Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Ofereix-te voluntari i alaba Jehovà

Ofereix-te voluntari i alaba Jehovà

«Beneïu [o alabeu] Jahveh [...] pel poble voluntari!» (JUT. 5:2.)

CANÇONS: 150, 10

1, 2. a) Què van donar a entendre Elifaz i Bildad sobre els esforços que fem per servir Jehovà? b) Com va fer saber Jehovà els seus sentiments?

«¿POT un home ser útil a Déu? Qui té seny és útil a si mateix! El Totpoderós, ¿treu profit de la teva justícia? Què hi guanya si et comportes rectament?» (Job 22:1-3BCI.) Has volgut saber mai la resposta a preguntes com aquestes? Quan Elifaz li va plantejar a Job la primera d’aquestes preguntes, tenia molt clar que la resposta era un no rotund. A més, el seu company Bildad va dir que, als ulls de Déu, cap home era just (llegeix Job 25:4).

2 Aquests falsos amics van afirmar que a Jehovà no li serveixen de res els nostres esforços per servir-lo lleialment, i que per a Ell no valem més que un simple insecte (Job 4:19; 25:6). D’entrada podria semblar que Elifaz i Bildad tenien una actitud humil (Job 22:29). Després de tot, des de la finestreta d’un avió o des del cim d’una muntanya, els humans semblem totalment insignificants. Però, és així com Jehovà veu els nostres esforços per servir-lo quan ens mira des del cel? Com que Déu volia que sabéssim com se sent, va corregir Elifaz, Bildad i Sofar per dir coses que no eren veritat,  i també va demostrar que estava content amb Job al referir-se a ell com «el meu servent» (Job 42:7, 8). Per tant, tal com hem vist, una persona pot «ser útil a Déu».

«QUÈ LI DÓNES?»

3. Què va dir Elihú, i quin significat tenien les seves paraules?

3 Pel que fa a Elihú, Jehovà no el va corregir per preguntar: «Si tu ets just, ¿què li dónes [a Déu], o què rep de la teva mà?» (Job 35:7). Estava insinuant aquest servent que els nostres esforços per servir Jehovà són inútils? De cap manera! En realitat volia dir que Ell no necessita que l’adorem. Jehovà és complet per si mateix i nosaltres no el podem fer ni més ric ni més fort. Tot al contrari, qualsevol qualitat o talent que tinguem ve de Déu i ell es fixa en com l’utilitzem.

4. Com se sent Jehovà quan som generosos amb els altres?

4 Quan demostrem amor pels nostres germans fent coses per a ells, és com si li estiguéssim fent a Jehovà. Proverbis 19:17 diu que «el qui té misericòrdia del pobre fa un préstec a Jahveh: i Ell li recompensarà la seva obra». Llavors, ¿podem concloure que Jehovà veu cada cosa que fem per als altres? Creus que el Creador se sent en deute amb els que es comporten així i que veu aquests actes com petits préstecs que Ell pagarà amb la seva benedicció? Bé, de fet, això és el que el seu Fill va dir (llegeix Lluc 14:13, 14).

5. Quines preguntes analitzarem a continuació?

5 Jehovà va demanar al profeta Isaïes que fos el seu portaveu, i d’aquesta manera va donar a entendre que desitja que els humans fidels coŀlaborin amb Ell (Is. 6:8-10). Isaïes va acceptar la Seva invitació de bona gana. Avui dia, milers de persones accepten assignacions que podrien ser tot un repte, demostrant així el mateix esperit d’Isaïes, qui va dir: «Aquí em tens, envia’m». Ara bé, és possible que ens preguntem: «Serveix de res l’esforç que pugui fer a nivell individual? Encara que Jehovà és molt bo i permet que m’ofereixi voluntari, ¿realment em necessita per dur a terme el Seu propòsit?». Una anàlisi del que va passar en el temps de Dèbora i Barac respondrà a aquestes preguntes.

FRENATS PER LA POR, PERÒ ENFORTITS PER JEHOVÀ

6. Quina diferència hi havia entre els israelites i l’exèrcit de Jabín?

6 El rei cananeu Jabín «havia oprimit durament» el poble d’Israel durant uns vint anys. La gent tenia tanta por que gairebé no sortia al carrer. Des d’un punt de vista militar, els israelites no estaven gens preparats, ni per defensar-se en una guerra ni per atacar. En canvi, l’exèrcit enemic comptava amb 900 carros de guerra que estaven equipats amb fulles de ferro (Jut. 4:1-3, 13; 5:6-8). *

7, 8. a) Quines instruccions va donar Jehovà a Barac? b) Com va derrotar Israel a l’exèrcit de Jabín? (Mira la imatge del principi.)

7 Amb tot, Jehovà va demanar a la profetessa Dèbora que donés les següents instruccions a Barac: «Vés, i dirigeix-te a la muntanya de Tabor, i pren amb tu deu mil homes dels fills de Neftalí i dels fills de Zabuló; i jo faré venir a tu, al torrent de Quixon, Sisserà, cap de  l’exèrcit de Jabín, amb els seus carros i la seva tropa, i el lliuraré a la teva mà» (Jut. 4:4-7).

8 De seguida es va fer córrer la veu. Els voluntaris es van presentar a la muntanya de Tabor i, sense perdre ni un instant, Barac va seguir les instruccions de Jehovà (llegeix Jutges 4:14-16). En plena batalla a Tanac, un temporal inesperat va convertir aquelles terres en un fangar. A continuació, Barac va perseguir l’exèrcit de Sísara al llarg d’uns vint-i-quatre quilòmetres fins a Haróixet-Agoïm. En algun punt del trajecte, Sísara va abandonar el carro que tant havia intimidat els altres, però que ara només li feia nosa. Llavors es va posar a córrer cap a Saanannim, que devia estar a prop de Quèdeix. Sísara es va amagar a la tenda de Jael, la dona d’Hèber, el quenita, la qual el va rebre hospitalàriament. Com que aquest comandant estava molt esgotat, no va trigar a caure dormit. Ara seria una presa fàcil. Jael es va omplir de valor i va aprofitar l’oportunitat per acabar amb la seva vida (Jut. 4:17-21). I així va ser com l’enemic va ser derrotat. *

ACTITUDS MOLT DIFERENTS

9. Quina informació proporciona Jutges 5:20, 21?

9 Els capítols 4 i 5 de Jutges s’haurien d’estudiar junts perquè cada un d’ells conté detalls diferents. Per exemple, Jutges 5:20, 21 explica: «Lluitaren des dels cels; els estels des de llurs òrbites lluitaren contra Sisserà. El torrent de Quixon els escombrà». S’estan referint aquests versicles a l’ajuda dels àngels o potser a una pluja de meteorits? El relat no entra en detalls. Però si no era la mà de Déu, a què més es podrien atribuir aquelles pluges torrencials que van caure en el moment i el lloc precís i que van enfonsar aquells 900 carros de guerra? A Jutges 4:14, 15 s’atribueix a Jehovà aquesta victòria en tres ocasions. Cap dels 10.000 israelites que es van oferir voluntaris es podria penjar la medalla per aquella sonada victòria.

10, 11. Què era Meroz, i per què va ser maleïda?

10 Durant la cançó de victòria que atribuïa aquest miracle a Jehovà, Dèbora i Barac van cantar: «Maleïu Meroz –digué l’àngel de Jahveh–, maleïu molt els seus habitants: perquè no vingueren a l’ajut de Jahveh, a l’ajut de Jahveh contra els poderosos!» (Jut. 5:23).

11 Però, què era Meroz? És difícil saber-ho del cert. Sembla que la maledicció va tenir els seus resultats i no n’ha quedat ni rastre. ¿Es podria tractar d’una ciutat que no va respondre a la crida de voluntaris per participar en aquella guerra? Com podria ser que no haguessin sentit aquella crida si 10.000 israelites s’hi van oferir? Si Sísara va passar per aquesta ciutat mentre fugia, podria ser que els seus habitants haguessin desaprofitat l’oportunitat d’agafar-lo? És fàcil d’imaginar-se els habitants de Meroz observant com el cruel Sísara corria pels carrers de la ciutat sol i desesperat. Sens dubte, aquesta hauria estat una oportunitat d’or per coŀlaborar amb Jehovà i rebre la seva benedicció. Ara bé, just en el moment en què tenien l’ocasió d’actuar, ¿es van mantenir al marge? Si així va ser, quina diferència amb el valor de Jael que s’explica en els següents versets d’aquest relat! (Jut. 5:24-27.)

12. a) Quines actituds tan diferents es veuen a Jutges 5:9, 10? b) Què ens hauria de moure a fer aquest relat?

 12 A Jutges 5: 9, 10 es veu el contrast entre els qui es van unir a Barac i els qui no. Dèbora i Barac elogien els «legisladors d’Israel, que s’han ofert voluntàriament d’entre el poble». Quina diferència entre aquests i els qui cavalcaven sobre «someres blanques», que es consideraven massa importants per oferir-se voluntaris, i que seien «sobre catifes» i els hi encantava el luxe! Aquells que van anar amb Barac es van oferir per lluitar a la muntanya de Tabor i a les terres enfangades de Quixon, i van ser molt diferents als que anaven «pel camí», que van preferir l’opció més fàcil. A tots aquells que buscaven una vida de plaer se’ls hi va dir: «Mediteu!». Està clar que havien de meditar en l’oportunitat que havien perdut de coŀlaborar amb Jehovà i lluitar per la Seva causa. I el mateix hauria de fer la persona que avui dia no serveix Jehovà al màxim.

13. Quina diferència hi havia entre l’actitud de les tribus de Rubèn, Dan i Aser, i la de Zabuló i Neftalí?

13 Aquells que es van oferir voluntaris van veure de primera mà que Jehovà vindicava la seva sobirania, i van poder explicar amb detall com els va salvar (Jut. 5:11). En canvi, a Jutges 5:15-17 es diu que les tribus de Rubèn, Dan i Aser van donar més importància als seus assumptes materials —representats pels seus ramats, vaixells i ports— que a la invitació de Jehovà. Quina diferència amb Zabuló i Neftalí que van arriscar les seves vides per fer costat a Dèbora i Barac (Jut. 5:18). Podem aprendre una lliçó molt important d’aquestes actituds tan diferents.

ALABA JEHOVÀ

14. Com demostrem que donem suport a Jehovà i la seva organització avui dia?

14 Avui dia Jehovà no ens demana que participem en una guerra literal. Amb tot, tenim el privilegi de mostrar el nostre valor donant suport a la predicació.  Ara més que mai l’organització de Jehovà necessita molts voluntaris. Milions de germans, germanes i joves s’ofereixen per servir a temps complet com a pioners o betelites; d’altres coŀlaboren com a voluntaris als congressos o a la construcció de Sales del Regne. Pensa també en els ancians que cooperen amb els Comitès d’Enllaç amb els Hospitals o organitzant congressos. Pots estar segur que Jehovà valora molt els teus esforços i que no li passen desapercebuts (Heb. 6:10).

Abans de prendre una decisió, pensa en com afectarà la teva família i la congregació (Consulta el paràgraf 15)

15. Com podem saber si ens està afectant la indiferència?

15 Tots ens hauríem de fer les següents preguntes: «He adoptat una actitud còmoda deixant que els altres facin la major part de la feina? Estic més preocupat per les coses materials que per servir Jehovà al màxim? Tinc la mateixa fe i valor que Barac, Dèbora, Jael i els 10.000 israelites que es van oferir voluntaris? Faré tot el que està a la meva mà per coŀlaborar amb Jehovà? Si m’estic plantejant anar a viure a un altre país per millorar el meu nivell de vida, ¿faig oració a Jehovà i medito en quin efecte tindrà aquest canvi en la meva família i la congregació?». *

16. Encara que Jehovà ho té tot, què li podem donar?

16 Jehovà ens dignifica al permetre’ns mostrar el nostre suport al seu Regne. Com que el Diable sempre ha intentat persuadir les persones perquè es posin de part d’ell, quan et poses de part de Jehovà li estàs enviant un missatge molt clar a Satanàs. La fe i lleialtat a Déu que et motiven a oferir-te voluntari fan que Ell es posi molt content (Prov. 23:15, 16). A més, amb el teu suport i la teva obediència, Jehovà pot respondre a les acusacions de Satanàs (Prov. 27:11). Així que, quan som obedients a Jehovà, li estem donant un regal molt valuós i això el fa feliç.

17. Què ens ensenya Jutges 5:31 sobre el que passarà en el futur?

17 Aviat, només viuran a la terra aquells que donen suport al Regne de Déu. Oi que tenim moltes ganes que arribi aquest moment? Tal com ho van fer Dèbora i Barac, nosaltres també cantem: «Siguin destruïts tots els teus enemics, Jahveh! Però els qui l’estimen, que siguin com la sortida del sol en la seva força» (Jut. 5:31). Quan Jehovà posi fi al món de Satanàs a l’Harmaguedon, veurem el compliment d’aquesta cançó. En aquell moment, Déu no necessitarà voluntaris humans per derrotar l’exèrcit enemic. Al contrari, no caldrà que fem res, simplement haurem d’estar quiets i veure la salvació de Jehovà (2 Cròn. 20:17). Però, de moment, tenim moltes oportunitats per donar suport a Jehovà i al Seu Regne amb valor i zel.

18. A què motivarem els altres si servim Jehovà com ell vol?

18 «Beneïu [o alabeu] Jahveh [...] pel poble voluntari!» Així és com Dèbora i Barac van començar la seva cançó de victòria, donant el mèrit no a humans sinó al Déu Suprem (Jut. 5:1, 2). De la mateixa manera, quan el servim com Ell vol, motivem els altres a alabar Jehovà.

^ § 6 Aquells carros de guerra tenien unes fulles esmolades, llargues i, de vegades, corbades que possiblement sortien dels eixos de les rodes. Qui tindria el valor d’encarar-se a una màquina de guerra tan temible?

^ § 8 Pots trobar més detalls sobre aquest apassionant relat a l’article «Em vaig alçar, com una mare a Israel» a La Torre de Guaita de l’1 d’agost de 2015.

^ § 15 Consulta l’article «Els diners et provoquen ansietat?» a La Torre de Guaita de l’1 de juliol de 2015.