Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Ezequiel no va dubtar a representar el setge contra Jerusalem

Tinguem la mateixa actitud que els profetes

Tinguem la mateixa actitud que els profetes

TENS res en comú amb els profetes de l’antiguitat? Bé, pensa en la següent definició de profeta que trobem al glossari de la revisió del 2013 de la Traducción del Nuevo Mundo en anglès: «Persona que proclama els propòsits divins. Els profetes van servir com a missatgers de Déu, no només transmetent prediccions sinó també les ensenyances, manaments i judicis de Jehovà». Encara que tu no profetitzes, quan prediques també parles de part de Jehovà (Mt. 24:14).

No creus que és un gran privilegi parlar als altres sobre Jehovà i ensenyar-los el Seu propòsit? A més, no t’oblidis que no estem sols, sinó que tenim l’ajuda dels àngels (Ap. 14:6). Ara bé, de vegades, ens enfrontem a situacions que ens podrien fer perdre de vista que predicar és un gran privilegi. Per exemple, podem tenir desànim, cansament o sentiments d’inutilitat. Els profetes també van passar per aquestes coses, però no es van donar per vençuts. De fet, Jehovà els va ajudar a complir les seves assignacions. Analitzem l’exemple d’alguns profetes i vegem com els podem imitar.

ES VAN ESFORÇAR DE VALENT

De vegades, ens podem sentir cansats pel dia a dia i no tenim ganes de predicar. És cert que necessitem descansar, tal com ho van fer Jesús i els apòstols (Mc. 6:31). Però pensa en el profeta Ezequiel i en la missió que Jehovà li va donar quan estava captiu amb altres israelites a Babilònia. Jehovà li va dir que agafés un totxo i que hi gravés la ciutat de Jerusalem. Després d’això, havia d’assetjar en sentit figurat aquesta ciutat en miniatura. Primer, havia de jeure sobre el seu costat esquerre durant tres-cents noranta dies i, després, sobre el seu costat dret, durant quaranta dies més. Llavors, Jehovà li va dir: «Vet aquí que he posat cordes gruixudes sobre tu, perquè no et puguis girar de cap costat fins que completis els dies del teu setge» (Ez. 4:1-8). Segur que aquella escena devia  cridar l’atenció dels israelites exiliats a Babilònia. T’ho imagines? Durant més d’un any, Ezequiel havia de dur a terme aquella rutina tan esgotadora. Com podria complir aquella difícil assignació?

Ezequiel tenia clar per què Déu l’havia enviat com a profeta, ja que Jehovà li havia dit: «Tant si [els israelites] volen escoltar com si refusen d’escoltar [...], sabran que hi ha hagut un profeta enmig d’ells» (Ez. 2:5). Aquest profeta sempre va tenir present el propòsit de la seva comissió. Per això, no va dubtar a representar el setge de Jerusalem. Més tard, quan va arribar l’informe que aquesta ciutat havia estat destruïda, va quedar ben clar que Ezequiel era un profeta verdader. Tal com Jehovà havia predit, els israelites van saber que hi havia hagut «un profeta enmig d’ells» (Ez. 33:21, 33).

Avui dia ens esforcem per advertir a la gent que el món de Satanàs aviat serà destruït. Tot i que de vegades estem cansats, seguim utilitzant les nostres energies predicant, fent revisites i dirigint cursos bíblics. A mesura que es compleixen les profecies bíbliques sobre la fi, a tots ens alegra molt poder ser una «persona que proclama els propòsits divins».

VAN FER FRONT AL DESÀNIM

Encara que ens esforcem molt servint Jehovà i que tinguem la Seva ajuda, és normal que ens desanimem al veure la reacció de la gent quan els prediquem. Però farem bé de recordar l’exemple del profeta Jeremies. Moltes vegades es reien d’ell i, fins i tot, l’insultaven perquè proclamava el missatge de Jehovà fins a tal punt que una vegada va dir: «No me’n recordaré, i no parlaré mai més en el seu Nom». Et sents identificat amb aquestes paraules? La veritat és que Jeremies va tenir sentiments semblants als nostres. Tot i això, va continuar predicant el que Jehovà li havia dit. Per què? Ell mateix ens ho diu: «Hi havia en el meu cor com un foc abrusador ficat en els meus ossos, i em vaig esforçar per contenir-lo, però no vaig poder» (Jer. 20:7-9).

De manera semblant, si alguna vegada et sents desanimat per la reacció de la gent del territori, reflexiona en el missatge que prediques. Fer això t’ajudarà a lluitar contra aquest sentiment i farà que predicar sigui «com un foc abrusador ficat en els [teus] ossos». D’altra banda, tenir el costum de llegir la Bíblia cada dia t’ajudarà a mantenir aquest «foc» molt viu en el teu interior.

VAN VÈNCER ELS SENTIMENTS NEGATIUS

Alguns germans s’angoixen molt quan reben una nova assignació, sobretot si no saben com atendre-la o per què se’ls hi ha donat. És possible que això li passés al profeta Osees quan Jehovà li va donar la següent comissió: «Vés, pren-te una dona de fornicacions, i fills de fornicacions» (Os. 1:2). Com et sentiries si t’haguessis de casar i Jehovà et digués que la teva futura esposa arribarà a ser una prostituta? Osees va acceptar aquesta assignació, i es va casar amb Gómer amb qui va tenir un fill. Més tard, ella també va tenir una filla i un fill que segurament van ser resultat del seu adulteri. De fet, Jehovà ja li havia dit a Osees que la seva futura dona aniria «darrere dels seus amants», i fixa’t que diu «amants», en plural. Ara bé, després de cometre adulteri, Gómer intentaria tornar amb Osees. Pensa el següent: si tu fossis ell, hauries tornat amb la teva dona? Això és el que Jehovà li va manar. A més, el profeta la va recomprar pagant un preu bastant alt (Os. 2:7; 3:1-5).

És possible que Osees es preguntés si serviria d’alguna cosa fer el que Jehovà li havia manat. Tot i això, el fet que complís fidelment aquella difícil comissió ens ajuda a entendre el dolor que va sentir Jehovà quan el seu poble Israel el va trair. Finalment, alguns israelites sincers van tornar a Jehovà.

És cert que avui dia Jehovà no ens diu que ens casem amb «una dona de fornicacions», però sí que podem aprendre lliçons pràctiques de la bona disposició d’Osees. Per exemple, podem aprendre que, encara que ens pugui semblar una muntanya, hem d’estar disposats a predicar «en públic i per les cases» (Fe. 20:20). Pot ser que algunes facetes de la predicació no et semblin fàcils. De fet, molts que estudien amb els Testimonis han  comentat que els hi encanta estudiar la Bíblia, però que mai anirien a predicar casa per casa. Ara bé, amb el temps, molts d’ells han començat a fer el que els semblava impossible. Creus que en pots aprendre alguna cosa?

També podem aprendre una altra lliçó de l’exemple d’Osees. Pensa que ell tenia bons motius per no voler formar part d’aquella representació simbòlica relacionada amb la seva dona. A fi de comptes, qui s’hauria assabentat d’aquesta assignació si Osees no l’hagués posat per escrit? Ara pensa en tu: pot ser que de vegades tinguis l’oportunitat de parlar de Jehovà a altres persones, i segurament ningú més ho sàpiga. Això mateix li va passar a l’Anna, una estudiant d’institut dels Estats Units. La seva professora va demanar a tota la classe que preparessin una exposició sobre un tema en el que creguéssim fermament i que després intentessin convèncer els seus companys. Tot i que l’Anna podria haver passat per alt aquesta ocasió de predicar informalment, va pensar que aquesta oportunitat venia de part de Jehovà. Tenint en compte les possibles reaccions, va fer oració a Jehovà i, després, va desitjar aprofitar aquesta bona oportunitat de predicar. Així, doncs, va preparar una exposició titulada: «L’evolució, analitza les proves».

Els nostres joves imiten l’actitud dels profetes quan defensen amb valor que Jehovà és el nostre Creador

Quan l’Anna va fer l’exposició davant de tota la classe, una companya que creia en l’evolució la va bombardejar amb preguntes per intentar demostrar que estava equivocada. Però l’Anna va defensar les seves creences amb èxit. De fet, la seva professora es va quedar tan impressionada que li va donar el premi per l’exposició més convincent. Des de llavors, la nostra germana ha tingut bones converses sobre la creació amb la companya que la va posar a prova. Gràcies a haver acceptat aquesta «assignació» de part de Jehovà, l’Anna reconeix: «Ara predico amb més seguretat i ja no tinc por».

És veritat que nosaltres no som profetes, però si ens esforcem per imitar l’esperit de sacrifici que van demostrar Ezequiel, Jeremies i Osees, també podrem fer la voluntat de Jehovà amb èxit. Per què no aprofites l’adoració en família o l’estudi personal per estudiar la vida d’altres profetes i reflexionar en com pots imitar el seu exemple?