Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

«Compleix el que has promès»

«Compleix el que has promès»

«Has de complir les promeses que fas a Jehovà» (MT. 5:33).

CANÇONS: 18, 7

1. a) Què tenien en comú Jeftè i Anna? (Mira les imatges del principi.) b) Quines preguntes es respondran al llarg d’aquest article?

ELL era el líder d’un poble; ella, una dona que respectava el seu marit. Ell era un soldat molt valent; ella, una dona humil que s’encarregava de les feines de casa. A part d’adorar el mateix Déu, què tenien en comú Jeftè, un jutge d’Israel, i Anna, l’esposa d’Elcanà? Tots dos havien fet un vot a Déu, i el van complir. Aquests servents de Déu són un gran exemple per a aquells que decideixen fer una promesa a Jehovà. Ara bé, és possible que sorgeixin algunes preguntes. Què és un vot? És important complir les promeses que fem a Déu? Quines lliçons podem aprendre de Jeftè i Anna?

2, 3. a) Què és un vot? b) Què diu la Bíblia sobre fer vots a Déu?

2 En llenguatge bíblic, un vot és una promesa solemne que es fa a Déu. Una persona podria prometre que farà alguna cosa, oferirà alguna ofrena, participarà en algun tipus de servei a Déu o s’abstindrà de certes coses. Tot i que els vots es fan de forma voluntària, són sagrats i comporten una responsabilitat perquè tenen la força d’un jurament, o declaració jurada, en què la persona promet que farà, o deixarà de fer, alguna cosa (Gèn. 14:22, 23; Heb. 6:16, 17). Què diu la Bíblia sobre la importància de fer vots a Déu?

3 La Llei mosaica indicava: «Quan un home fa un vot  a Jahveh, o fa jurament per lligar la seva ànima amb una obligació, no trencarà la seva paraula: farà d’acord amb tot el que ha sortit de la seva boca» (Nom. 30:2). Temps més tard, Salomó va escriure: «Quan facis un vot a Déu, no triguis a complir-lo, perquè no li agraden els insensats: compleix el que has promès» (Ecl. 5:4). Jesús va confirmar la responsabilitat de fer un vot amb les paraules: «Heu sentit que es va dir als vostres avantpassats: “No has de trencar els teus juraments, sinó que has de complir les promeses que fas a Jehovà”» (Mt. 5:33).

4. a) Com n’és, d’important, fer un vot a Déu? b) Què aprendrem de Jeftè i Anna?

4 Queda clar que no ens podem prendre a la lleugera els vots que fem a Déu, ja que això afectarà la nostra relació amb Ell. David va escriure: «¿Qui pujarà a la muntanya de Jahveh? ¿I qui s’alçarà en el seu lloc sant? El net de mans i pur de cor, que no [...] ha jurat amb engany» (Sl. 24:3, 4). I en el cas de Jeftè i Anna, quin vot van fer? ¿Els va ser difícil complir la seva promesa?

ELLS VAN PAGAR EL SEU VOT A DÉU

5. Quina promesa va fer Jeftè, i amb quin resultat?

5 Jeftè va complir la promesa que li havia fet a Déu abans de sortir contra els ammonites, que havien provocat el pànic entre el poble de Déu (Jut. 10:7-9). Aquell servent, que desitjava amb totes les seves forces guanyar aquella batalla, va prometre: «Si veritablement lliures els fills d’Ammon a la meva mà, llavors s’esdevindrà que, aquell que surti a trobar-me de les portes de casa meva quan torni en pau dels fills d’Ammon, serà de Jahveh». Quin en va ser el resultat? Els ammonites van ser derrotats i, quan Jeftè va tornar a casa, la persona que va sortir a donar-li la benvinguda va ser la seva filla, a qui estimava molt. Ella seria la persona que arribaria a ser «de Jahveh» (Jut. 11:30-34). Què va significar per a aquesta noia la promesa de Jeftè?

6. a) Va ser difícil per a Jeftè i la seva filla complir la seva promesa? b) Què ens ensenyen Deuteronomi 23:21, 23 i Salm 15:4?

6 Per tal de pagar el vot del seu pare, la filla de Jeftè hauria de servir Jehovà a temps complet al tabernacle. Creus que Jeftè es va precipitar al fer aquella promesa a Déu? No, perquè ell sabia que la seva filla podria ser la primera persona que sortís a rebre’l. Tot i això, aquella situació no deixava de ser un repte per a aquest pare i la seva filla. Quan Jeftè la va veure, «s’esquinçà els vestits» i va reconèixer que estava molt trist. El relat continua explicant que la seva filla «plorà per la seva virginitat». Però, per què? Perquè Jeftè no tenia cap altre fill i la seva filla no es podria casar ni donar-li néts. Com a conseqüència, no tindria descendents a qui passar el nom de la família i la seva herència. Ara bé, això no era el més important. Jeftè va dir: «He obert la meva boca a Jahveh, i no em puc fer enrere». I la seva filla li va respondre: «Fes amb mi allò que ha sortit de la teva boca» (Jut. 11:35-39). Aquests servents van ser fidels a la seva promesa a Déu i no la van trencar, tot i que els va representar un gran sacrifici (llegeix Deuteronomi 23:21, 23; Salm 15:4).

7. a) Què va prometre Anna, i per què? b) Quin en va ser el resultat? c) Com va afectar a Samuel aquest vot? (Consulta la nota.)

 7 Anna és un altre exemple d’algú que va fer un vot a Déu i el va complir. Quan va fer la seva promesa es trobava molt trista i abatuda perquè no podia tenir fills i constantment es burlaven d’ella (1 Sam. 1:4-7, 10, 16). Anna li va obrir el cor a Déu i li va prometre: «Jahveh dels exèrcits, si tu certament mires l’aflicció de la teva serventa, i et recordes de mi, i no t’oblides de la teva serventa, i dónes a la teva serventa un fill mascle, llavors el dedicaré a Jahveh tots els dies de la seva vida, i la navalla no pujarà sobre el seu cap» (1 Sam. 1:11). * Jehovà li va concedir la seva petició i Anna va donar a llum un fill. Que contenta devia estar! Amb tot, no es va oblidar de la promesa que li havia fet a Déu, i quan va donar a llum el seu bebè va dir: «L’he demanat a Jahveh» (1 Sam. 1:20).

8. a) Li va ser fàcil a Anna complir la seva promesa? b) Què ens ensenya el Salm 61 de la bona actitud d’Anna?

8 Quan Samuel va fer els tres anys i va ser deslletat, Anna no va dubtar ni un segon a complir la seva promesa. Aquesta serventa va portar el seu fill al sacerdot Elí, que vivia al tabernacle, i li va dir: «Pregava per aquest nen, i Jahveh m’ha donat la meva petició que li vaig demanar. Per això jo també l’he dedicat a Jahveh: tots els dies que visqui ell està dedicat a Jahveh» (1 Sam. 1:24-28). El jove Samuel va anar creixent i no va deixar de servir Jehovà (1 Sam. 2:21). Però, va ser fàcil per a Anna complir la seva promesa? Ella estimava molt el seu fillet i ara no podria estar amb ell. Imagina’t com es devia haver sentit. No podria abraçar el seu nen, ni jugar amb ell, ni tan sols educar-lo; es perdria tots aquells moments especials que qualsevol mare atresora amb molt d’amor a mesura que el seu nen va creixent. Tot i això, Anna mai es va penedir d’haver complert la seva promesa. Al contrari, ho va fer contenta perquè estimava Jehovà (1 Sam. 2:1, 2; llegeix Salm 61:1, 5, 8).

Compleixes les promeses que li has fet a Jehovà?

9. Què analitzarem a continuació?

9 Ara que entenem les implicacions de fer un vot a Jehovà, analitzem dues preguntes: Quin tipus de promeses hauríem de complir? I, fins a quin punt ens hem d’esforçar per complir-les?

LA TEVA DEDICACIÓ A JEHOVÀ

La teva dedicació (Consulta el paràgraf 10)

10. Quina és la promesa més important que fa un cristià, i què implica?

10 El vot més important que podem fer és la nostra dedicació a Jehovà. Per què? Perquè en una oració molt personal li prometem a Jehovà que, passi el que passi, el servirem per sempre. En paraules de Jesús, renunciem a nosaltres mateixos, és a dir, deixem de pensar en els nostres drets, i li prometem que farem la Seva voluntat per sobre de tot (Mt. 16:24). A partir d’aquell moment es pot dir que «som de Jehovà» (Rm. 14:8). Ara bé, no ens hauríem de prendre a la lleugera aquest vot. Al contrari, compartim els sentiments del salmista quan va dir: «Què li tornaré a Jahveh? Tots els seus beneficis són per a mi. Compliré els meus vots a Jahveh, doncs, enfront de tot el seu poble» (Sl. 116:12, 14).

11. Què va passar el dia que et vas batejar?

 11 I tu? T’has dedicat a Jehovà i t’has batejat? Si és així, has fet molt bé. Recorda que, el dia que et vas batejar, et van preguntar davant d’altres persones si t’havies dedicat a Jehovà i si entenies que «la dedicació i el bateig t’identifiquen com a testimoni de Jehovà i que [formes] part de l’organització que Déu dirigeix amb el seu esperit». Al respondre afirmativament a aquestes preguntes vas declarar públicament que et volies dedicar a Jehovà sense reserves, i que complies els requisits per batejar-te i formar part de la seva organització. Segur que Jehovà es va posar molt content.

12. a) Quines preguntes ens hauríem de fer? b) Quines qualitats ens anima a cultivar Pere?

12 Ara bé, el bateig només és el començament. Per complir aquesta promesa hem de continuar servint Déu fidelment. I a mesura que passa el temps, tots hem d’autoexaminar-nos i fer-nos les següents preguntes: «Com he progressat en sentit espiritual des que em vaig batejar? Encara serveixo Jehovà amb tot el cor? (Col. 3:23.) ¿Faig oració, llegeixo la Bíblia, vaig a les reunions i predico tant com puc? O he perdut una  mica l’entusiasme que tenia al principi?». L’apòstol Pere va explicar que la fe, el coneixement, l’aguant i la devoció a Déu ens poden ajudar a no fer-nos inactius (llegeix 2 Pere 1:5-8).

13. De què és conscient el cristià que s’ha dedicat a Jehovà?

13 Un cop ens dediquem a Jehovà, no hi ha marxa enrere. Si algú es cansés de servir-lo o de portar l’estil de vida del cristià, no podria dir que mai es va dedicar a Jehovà i que el seu bateig no era vàlid. * Quan es va batejar, aquesta persona estava dient als altres que s’havia dedicat completament a Déu. Per això, si comet un pecat greu, haurà de donar comptes a Jehovà i a la congregació (Rm. 14:12). No voldríem que mai es pogués dir de nosaltres que hem perdut l’amor que teníem al principi. Al contrari, desitgem que Jesús ens pugui dir: «Conec les teves obres, el teu amor, la teva fe, el teu servei a Déu i el teu aguant, i sé que ara les teves obres són moltes més que al principi» (Ap. 2:4, 19). Per tant, esforcem-nos per fer feliç Jehovà complint amb la nostra dedicació a Ell.

EL VOT DEL MATRIMONI

El vot matrimonial (Consulta el paràgraf 14)

14. Quin és el segon vot més important que algú pot fer, i per què?

14 El segon vot més important que algú pot fer és el del matrimoni. Per què? Perquè el matrimoni és sagrat. Recorda que els nuvis han promès que s’estimaran per sempre davant de Déu i d’altres persones. Quan es casen, normalment prometen que s’estimaran, es cuidaran i es respectaran, i que ho faran «tot el temps que [visquin] junts a la Terra, segons la institució divina del matrimoni». És possible que no totes les parelles ho hagin expressat amb aquestes mateixes paraules, però el que està clar és que han fet una promesa davant de Jehovà. Acte seguit se’ls declara marit i muller, i aquest compromís és etern (Gèn. 2:24; 1 Cor. 7:39). Per tant, citant textualment de Jesús, «el que Déu ha unit, que no ho separi ningú», és a dir, ni el marit, ni la dona, ni ningú altre. Les parelles que desitgen casar-se han de tenir ben clar que el divorci mai és una opció (Mc. 10:9).

15. Per què no volem veure el matrimoni com ho fa el món?

15 És clar, no existeix el matrimoni perfecte, perquè tots els matrimonis estan formats per dues persones imperfectes. Amb raó la Bíblia reconeix que, de vegades, «els que es casin, tindran dificultats» (1 Cor. 7:28). Malauradament, moltes persones no veuen el matrimoni com un compromís. I, quan la relació es converteix en un estira-i-arronsa, no tenen cap problema a llençar la tovallola i desdir-se de la seva promesa. Ara bé, aquest no és el punt de vista bíblic. Trencar un matrimoni equival a dir una mentida, i Jehovà odia els mentiders (Lev. 19:12; Prov. 6:16-19). L’apòstol Pau va escriure: «¿Estàs lligat en matrimoni a una esposa? No intentis alliberar-te’n» (1 Cor. 7:27). Pau va ser tan directe perquè sabia que Jehovà també odia el divorci que està basat en una traïció (Mal. 2:13-16).

16. Què diu la Bíblia sobre el divorci i la separació?

16 Jesús va indicar que l’única base bíblica per trencar el vot del matrimoni és l’adulteri en el cas que la part innocent decideixi no perdonar la seva parella (Mt. 19:9; Heb. 13:4). Però, què es pot  dir de la separació? La Bíblia també és clara (llegeix 1 Corintis 7:10, 11). Tot i que no especifica cap motiu per separar-se, és possible que alguns germans casats considerin que tenen raons vàlides per fer-ho. Per exemple, podria ser que un germà pensés que si continués vivint amb un cònjuge maltractador o amb idees apòstates, la seva vida o relació personal amb Jehovà correria un perill extrem. *

17. Què pot fer un matrimoni perquè la seva relació duri per sempre?

17 Quan un matrimoni cristià té problemes i busca l’ajuda dels ancians, aquests els hi podrien preguntar si recentment han vist junts el vídeo Quan estimes de veritat i si han estudiat junts el fullet La teva família pot ser feliç. Aquestes eines contenen principis bíblics que han ajudat molts germans a enfortir el seu matrimoni. Una parella va comentar: «Des que hem estudiat aquest fullet, som més feliços que mai». Una dona, que havia estat vint-i-dos anys casada i estava a punt de separar-se, va dir: «Tots dos estem batejats, però en sentit emocional no anàvem alhora. El vídeo va venir just a temps! Ara les coses entre nosaltres han millorat molt». Si estàs casat, esforça’t per aplicar els principis bíblics dins el teu matrimoni. D’aquesta manera, podràs complir amb la teva promesa i ser feliç.

ALGUNS HAN FET UN ALTRE VOT

18, 19. a) Què han fet molts pares cristians? b) Què es pot dir d’aquells que serveixen en el temps complet especial?

18 T’has fixat que Jeftè i Anna tenien una altra cosa en comú? Tots dos van fer una promesa a Jehovà i, com a resultat, els seus fills van fer un servei especial al tabernacle. Això els va obrir les portes a una vida plena de benediccions. Avui dia, molts pares animen els seus fills a començar el servei a temps complet i centrar les seves vides al servei a Déu. Aquests pares mereixen que se’ls feliciti (Jut. 11:40; Sl. 110:3).

La promesa de servir Jehovà en el temps complet especial (Consulta el paràgraf 19)

19 Actualment uns 67.000 germans formen part de l’Ordre mundial de servents a temps complet especial dels Testimonis de Jehovà. Alguns serveixen a Betel, en projectes de construcció o a l’obra itinerant; d’altres, com a instructors d’escoles teocràtiques, missioners o pioners especials; i encara hi ha d’altres que s’encarreguen de cuidar Sales de Congressos o instaŀlacions on es fan escoles bíbliques. Tots han fet un vot d’obediència i pobresa, i han acceptat fer allò que se’ls assigni per promoure els interessos del Regne, viure vides senzilles i no treballar seglarment sense permís. L’assignació que tenen es considera especial, però no les persones que la fan. I mentre formen part d’aquest servei especial són conscients de la importància de complir humilment el vot que han fet.

20. Què estem decidits a fer «dia a dia», i per què?

20 Quants d’aquests vots has fet tu? Un, dos, o els tres? En qualsevol cas, mai ens hauríem de prendre a la lleugera els vots que hem fet (Prov. 20:25). No complir el que hem promès a Jehovà podria tenir conseqüències molt greus (Ecl. 5:6). Per tant, imitem el bon exemple del salmista que va dir: «Lloaré el teu Nom per sempre, a fi de complir els meus vots dia a dia» (Sl. 61:8).

^ § 7 Tenint en compte el vot que Anna havia fet a Déu, el seu fill arribaria a ser nazireu de per vida, cosa que significava que es dedicaria completament a servir Jehovà (Nom. 6:2, 5, 8).

^ § 13 Tenint en compte els passos que els ancians han de seguir per assegurar-se que una persona compleix els requisits per batejar-se, seria molt improbable que el bateig d’algú no fos vàlid.

^ § 16 Consulta l’apèndix «El criteri de la Bíblia sobre el divorci i la separació» del llibre «Manteniu-vos en l’amor de Déu».