Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Praslin, a les Seychelles, on el general Gordon va trobar el seu jardí d’Edèn el 1881

El paradís a la terra. Realitat o ficció?

El paradís a la terra. Realitat o ficció?

Un paradís! Molts catàlegs plens de colors ens tempten amb ofertes per viatjar a algun lloc paradisíac on desconnectar i oblidar-nos dels problemes. Però, malauradament, quan arribem a casa ens tornem a topar amb la dura realitat del dia a dia.

Així i tot, la idea d’un paradís ens continua fascinant. Per això, és normal que ens preguntem si el paradís és més que una fantasia. I, si és així, d’on surt aquesta fascinació? Es farà mai realitat?

LA TRADICIÓ DEL PARADÍS

Al llarg dels segles, els homes han perseguit la idea d’un paradís. Molts han estat influenciats pel relat bíblic d’un «jardí a Edèn, vers l’est». Què feia aquest jardí tan atractiu? La Bíblia ho explica: «Jahveh-Déu va fer créixer de la terra tota mena d’arbre agradable a la vista i bo per menjar». Era un lloc encisador i d’una gran bellesa. Però el que més cridava l’atenció era que hi havia «l’arbre de la vida enmig del jardí» (Gènesi 2:8, 9).

D’altra banda, el relat de Gènesi explica que, d’aquest jardí, en sortien quatre rius. Dos d’ells, el Tigris (o Hiddèqel) i l’Eufrates, encara existeixen avui dia (Gènesi 2:10-14). Aquests rius travessen l’actual Iraq, país que formava part de l’antiga Pèrsia, i desemboquen al golf Pèrsic.

S’entén, per tant, que el concepte d’un paradís terrenal formi part de l’herència cultural persa. Al Museu d’Art de Filadèlfia, a Pennsilvània (Estats Units), s’exposa un tapís persa del segle XVI on es veu un jardí cercat ple d’arbres i flors bordades. La paraula paradís en persa antic significa literalment ‘parc cercat’, i el dibuix d’aquest tapís reflecteix molt bé la descripció bíblica de l’exuberant jardí d’Edèn.

De fet, en moltes cultures i idiomes es segueixen explicant històries sobre el paradís. És clar, a mesura que els humans es van expandir per tota la terra, es van endur les diferents versions del relat original, les quals es van fusionar amb les creences i llegendes locals al llarg dels segles. Fins i tot avui dia es continua utilitzant la paraula paradís per descriure paisatges naturals de gran bellesa.

A LA RECERCA DEL PARADÍS

Alguns exploradors van arribar a afirmar que havien trobat el paradís perdut. Un d’ells va ser Charles Gordon, un general de l’armada britànica. Quan va visitar les Seychelles el 1881, el va impressionar tant la bellesa exuberant de Vallée de Mai, avui patrimoni de la humanitat, que va pensar que havia arribat al jardí d’Edèn. El segle XV, quan el navegant italià Cristòfor Colom va arribar a l’illa Hispaniola —actualment la República Dominicana i Haití—, també va pensar que estava a prop de trobar el jardí edènic.

Un llibre d’història anomenat Mapping Paradise conté més de 190 mapes antics, i en molts d’ells apareixen Adam i Eva a l’Edèn. Entre aquests mapes, es troba la còpia d’un manuscrit molt peculiar de Beat de Liébana que data del segle XIII. A la part de dalt s’hi pot veure un petit rectangle amb el paradís al centre, des d’on surten quatre rius —amb els noms de Tigris, Eufrates, Fison i Guihon— que van a les quatre cantonades del rectangle, simbolitzant la difusió del cristianisme cap als quatre extrems de la terra. Aquests dibuixos demostren que, tot i que es desconeixia la ubicació exacta del paradís original, els seus records continuaven sent de gran interès.

 El poeta anglès del segle XVII, John Milton, és conegut pel seu poema El paradís perdut, que es basa en el relat de Gènesi sobre el pecat d’Adam i la seva expulsió del jardí d’Edèn. En aquesta obra mencionava la promesa de tornar a viure per sempre a la terra quan va dir: «Serà llavors la terra un paradís». Temps més tard va escriure una continuació d’aquest llibre titulada El paradís retrobat.

ES PERD L’INTERÈS

Està clar que la idea d’un paradís perdut sempre ha estat present al llarg de la història. Llavors, per què avui dia ja no és un tema candent? Bàsicament perquè, com diu l’obra Mapping Paradise, «els teòlegs [...] han decidit ignorar la ubicació exacta del paradís».

Moltes esglésies ensenyen que el destí final de les persones és el cel i no un paradís terrestre. Però la Bíblia diu al Salm 37:29: «Els justos heretaran la terra, i hi habitaran per sempre». Com que el món actual està molt lluny de ser un paradís, quina esperança hi ha que aquesta promesa es compleixi algun dia? *

EL PARADÍS A LA TERRA, UNA REALITAT

Jehovà, qui va crear el paradís original, ha promès restaurar el que es va perdre. Recorda que Jesús ens va ensenyar a orar: «Que vingui el teu Regne. Que es faci la teva voluntat a la terra tal com es fa al cel» (Mateu 6:10). Aquest Regne és un govern mundial que, en mans de Jesucrist, substituirà tots els governs humans (Daniel 2:44). Gràcies al Regne, es farà la voluntat de Déu i la terra es convertirà en un paradís.

El profeta Isaïes ja havia escrit per inspiració com serà la vida en aquest paradís quan per fi s’hagin acabat tots els problemes d’avui dia (Isaïes 11:6-9; 35:5-7; 65:21-23). T’animem a dedicar uns minuts a llegir aquests textos a la teva Bíblia; segur que això et confirma la promesa de Déu per a la humanitat obedient. Llavors les persones aconseguiran allò que Adam va perdre: viure en un paradís i tenir l’aprovació de Déu (Apocalipsi 21:3).

Per què podem estar segurs que el paradís no és ficció sinó una realitat? Perquè la Bíblia diu que «els cels són els cels de Jahveh: i la terra l’ha donat als fills d’Adam». A més, «Déu, qui no pot mentir, va prometre fa molt de temps» un paradís a la terra (Salm 115:16; Titus 1:2). Viure per sempre en un paradís! Quina perspectiva tan meravellosa ens ofereix la Bíblia.

^ § 15 És interessant que l’Alcorà diu: «Els qui fan les bones obres rebran la terra com a herència» (sura 21, Al-Anbià [Els profetes], vers 105, traducció de Mikel de Epalza).