Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 PORTADA | UNA HISTÒRIA DE SUPERVIVÈNCIA

Ha resistit el pas del temps

Ha resistit el pas del temps

L’AMENAÇA: El papir i el pergamí eren els principals materials d’escriptura dels escriptors i copistes bíblics (2 Timoteu 4:13). * Com van dificultar la preservació de la Bíblia aquests materials?

El papir és fràgil, s’esquinça i perd el color fàcilment. «Un full de papir es pot acabar convertint en un grapat de pols i fibres», diuen els egiptòlegs Richard Parkinson i Stephen Quirke. «Un rotlle emmagatzemat es pot florir o podrir per la humitat i, si està soterrat, pot ser rosegat per animals o insectes, sobretot tèrmits.» Un cop descoberts, alguns papirs es van deteriorar ràpidament per una exposició excessiva a la llum o la humitat.

El pergamí és més resistent que el papir, però també es deteriora si no se’l tracta amb cura o se l’exposa a temperatures extremes, a la humitat o a la llum. * El pergamí també acostuma a ser l’objectiu dels insectes. Per tant, pel que fa als registres antics, «la preservació és l’excepció i no la norma», diu un llibre sobre l’escriptura en el món grecoromà. Si els manuscrits bíblics no s’haguessin preservat, el seu missatge hauria desaparegut.

COM HA SOBREVISCUT: La llei jueva deia que cada rei havia d’«escriure per al seu ús una còpia d’aquesta llei», és a dir, els primers cinc llibres de la Bíblia (Deuteronomi 17:18MM). De fet, copistes professionals van fer tants manuscrits que, al primer segle, les Escriptures es podien trobar a les sinagogues de tot Israel i a llocs tan llunyans com Macedònia! (Lluc 4:16, 17; Fets [Actes] 17:11.) Ara bé, com s’han preservat fins als nostres dies alguns d’aquests manuscrits tan antics?

Els manuscrits de la mar Morta han sobreviscut durant segles dins de gerres d’argila emmagatzemades a coves de regions seques

En Philip Comfort, erudit del Nou Testament, diu: «Els jueus eren coneguts per introduir rotlles de les Escriptures a gerres o pots per tal de conservar-los». Evidentment, els cristians van mantenir aquesta tradició. Per això s’han descobert alguns manuscrits dins de gerres d’argila, a cambres fosques, coves i a regions molt seques.

EL RESULTAT: Milers de fragments de manuscrits bíblics, alguns amb més de dos mil anys, s’han preservat fins avui. Cap altre text històric disposa d’una quantitat tan gran de manuscrits antics.

^ § 3 La diferència entre el papir i el pergamí és que el papir estava fet d’una planta aquàtica amb el mateix nom i el pergamí es feia amb pell d’animal.

^ § 5 Per exemple, la còpia oficial signada de la Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica es va escriure en pergamí. Avui, després de gairebé dos-cents cinquanta anys, la tinta s’ha esborrat fins al punt de ser pràcticament il·legible.