ens ajudarà a mantenir-nos nets (llegeix Mateu 5:27, 28; Hebreus 4:13).

QUAN LES COSES NO VAN BÉ

10, 11. (a) Com n’és, de comú, el divorci? (b) Què diu la Bíblia de la separació? (c) Què pot ajudar un matrimoni a no precipitar-s’hi?

10 Quan sorgeixen problemes importants que no es resolen ràpidament, alguns matrimonis es plantegen la separació o el divorci. De fet, en alguns països, més de la meitat dels matrimonis acaben en divorci. Encara que aquesta tendència no es veu tant al poble de Déu, l’augment de problemes en els matrimonis cristians és una verdadera preocupació.

11 La Bíblia diu el següent: «Que la muller no se separi del marit, però si se’n separa, que resti sense casar o que es reconciliï amb el marit; i el marit que no es divorciï de la muller» (1 Cor. 7:10, 11). La separació no és cosa de poca importància. Tot i que per a alguns pugui semblar una bona sortida quan les coses no van bé, s’acaba convertint més en una font de problemes que no pas en una solució. Després de dir que l’home deixaria els seus pares i s’uniria a la seva dona, Jesús va afirmar: «El que Déu ha [unit] que  no ho separi l’home» (Mt. 19:3-6; Gèn. 2:24). Això també vol dir que ni els mateixos cònjuges poden separar «el que Déu ha [unit]». No hem d’oblidar que Jehovà veu el matrimoni com una unió permanent (1 Cor. 7:39). Si tenim ben present que tots haurem de donar comptes a Jehovà, segur que ens esforçarem per resoldre els problemes que puguin sorgir abans que vagin a més i créixer com una bola de neu.

12. Què pot fer que un matrimoni es plantegi la separació?

12 Tenir expectatives poc realistes del matrimoni pot dificultar la vida de casats. Quan una persona s’adona que la vida no és un compte de fades i que el seu matrimoni no és com havia somiat, es pot sentir frustrada, enganyada i, fins i tot, amargada. Els antecedents i les diferències de personalitat també poden influir. A més, poden sorgir problemes quan entren en joc els diners, la família política o l’educació dels fills. Amb tot, la majoria dels matrimonis cristians s’esforcen per buscar solucions i es deixen guiar per Jehovà. No creus que això és digne d’encomi?

13. Quines situacions poden justificar la separació?

13 Si un matrimoni cristià té problemes greus, ha de cercar l’ajuda dels ancians, ja que aquests germans experimentats poden ajudar els cònjuges a aplicar els consells bíblics. A més, han de demanar a Jehovà que els ajudi i els doni el seu esperit sant per aplicar els principis bíblics i manifestar qualitats cristianes (Gàl. 5:22, 23). Ara bé, de vegades hi ha situacions que poden justificar la separació. Quines? Negar-se a mantenir la família, el maltractament físic molt greu i posar en perill molt greu l’espiritualitat. Totes són situacions excepcionals que podrien fer que una persona decidís separar-se. [2]

14. Què aconsella la Bíblia als germans que estan casats amb una persona que no serveix Jehovà?

14 Alguns germans estan casats amb persones que no serveixen Jehovà. En aquest cas, la Bíblia dóna bones raons per continuar junts (llegeix 1 Corintis 7:12-14). Encara que no en sigui conscient, el cònjuge que no és Testimoni és «santificat» per estar casat amb un servent de Déu. Els seus fills també són «sants» i, per tant, tenen la protecció de Jehovà. Pau va argumentar: «Perquè, ¿què saps tu, muller, si salvaràs el marit? O, ¿què saps tu, marit, si salvaràs la muller?» (1 Cor. 7:16). De fet, en moltes congregacions trobem exemples de matrimonis on un dels cònjuges va tenir un paper clau perquè l’altre arribés a conèixer i servir Jehovà.

15, 16. (a) Quin consell ofereix la Bíblia a les germanes casades amb algú que no serveix Jehovà? (b) Com ha d’actuar un cristià si el seu cònjuge «incrèdul» es vol separar?

15 L’apòstol Pere va aconsellar a les germanes casades: «Estigueu sotmeses als vostres marits, de manera que, encara que alguns desobeeixin la paraula, siguin guanyats sense paraula per la manera de viure de les mullers, havent observat la vostra manera de viure casta amb reverència». En lloc de parlar constantment de les seves creences, la germana que tracta el seu marit amb «un esperit dòcil i tranquil» té més possibilitats d’atreure’l a la veritat (1 Pe. 3:1-4).

16 Però, què passa si el cònjuge no Testimoni decideix separar-se? La Paraula de Déu explica: «Si l’incrèdul se separa, que se separi. En aquests casos el germà o la germana no està esclavitzat; Déu ens ha  cridat a la pau» (1 Cor. 7:15). Això no vol dir que el germà o la germana tingui base bíblica per tornar-se a casar, sinó que no ha d’obligar el seu cònjuge a quedar-se al seu costat. En aquests casos, la separació pot produir un cert sentiment de «pau». Amb tot, el cònjuge «incrèdul» podria tornar amb la intenció de salvar el seu matrimoni i, fins i tot, arribar a servir Déu.

BUSCA PRIMER EL REGNE I TINDRÀS UN MATRIMONI FELIÇ

Si donem prioritat a les coses espirituals, tindrem un matrimoni més feliç (Consulta el paràgraf 17)

17. Quina ha de ser la principal prioritat dels matrimonis?

17 Estem vivint en la part final dels «darrers dies» que la Bíblia descriu com «temps perillosos» i complicats (2 Tim. 3:1-5). Tot i això, si ens mantenim forts en sentit espiritual, podrem resistir les influències negatives d’aquest món. Tenint en compte això, Pau va recomanar: «El temps s’ha escurçat; d’ara endavant fins els qui tenen muller, que estiguin com si no en tinguessin; [...] els qui usen d’aquest món, com si no se n’aprofitessin» (1 Cor. 7:29-31). L’apòstol no estava dient als germans casats que deixessin d’atendre les seves responsabilitats familiars, sinó que donessin prioritat als assumptes espirituals (Mt. 6:33).

18. Com podem tenir un matrimoni d’èxit?

18 Tot i que vivim en temps molt difícils, on les relacions familiars estan en crisi, podem tenir un matrimoni d’èxit. No ho dubtis! Els matrimonis cristians que es mantenen dins del poble de Déu, que apliquen els principis bíblics i que es deixen guiar per l’esperit de Jehovà poden cuidar i preservar «allò que Déu ha [unit]», el matrimoni (Mc. 10:9).

^ [1] Paràgraf 5: S’han canviat els noms.

^ [2] Paràgraf 13: Consulta l’apèndix «El criteri de la Bíblia sobre el divorci i la separació» al llibre «Manteniu-vos en l’amor de Déu».