Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 LA BÍBLIA ET CANVIA LA VIDA

Em va costar, però me’n vaig sortir

Em va costar, però me’n vaig sortir
  • ANY DE NAIXEMENT: 1953

  • PAÍS D’ORIGEN: AUSTRÀLIA

  • ANTECEDENTS: ADDICTE A LA PORNOGRAFIA

EL MEU PASSAT:

El meu pare va emigrar d’Alemanya a Austràlia l’any 1949. Buscava feina a la indústria minera i elèctrica, i va acabar instal·lant-se a la regió rural de Victòria. Va ser allà on es va casar amb la meva mare i on vaig néixer jo l’any 1953.

Uns pocs anys després, la meva mare va començar a estudiar la Bíblia amb els Testimonis de Jehovà. De fet, un dels meus primers records d’infància és sentir-la parlar de la Bíblia. Malauradament, el meu pare no suportava les religions i va tornar-se violent, fins al punt que la meva mare li tenia molta por. Ella, però, va continuar estudiant la Bíblia d’amagat i apreciava de tot cor el que aprenia. Per exemple, aprofitava quan el meu pare no hi era per explicar-nos tant a mi com a la meva germana tot el que anava aprenent. Ens va parlar del paradís i ens va dir que seríem molt feliços si seguíem els consells de la Bíblia (Salm 37:10, 29; Isaïes 48:17).

Quan tenia divuit anys, el meu pare s’havia tornat tan violent que em vaig veure obligat a marxar de casa. Encara que creia en tot el que la meva mare m’havia ensenyat de la Bíblia, no ho vaig saber valorar i no vaig fer cas dels seus consells. Llavors vaig començar a treballar d’electricista a les mines de carbó. Als vint anys em vaig casar, i tres anys més tard la meva dona i jo vam tenir la nostra primera filla. Va ser aleshores quan em vaig replantejar la meva vida. Sabia que la Bíblia podia ajudar la meva família, i vaig decidir començar un curs bíblic. Tot i així, la meva dona es va oposar tant que, quan vaig anar a una de les reunions dels Testimonis de Jehovà, em va donar un ultimàtum: havia de triar entre la Bíblia o la meva família. Em sentia tan impotent que vaig cedir a les seves exigències i vaig tallar tot contacte amb els Testimonis. Més tard em vaig penedir de no haver fet el que sabia que era correcte.

Un dia, els companys de feina em van ensenyar imatges pornogràfiques. Eren tan fascinants i repugnants alhora, que em vaig sentir extremadament culpable. Recordava el que havia après de la Bíblia i creia que Déu em castigaria. Malgrat tot, el fet de seguir mirant pornografia em va insensibilitzar fins al punt de tornar-m’hi addicte.

 Durant els següents vint anys, vaig allunyar-me encara més dels valors que la meva mare m’havia ensenyat. El meu comportament reflectia tot el que havia introduït a la meva ment. Parlava de manera vulgar i tenia un sentit de l’humor cada cop més obscè. El concepte que tenia sobre el sexe era totalment retorçat. A més, encara que seguia vivint amb la meva dona, li era infidel. Un dia, mentre em mirava al mirall, em vaig dir: «T’odio». L’amor propi s’havia convertit en repulsió.

El meu matrimoni es va trencar i la meva vida estava feta miques. Vaig orar a Jehovà amb tot el meu cor i finalment vaig tornar a estudiar la Bíblia. Havien passat dues dècades, el meu pare ja era mort i la meva mare s’havia batejat com a Testimoni de Jehovà.

COM LA BÍBLIA EM VA CANVIAR LA VIDA:

Hi havia un abisme entre el meu estil de vida i el que la Bíblia ensenya, però volia obtenir la pau mental que la Paraula de Déu promet. Vaig transformar el meu caràcter i la meva manera de parlar. També vaig deixar de jugar, d’emborratxar-me, de tenir una vida immoral i de robar al meu cap de feina.

Els meus companys no entenien per què volia fer tants canvis. Em van estar insistint durant tres anys perquè ho deixés córrer. Si en algun moment perdia el control i m’enfadava o deia alguna paraulota, ells ho celebraven dient: «Aquest és el Joe que coneixem!». Aquelles paraules em feien molt de mal i sentia que havia fracassat.

A la feina hi havia pornografia a tot arreu, i els meus companys sempre solien utilitzar els ordinadors per compartir continguts immorals, igual que jo havia fet en el passat. Lluitava per deixar aquesta addicció, però estaven decidits a fer-me caure. Vaig explicar el meu cas a la persona que m’ensenyava la Bíblia. Després d’escoltar-me amb paciència, va llegir textos que em van ser útils per vèncer la meva addicció. També em va dir que no deixés de fer oració a Jehovà ni de demanar-li ajuda (Salm 119:37).

Un dia vaig convocar una reunió amb el meu equip. Quan estaven tots presents, els hi vaig dir que donessin una ampolla de cervesa a dos companys que havien reconegut que eren alcohòlics. El grup va protestar: «No els hi pots fer, això! Estan lluitant per superar aquesta addicció!». Aleshores vaig contestar: «Doncs a mi em passa el mateix». Des d’aquell dia, els treballadors van entendre que m’estava esforçant per vèncer l’addicció a la pornografia i ja no em van pressionar més.

Amb temps, i gràcies a l’ajuda de Jehovà, vaig superar l’hàbit de mirar pornografia. Em vaig batejar com a Testimoni de Jehovà l’any 1999, agraït per tenir una segona oportunitat de viure una vida decent i feliç.

Ara entenc per què Jehovà odia les coses que m’havien agradat durant tant de temps. Com que és un pare que ens estima, ens vol protegir del mal que causa la pornografia. He vist com s’han complert les paraules de Proverbis 3:5, 6 (MM): «Confia en Jahvè de tot cor, però no et recolzis sobre el sentit propi. En tots els teus camins ten-lo present, i és ell qui esplanarà les teves vies». Les normes de la Bíblia no només ens protegeixen, sinó que són la clau per ser feliços (Salm 1:1-3).

BENEFICIS QUE HE OBTINGUT:

En el passat sentia fàstic de mi mateix, però ara tinc autoestima i pau interior. Porto una vida neta i sento que Jehovà m’ha perdonat i em continua ajudant. L’any 2000 em vaig casar amb la Karolin, una dona preciosa que estima Jehovà tant com jo. Casa nostra és un oasi de pau. Ens sentim molt privilegiats de formar part d’una família mundial de cristians que es mantenen nets moralment i s’estimen els uns als altres.