Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Ho sabies?

Ho sabies?

Com es feien i s’utilitzaven els rotlles en temps bíblics?

Rotlles de pell i vitel·la del llibre bíblic d’Ester, del s. XVIII de la nostra era

L’Evangeli de Lluc diu que Jesús va obrir el rotlle d’Isaïes, en va llegir un passatge i després el va enrotllar. Al final del seu Evangeli, Joan també menciona un «llibre» —o rotlle, segons la paraula grega original—, i explica que no hi podia incloure totes les coses que Jesús havia fet (Lluc 4:16-20; Joan 20:30; 21:25).

Els rotlles es feien enganxant trossos de pell, pergamí o papir per formar una tira que després s’enrotllava en un cilindre de fusta amb la part escrita cap endins. El text estava escrit per l’amplada del rotlle en columnes estretes. Els rotlles més llargs tenien dos cilindres de fusta, un a cada extrem, que el lector feia servir per desenrotllar el text amb una mà i enrotllar-lo amb l’altra fins que trobés la porció que buscava.

Com explica The Anchor Bible Dictionary, «l’avantatge del rotlle és que era prou llarg [normalment uns 10 m] per contenir un llibre sencer en un petit volum, un cop enrotllat». Per exemple, es calcula que hauria calgut un rotlle de 9,5 m de llarg per a l’Evangeli de Lluc. De vegades, els marges superiors i inferiors es retallaven, s’allisaven amb pedra tosca i es tenyien.

Qui eren els «principals sacerdots» mencionats a les Escriptures Gregues Cristianes?

Des de l’origen del sacerdoci israelita, només hi havia un gran sacerdot, que al principi era un càrrec vitalici (Nombres 35:25). Aaron va ser el primer a ocupar aquest càrrec. Posteriorment, aquest privilegi solia passar del pare al fill més gran (Èxode 29:⁠9). Molts dels descendents d’Aaron van servir com a sacerdots, però només uns quants van ser grans sacerdots.

Quan Israel va estar sota la dominació de nacions estrangeres, els governadors nomenaven i destituïen els grans sacerdots a voluntat. Pel que sembla, els nous que ocupaven aquest càrrec normalment s’escollien d’una sèrie de famílies privilegiades, la majoria de la línia d’Aaron. Evidentment, l’expressió «principals sacerdots» es refereix a membres importants del sacerdoci. Per això, és possible que inclogués els caps de les vint-i-quatre divisions sacerdotals, membres destacats de les famílies dels grans sacerdots i antics grans sacerdots que havien estat destituïts, com ara Annàs (1 Cròniques [Paralipòmens] 24:​1-19; Mateu 2:4; Marc 8:31; Fets [Actes] 4:⁠6).