Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

És important que la família tracti el tema el més aviat possible

Quan la malaltia és terminal

Quan la malaltia és terminal

LA DOREEN es va quedar de pedra quan al seu marit, el Wesley, li van diagnosticar un tumor cerebral molt agressiu amb només 54 anys. * Els metges li van donar pocs mesos de vida. Ella recorda: «No em podia creure el que m’estaven dient. Durant setmanes no vaig saber com reaccionar. Era com si tot allò li estigués passant a algú altre. No em sentia gens preparada».

Malauradament, la reacció de la Doreen és bastant habitual. Tothom es pot veure afectat per una malaltia terminal. I, encara que la família o amics propers estiguin disposats a cuidar el malalt terminal —cosa que és molt lloable—, no deixa de ser tot un repte. Com poden els cuidadors fer front al sac d’emocions que és possible que experimentin al llarg de la malaltia? Què poden fer per consolar i atendre el malalt? Què es pot esperar a mesura que el malalt s’acosta a la mort? Primer, però, analitzem per què aquesta situació és un repte de la societat actual.

UN PROBLEMA ACTUAL

La medicina ha canviat el procés de la mort. Fa un segle aproximadament, fins i tot als països més desenvolupats, l’esperança de vida era molt més curta. La gent moria ràpidament de malalties infeccioses o d’accidents. La gran majoria no tenia accés als hospitals i era la família qui s’encarregava de cuidar-los a casa fins la seva mort.

Avui dia, gràcies als avenços de la medicina, s’han trobat tractaments agressius contra certes malalties que han allargat l’esperança de vida. Moltes malalties, que en un altre temps haurien acabat amb la vida de les persones, avui es prolonguen durant anys. Ara bé, això no significa que aquests malalts tinguin una bona salut; al contrari, sovint acaben sent totalment dependents, i cuidar-los s’acaba convertint en una tasca molt més complicada i esgotadora.

 Com a conseqüència, cada cop més persones moren a l’hospital en lloc de fer-ho a casa. La majoria de nosaltres no estem familiaritzats amb el procés de la mort; de fet, pocs hem vist morir algú. I la por a allò que és desconegut podria dificultar o paralitzar els nostres esforços per cuidar un familiar. Què ens podria ajudar?

FES PLANS AMB TEMPS

Com hem vist en el cas de la Doreen, pot ser molt devastador quan a un familiar se li diagnostica una malaltia greu. Tot i tenir sentiments d’angoixa, por i dolor, què et pot ajudar a preparar-te per tot el que et ve al damunt? Un servent fidel de Déu va orar: «Ensenya’ns a comptar els nostres dies, a fi que portem saviesa al cor» (Salm 90:12). Fes oració a Jehovà i demana-li saviesa perquè t’ajudi ‘a comptar els dies’, és a dir, aprofitar de la millor manera el temps que et queda amb el teu ésser estimat.

Però, és clar, és important fer plans amb temps. Si el malalt encara es pot comunicar i està disposat a parlar del tema, pregunta-li qui vol que prengui les decisions quan ell no ho pugui fer. També li pots preguntar amb franquesa si voldria ser reanimat, hospitalitzat o rebre certs tractaments. Això evitarà sentiments de culpa o malentesos entre els familiars que es veuen obligats a prendre decisions pel malalt incapacitat. Si la família tracta el tema el més aviat possible, es podrà centrar en donar-li l’ajuda necessària al llarg de la malaltia. Tal com indica la Bíblia: «Sense consell, els projectes fracassen» (Proverbis 15:22).

COM EL POTS AJUDAR

La funció principal d’un cuidador sol ser confortar el malalt. La persona que es troba en els seus últims dies de vida necessita sentir-se estimada i saber que no està sola. Potser li podries llegir llibres o cantar cançons, escollint temes que l’animin i que li agradin. A molts els consola que un familiar els agafi de la mà i els parli dolçament.

També pot ser bo que li fem saber qui li ha vingut a veure. Un informe comenta: «El sentit de l’oïda és l’últim que es perd. Encara que el malalt sembli dormit, és possible que continuï sentint; per això, no diguis res que no diries si estigués despert».

 Per poc que pugueu, feu oració junts. La Bíblia explica que en certa ocasió l’apòstol Pau i els seus companys estaven en perill i patien per la seva vida. Què va fer Pau? Li va demanar als seus amics: «Vosaltres també ens podeu ajudar suplicant per nosaltres» (2 Corintis 1:8-11). Una oració sentida quan fas front a una malaltia greu o et sents sota molta pressió té molt de valor.

ACCEPTA LA REALITAT

És molt dolorós saber que la persona que estimes s’està morint. I no és d’estranyar, perquè la mort no és natural; no estem dissenyats per acceptar que la mort forma part de la vida (Romans 5:12). La Paraula de Déu diu que la mort és un «enemic» (1 Corintis 15:26). Per tant, és normal que no vulguis ni pensar en la mort de la persona que estimes.

Ara bé, preveure el que pot passar pot ajudar la família a no tenir tanta por i centrar-se en fer d’aquesta situació el més suportable possible. El requadre « Les últimes setmanes de vida» descriu alguns dels canvis que pots esperar. La majoria dels pacients poden sentir alguns d’aquests símptomes, però, com que cada persona és diferent, no tothom experimentarà el mateix ni en el mateix ordre.

Quan el malalt mor, seria bo contactar amb els amics que l’han estat ajudant. A més, els cuidadors i la família han de saber que aquesta persona ja no pateix i que ja ha passat tot. El Creador de la humanitat ens recorda que «els morts no saben res» (Eclesiastès 9:5).

JEHOVÀ ÉS QUI MILLOR ET POT CUIDAR

Hem d’aprendre a no rebutjar l’ajuda dels altres

Per sobre de tot, és essencial que confiïs en Déu, no només al llarg de la malaltia, sinó també durant el període de dol que vindrà després. Ell pot utilitzar altres persones perquè et donin paraules d’ànim i t’ajudin. La Doreen diu: «Vaig aprendre a no rebutjar l’ajuda dels altres. La veritat, va ser impressionant tota l’ajuda que vam rebre. El meu marit i jo estàvem segurs que Jehovà ens deia: ‘Estic amb vosaltres per ajudar-vos en tot moment’. Mai ho oblidaré».

Sens dubte, Jehovà és qui millor et pot cuidar. Com a Creador, entén perfectament el dolor i la tristesa que sents. Ell pot, i de fet desitja, donar-te l’ajuda i l’ànim necessaris per tal de fer front a aquesta situació. Encara millor, ha promès que aviat acabarà amb la mort d’una vegada per sempre, i que ressuscitarà els milions de persones que estan a la seva memòria (Joan 5:28, 29; Apocalipsi 21:3, 4). Llavors, podrem dir igual que Pau: «Mort, ¿on és la teva victòria? Mort, ¿on és el teu fibló?» (1 Corintis 15:55).

^ § 2 S’han canviat els noms.