Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Imita Jehovà, el Déu que ens anima

Imita Jehovà, el Déu que ens anima

«Sigui alabat, [...] el Déu de tot consol, que ens anima en tots els nostres patiments» (2 COR. 1:3, 4, nota).

CANÇONS: 23, 152

1. Com va donar ànim Jehovà a la humanitat poc després de la rebeŀlió d’Edèn?

DES QUE la humanitat és imperfecta, Jehovà ha demostrat que és un Déu que dona ànim. Just després de la rebeŀlió d’Edèn, va donar motius perquè els descendents d’Adam tinguessin esperança. La humanitat no ho tenia tot perdut. La profecia de Gènesi 3:15 assegurava als humans que «la primera serp», Satanàs, i «tot el que ha fet» serien destruïts (Ap. 12:9; 1 Jn. 3:8).

JEHOVÀ VA ANIMAR ELS SEUS SERVENTS DEL PASSAT

2. Com va animar Jehovà a Noè?

2 Noè va viure en un món allunyat de Jehovà on els únics que servien Déu eren la seva família. Com que la societat que els envoltava estava plena de violència i perversió sexual, aquest servent es podia haver desanimat (Gèn. 6:4, 5, 11; Jud. 6).  Però, gràcies a tot el que Jehovà li va dir, va tenir l’ànim necessari per continuar endavant i, per això, la Bíblia diu que «caminava amb Déu» (Gèn. 6:9). Jehovà li va explicar que posaria fi a aquell món malvat, i li va donar instruccions del que havia de fer per salvar la seva família (Gèn. 6:13-18). Sens dubte, Jehovà va ser una font d’ànim per a Noè.

3. Com va rebre ànim Josuè? (Mira la imatge del principi.)

3 Segles després, Josuè va rebre la gran responsabilitat d’introduir el poble de Jehovà a la Terra Promesa, cosa que implicava vèncer els poderosos exèrcits de les nacions que ocupaven aquell territori. Josuè tenia molts motius per tenir por i, per això, Jehovà li va demanar a Moisès que l’enfortís, quan li va dir: «Dóna l’encàrrec a Josuè, i encoratja’l, i enforteix-lo; perquè ell passarà al cap d’aquest poble, i ell els farà heretar la terra que tu veuràs» (Deut. 3:28). Abans de començar la seva comissió, Jehovà va dir a Josuè: «No t’ho he manat? Sigues fort i coratjós! No tinguis por ni t’espantis, perquè Jahveh, el teu Déu, serà amb tu a tot arreu on vagis» (Jos. 1:1, 9). Quines paraules tan animadores!

4, 5. a) Com va animar Jehovà al seu poble en el passat? b) De quina manera va enfortir Jehovà al seu Fill?

4 Jehovà no només va donar ànim als seus servents a nivell individual, sinó que també ho va fer amb el seu poble com a grup. Per exemple, Jehovà sabia que els jueus que estarien captius a Babilònia necessitarien rebre ànim i, per aquesta raó, els hi va dir les següents paraules profètiques tan enfortidores: «No tinguis por, perquè jo sóc amb tu. No et [preocupis], perquè jo sóc el teu Déu, jo t’enforteixo: sí, jo t’ajudaré; sí, jo et sostindré amb la mà dreta de la meva justícia» (Is. 41:10). Els primers cristians confiaven en aquesta promesa de Jehovà, i nosaltres avui dia també ho fem (llegeix 2 Corintis 1:3, 4).

5 Jesús mateix també va rebre ànim per part del seu Pare. Quan es va batejar, va sentir una veu des del cel que deia: «Aquest és el meu Fill, l’estimat. Ell té la meva aprovació» (Mt. 3:17). No creus que aquestes paraules van enfortir molt Jesús durant la seva predicació?

JESÚS VA DONAR ÀNIM

6. Per què podem dir que la paràbola dels talents ens enforteix?

6 Jesús va imitar l’exemple del seu Pare quan va motivar els seus deixebles a ser fidels. Ho va fer amb la paràbola dels talents. Els hi va explicar que l’amo va felicitar els esclaus que van ser fidels d’aquesta manera: «Ben fet, esclau bo i fidel! Has sigut fidel en algunes de les meves coses, et posaré a càrrec de moltes coses. Alegra’t amb el teu amo» (Mt. 25:21, 23). Quina manera tan positiva d’ajudar-nos a continuar servint Jehovà fidelment!

7. Com van rebre ànim els apòstols i, en concret, Pere?

7 Els apòstols sovint discutien sobre quin d’ells era el més important, però Jesús els hi va dir amb paciència que havien de ser humils i comportar-se com a servents, no com si fossin amos (Lc. 22:24-26). L’apòstol Pere va decebre Jesús en diferents ocasions (Mt. 16:21-23; 26:31-35, 75). Però, en lloc de rebutjar-lo, el Fill de Déu va animar Pere i, fins i tot, li va donar la responsabilitat  de cuidar i enfortir els seus germans (Jn. 21:16).

SERVENTS DE DÉU QUE VAN REBRE ÀNIM

8. Com va enfortir Ezequies als caps del seu exèrcit i al poble de Judà?

8 Temps abans que Jesús vingués a la terra i ens donés un exemple perfecte a seguir, els servents de Jehovà ja eren conscients de la importància de ser animadors. Per exemple, quan els assiris van amenaçar el poble de Judà, Ezequies va reunir els caps del seu exèrcit i la resta de la gent per enfortir-los. El resultat va ser que el poble va rebre ànim quan van sentir el que els hi va dir (llegeix 2 Cròniques 32:6-8).

9. Què ens ensenya el llibre de Job sobre l’ànim?

9 Tot i que Job necessitava consol, va ser ell qui va donar una lliçó als tres «confortadors molestosos» sobre el que significa animar de veritat. Els hi va dir que si hagués estat en el seu lloc, els hauria animat amb les seves paraules i els hauria consolat (Job 16:1-5). Finalment, Job va rebre consol d’Elihú i de Jehovà (Job 33:24, 25; 36:1, 11; 42:7, 10).

10, 11. a) Per què necessitava ànim la filla de Jeftè? b) A qui podem animar avui dia?

10 Una altra persona que va necessitar consol va ser la filla de Jeftè. Abans d’anar a lluitar contra els ammonites, Jeftè va prometre a Jehovà que, si li donava la victòria, entregaria la primera persona que sortís a rebre’l quan tornés a casa perquè servís Déu al tabernacle. Quina sorpresa es va endur quan la seva única filla va ser la primera que va sortir a donar-li la benvinguda. Allò li va trencar el cor. Tot i això, va complir la seva paraula i va enviar la seva filla a Siló per servir al tabernacle la resta de la seva vida (Jut. 11:30-35).

11 Si per a Jeftè va ser difícil, imagina’t com ho devia ser per a la seva filla! Amb tot, aquesta serventa humil va acceptar amb bona actitud la decisió del seu pare (Jut. 11:36, 37). Va estar disposada a renunciar al dret a casar-se, tenir fills, i preservar el nom i l’herència de la seva família. Si hi havia algú que necessitava ànim i consol, era ella. De fet, el relat bíblic explica: «Això era un costum a Israel, que anualment les filles d’Israel anaven a [encomiar, NM] la filla de Jeftè, el galaadita, quatre dies a l’any» (Jut. 11:39, 40). No et sembla que els solters que aprofiten la seva situació per servir més Jehovà mereixen que els felicitem i els animem? (1 Cor. 7:32-35.)

ELS APÒSTOLS VAN ANIMAR ELS GERMANS

12, 13. Com va enfortir Pere als seus germans?

12 La nit abans de morir, Jesús va dir a l’apòstol Pere: «Simó, Simó! Satanàs ha demanat sacsejar-vos com quan se separa el gra de la palla. Però jo li he suplicat a Déu que la teva fe no es debiliti. I tu, quan hagis tornat, enforteix els teus germans» (Lc. 22:31, 32).

Les cartes i els llibres dels apòstols van animar molt els germans del primer segle i també ens continuen animant ara (Consulta els paràgrafs 12 a 17)

13 Pere va demostrar que era un puntal a la congregació del segle primer (Gàl. 2:9). Va animar els germans amb el seu exemple de valor tant durant la Pentecosta com posteriorment. Després d’haver servit durant molts anys, va escriure cartes als seus germans, i va explicar per què ho feia: «Us he escrit breument [...] per animar-vos  i assegurar-vos que Déu us ha mostrat la seva bondat immerescuda. Manteniu-vos en la seva bondat immerescuda» (1 Pe. 5:12). Les cartes de Pere van ser una font d’ànim per als cristians del primer segle i també ho continuen sent per a nosaltres, mentre esperem que les promeses de Jehovà es facin realitat (2 Pe. 3:13).

14, 15. Com han animat les cartes i l’Evangeli de Joan als cristians al llarg dels segles?

14 L’apòstol Joan també va ser un pilar entre els cristians del primer segle. La descripció fascinant que fa de la predicació de Jesús en el seu Evangeli ha animat els germans al llarg del temps i encara ho fa en l’actualitat. Per exemple, només el seu Evangeli conté les paraules de Jesús quan va dir que l’amor seria la principal qualitat que identificaria els cristians verdaders (llegeix Joan 13:34, 35).

15 A les tres cartes de Joan també hi podem trobar autèntiques perles espirituals. Quan ens sentim carregats pel pes dels nostres errors, ¿no ens consola saber que «la sang [de] Jesús ens neteja de tots els pecats»? (1 Jn. 1:7.) I si el nostre cor no deixa de condemnar-nos, ¿no se’ns fa un nus a la gola i se’ns salten les llàgrimes quan llegim que «Déu ens coneix millor que nosaltres mateixos»? (1 Jn. 3:20.) També és interessant saber que Joan va ser l’únic escriptor de la Bíblia que va deixar registrat que «Déu és amor» (1 Jn. 4:8, 16). A més, la seva segona i tercera carta encomien els cristians que «viuen d’acord amb la veritat» (3 Jn. 3, 4; 2 Jn. 4).

16, 17. De quines maneres va animar Pau als cristians?

16 L’apòstol Pau va ser un exemple exceŀlent del que significa animar els germans. Sembla que, després de morir  Jesús, el consell rector es va establir a la ciutat de Jerusalem, on vivien la majoria dels apòstols (Fe. 8:14; 15:2). Els cristians de Judea predicaven les bones notícies sobre Jesús a persones que eren jueves i creien en un sol Déu. En canvi, l’esperit sant va enviar Pau a predicar a grecs, romans i persones d’altres nacions que adoraven molts déus (Gàl. 2:7-9; 1 Tim. 2:7).

17 Pau va recórrer la regió que ara es coneix com Turquia, i també va viatjar fins a Grècia i Itàlia. En aquells llocs va predicar a persones que no eren jueves i hi va formar congregacions. Com que aquells nous germans van patir «a mans dels [seus] compatriotes», necessitaven rebre molt d’ànim (1 Tes. 2:14). Cap a l’any 50, l’apòstol va escriure a la nova congregació de Tessalònica: «Quan us mencionem en les nostres oracions sempre donem gràcies a Déu per tots vosaltres, perquè constantment recordem davant del nostre Déu i Pare el servei que feu impulsats per la fe, els vostres esforços motivats per l’amor i l’aguant» (1 Tes. 1:2, 3). A més, Pau els hi va dir que s’havien d’enfortir entre ells, quan els va aconsellar: «Continueu animant-vos i edificant-vos els uns als altres» (1 Tes. 5:11).

EL CONSELL RECTOR, UNA FONT D’ÀNIM PER ALS GERMANS

18. Com va enfortir el consell rector a Felip al segle primer?

18 Durant el primer segle, Jehovà va utilitzar el consell rector per animar els germans, inclosos els que tenien responsabilitats a la congregació. Quan Felip l’evangelitzador va predicar als samaritans, el consell rector li va donar suport. Aquest consell va enviar dos dels seus membres, Pere i Joan, perquè fessin oració amb els nous cristians i aquests poguessin rebre esperit sant (Fe. 8:5, 14-17). Segur que Felip i els nous germans es van sentir molt animats al veure l’interès i l’ajuda del consell rector.

19. Quin efecte va tenir la carta que va enviar el consell rector?

19 Més tard, el consell rector va haver de decidir si els cristians que no eren jueus s’havien de circumcidar, tal com indicava la Llei mosaica que havien de fer els israelites (Fe. 15:1, 2). Amb l’ajuda de l’esperit sant i la guia de les Escriptures, els germans del consell rector van decidir que ja no era necessari. Així doncs, van escriure una carta explicant aquest assumpte i la van fer arribar a les congregacions. Quin en va ser el resultat? «Després de llegir-la, es van alegrar molt per l’ànim que van rebre» (Fe. 15:27-32).

20. a) Com ens anima el Consell Rector avui dia? b) Quina pregunta analitzarem en el següent article?

20 Avui dia, el Consell Rector també dona ànim als betelites, als germans que serveixen a temps complet especial fora de Betel i, en realitat, a tot el poble de Déu arreu del món. I el resultat és el mateix que al primer segle: ens alegrem molt per l’ànim que rebem. A més, l’any 2015 el Consell Rector va publicar el fullet Torna a Jehovà, que ha demostrat ser una verdadera font d’ànim per a moltes persones d’arreu del món. Ara bé, ¿haurien d’imitar Jehovà i donar ànim només aquells que tenen responsabilitats a la congregació? Al següent article hi trobarem la resposta.