Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Ho sabies?

Ho sabies?

Què tenia d’especial la manera com Jesús tractava els leprosos?

En el temps de Jesús, els jueus tenien por d’un tipus de lepra comuna. Aquesta terrible malaltia danyava les terminacions nervioses i podia causar lesions permanents i desfiguració. No es coneixia cap cura per a la lepra. De fet, els leprosos havien d’estar en quarantena i avisar els altres sobre la seva condició (Levític 13:45, 46).

Els líders religiosos jueus van posar regles que anaven més enllà del que deien les Escriptures, i feien la vida de les víctimes encara més difícil. Per exemple, deien que la gent havia de mantenir una distància mínima de quatre colzades (uns dos metres) amb els leprosos, però si bufava el vent, la distància havia de ser de cent colzades (uns quaranta-cinc metres). Alguns talmudistes afirmaven que quan les Escriptures deien que els leprosos havien d’estar «fora del campament», significava que havien de viure fora de les muralles de la ciutat. Per tant, quan un rabí veia un leprós en una ciutat, li tirava pedres i li deia: «Vés-te’n al teu lloc i no contaminis els altres».

Quina actitud tan diferent va tenir Jesús! En lloc de treure’s de sobre els leprosos, va estar disposat a tocar-los i fins i tot els va curar (Mateu 8:3).

Quins motius de divorci acceptaven els líders religiosos jueus?

Certificat de divorci de l’any 71 o 72 de la nostra era

El divorci era un tema de debat entre els líders religiosos del primer segle. De fet, en una ocasió alguns fariseus van desafiar Jesús amb aquesta pregunta: «¿És permès a un home de divorciar-se de la seva dona per qualsevol motiu?» (Mateu 19:3BCI).

La Llei mosaica permetia que l’home es divorciés de la seva dona si veia «en ella alguna cosa vergonyosa» (Deuteronomi 24:1). En l’època de Jesús, hi havia dues escoles rabíniques que tenien interpretacions d’aquesta llei totalment diferents. L’escola de Xammai, que era la més estricta, deia que l’únic motiu vàlid per divorciar-se era la «immoralitat», és a dir, l’adulteri. D’altra banda, l’escola d’Hil·lel defensava que un home es podia divorciar legítimament per qualsevol desacord matrimonial, per petit que fos. Segons aquesta escola, un home es podia divorciar si no li agradava el menjar que havia preparat la seva esposa o si havia trobat una altra dona més bonica.

Ara bé, com va contestar Jesús la pregunta dels fariseus? Senzillament va dir: «El qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d’una relació il·legítima, i es casa amb una altra, comet adulteri» (Mateu 19:6, 9BCI).