Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Busca primer el Regne, no coses materials

Busca primer el Regne, no coses materials

«Cerqueu més aviat el regne de Déu, i totes aquestes coses us seran afegides» (LC. 12:31).

CANÇONS: 40, 44

1. Quina diferència hi ha entre el que necessitem i el que volem?

DIUEN que les persones necessitem poques coses, però que en desitgem moltes. De fet, molts no veuen clarament la diferència entre una necessitat i un desig. Però, hi ha alguna diferència? D’una banda, una necessitat és allò que sí o sí és imprescindible per viure. Per exemple, podem dir que el menjar, la roba o un lloc on viure són coses realment necessàries. D’altra banda, un desig és allò que t’agradaria tenir, però que realment no ho necessites.

2. Quines coses desitja la gent?

2 El que la gent desitja pot variar molt d’un lloc a un altre. Per exemple, en països en vies de desenvolupament, algunes persones aspiren a tenir un mòbil, una moto o un petit terreny, entre d’altres; mentre que, en països més rics, la gent desitja coses com un vestidor ple de roba, una casa més gran o un cotxe més car. Però, independentment d’on visquem o dels diners que tinguem, tots podem caure en una trampa molt perillosa:  el materialisme, és a dir, desitjar tenir més i més coses que no són necessàries o que no podem pagar.

ALERTA AMB EL MATERIALISME!

3. Què és el materialisme?

3 Què és el materialisme? És l’actitud que té una persona que es preocupa més per les coses materials que per la seva relació amb Déu. Aquesta persona mai se sent satisfeta amb el que té; sempre en vol més. Ara bé, pot ser que una persona sigui materialista tot i no tenir molts diners o no poder comprar coses cares. És evident que tant les persones riques com les pobres poden caure en les urpes del materialisme i deixar de buscar primer el Regne (Heb. 13:5).

4. Com utilitza Satanàs el desig dels ulls?

4 Satanàs fa servir el món comercial per fer-nos creure que per ser feliços necessitem moltes coses, no només l’estrictament necessari. No oblidis que és tot un expert en utilitzar «l’afany de posseir», o el desig dels ulls, per atreure’ns (1 Jn. 2:15-17BCI; Gèn. 3:6; Prov. 27:20). Aquest món ens ofereix tot tipus de coses que poden ser molt temptadores, des de les més interessants a les més absurdes. Pensa per un moment: alguna vegada has comprat una cosa que no necessitaves simplement perquè la vas veure anunciada o en un aparador? Et vas adonar després que podies viure perfectament sense allò? Pensa que aquest tipus de coses l’únic que fan és complicar-nos la vida i afegir-nos càrregues a l’esquena. Encara més, poden entrampar-nos i distreure’ns d’activitats espirituals com estudiar la Bíblia, preparar i anar a les reunions, i predicar amb regularitat. Recorda que l’apòstol Joan ens va advertir que «el món i els seus desigs passen».

5. Què els hi pot passar a aquells que es dediquen a acumular coses materials?

5 Satanàs vol que ens centrem a guanyar diners i tenir coses materials en lloc de servir Jehovà (Mt. 6:24). Les persones que dediquen les seves forces a acumular coses materials aspiren a tenir, en el millor dels casos, una vida superficial i dedicada a l’autocomplaença, si és que no acaba sent buida i plena de frustracions (1 Tim. 6:9, 10; Ap. 3:17). Jesús va parlar d’aquesta situació a la seva il·lustració del sembrador. Va dir que quan les bones notícies del Regne cauen «entre espines [...] els desitjos de les altres coses entren i ofeguen la paraula, i esdevé infructuosa» (Mc. 4:14, 18, 19).

6. Què podem aprendre de Baruc?

6 Pensa en el que li va passar a Baruc, el secretari del profeta Jeremies. Quan Baruc va començar a buscar «grans coses», coses que eren temporals, Jehovà li va recordar que Jerusalem aviat seria destruïda. Llavors li va prometre: «Et donaré la teva vida com a botí» (Jer. 45:1-5). Era evident que Jerusalem seria destruïda i amb ella, totes les coses materials que hi havia (Jer. 20:5). De manera semblant, avui en dia ens acostem a la fi d’aquest món malvat. Per això, no és el moment d’anar acumulant coses materials. No hem de pensar que les nostres possessions, tant si són de valor com si no, sobreviuran a la gran tribulació (Prov. 11:4; Mt. 24:21, 22; Lc. 12:15).

7. Què analitzarem a continuació, i per què?

7 Quan Jesús va pronunciar el Sermó de la Muntanya, ens va donar bons consells sobre com tenir el necessari per viure sense: preocupar-nos en excés, caure en el materialisme o perdre l’equilibri en sentit espiritual (Mt. 6:19-21). A continuació, llegirem i analitzarem  aquests consells registrats a Mateu 6:25-34. Aquesta anàlisi ens ajudarà a seguir buscant el Regne, no les coses materials (Lc. 12:31).

JEHOVÀ TÉ CURA DE NOSALTRES

8, 9. (a) Per què no ens hem de preocupar massa per les nostres necessitats? (b) Què sabia Jesús sobre les necessitats de les persones?

8 Llegeix Mateu 6:25. Quan Jesús va dir als seus deixebles que no s’havien de preocupar en excés «per la [seva] vida», era com si els estigués dient que es deixessin de preocupar. Per què els hi va dir això? Perquè es preocupaven en excés sense cap necessitat. Jesús sabia que quan una persona es preocupa massa, encara que sigui per coses necessàries, es pot distreure fàcilment i perdre el nord, deixant de banda les coses més importants, les espirituals. Com que es preocupava pel benestar dels seus deixebles, al llarg d’aquest sermó els va tornar a advertir quatre vegades més sobre aquesta tendència perillosa (Mt. 6:27, 28, 31, 34).

9 Per què ens va dir Jesús que no ens preocupéssim pel que menjarem, beurem o ens posarem? És que no necessitem totes aquestes coses per viure? És clar que sí! I si ens faltessin, segur que ens preocuparíem. De fet, Jesús era molt conscient de les necessitats diàries de la gent. A més, també sabia que els deixebles que visquéssim en aquests «darrers dies» tan complicats no ho tindríem gens fàcil (2 Tim. 3:1). Entre altres dificultats, hem de fer front a la falta de feina, l’encariment de la vida, la manca d’aliments i, en alguns casos, la pobresa extrema. Tot i això, Jesús estava segur que «val més la vida que el menjar, i el cos més que el vestit».

10. A què va donar prioritat Jesús quan va ensenyar a orar?

10 Poc abans, Jesús havia ensenyat als seus deixebles a orar per les seves necessitats físiques dient: «Dóna’ns avui el nostre pa de cada dia» (Mt. 6:11). Temps després, ho va tornar a fer quan els va ensenyar a demanar el necessari: «Dóna’ns el pa que ens cal cada dia» (Lc. 11:3). Però això no volia dir que les necessitats materials haguessin de ser el més important en les nostres vides. De fet, en aquestes dues ocasions, Jesús els va ensenyar a donar prioritat al Regne quan oressin (Mt. 6:10; Lc. 11:2). A continuació, per tranquil·litzar els seus deixebles, Jesús va destacar com el seu Pare sempre ha cuidat de la seva creació.

11, 12. Què podem aprendre de com cuida Jehovà dels ocells? (Mira la imatge del principi.)

11 Llegeix Mateu 6:26. Pensem en «els ocells del cel». Tot i que la majoria de les aus són petites, sempre estan picotejant fruits, llavors, insectes o cucs. En proporció amb la seva mida, podem dir que mengen molt més que les persones. Però, pensa per un moment en el següent: sembren llavors o cultiven plantes? És clar que no! Jehovà els dóna tot el que necessiten (Sl. 147:9). Això no vol dir que els posi el menjar al bec. Evidentment els ocells s’han de buscar el menjar, però en tenen en abundància.

12 Per a Jesús, era impensable que el seu Pare amorós proporcionés el necessari als ocells i, en canvi, no cuidés de les persones (1 Pe. 5:6, 7). [1] Tal com passa amb els ocells, Jehovà no ens posarà el menjar a la boca, però sí que beneirà els nostres esforços quan cultivem els aliments necessaris o treballem per guanyar els diners suficients per comprar el «pa de cada dia». Fins i tot, en moments de necessitat, pot fer que altres persones ens ajudin i comparteixin el que tenen amb nosaltres. I, tot i que Jehovà  no ha fet nius per als ocells, sí que els ha proporcionat l’instint, les eines i els materials necessaris per construir-los. De manera semblant, el nostre Pare ens pot ajudar a tenir un lloc adequat on viure.

13. Per què podem estar segurs que valem més que els ocells?

13 Parlant dels «ocells del cel», Jesús també va preguntar als seus oients: «No valeu vosaltres molt més que ells?». Jesús tenia ben present que aviat oferiria la seva vida per la humanitat (compara-ho amb Lluc 12:6, 7). Recorda que Jehovà va enviar el seu Fill com a rescat per a les persones. Jesús no va morir pels ocells o per qualsevol altre animal, sinó per nosaltres; perquè puguem tenir vida eterna (Mt. 20:28).

14. Què no aconseguirem per molt que ens preocupem?

14 Llegeix Mateu 6:27. Per què va dir Jesús que una persona no «pot afegir un colze a la seva estatura», o allargar la seva vida, per molt que es preocupi? Perquè preocupar-se excessivament per les necessitats de cada dia no ens ajuda a viure més temps. De fet, no ens ajuda per res. Al contrari, estressar-se i angoixar-se molt pot fer que, fins i tot, ens posem malalts i que la nostra vida sigui més curta.

15, 16. (a) Què podem aprendre de com cuida Jehovà dels «lliris del camp»? (Mira la imatge del principi.) (b) Què ens hem de preguntar, i per què?

15 Llegeix Mateu 6:28-30. ¿A qui no li agrada vestir bé i posar-se guapo, especialment quan anem a predicar o assistim  a les reunions o als congressos? Segurament a tots. Ara bé, ens hauríem de preocupar «pel vestit»? Jesús ens torna a respondre fent servir la creació del seu Pare i ens convida a observar «els lliris del camp». Probablement Jesús estava pensant en flors com els lliris, els gladiols, els jacints o les tulipes, totes elles precioses. Però cap d’aquestes havien d’agafar fil i agulla per fer-se la seva roba. Tot i això, aquestes flors són un autèntic espectacle digne d’admirar. Amb raó, Jesús va dir «que ni Salomó, en tota la seva esplendor, no es vestí com [els lliris]»!

16 Atura’t a pensar en el que Jesús va dir: «Si Déu vesteix així l’herba del camp [...], ¿no us farà molt més a vosaltres, gent de poca fe?». Segur que sí! Així i tot, els deixebles de Jesús necessitaven tenir més fe (Mt. 8:26; 14:31; 16:8; 17:20). Havien de tenir una fe més forta i confiar en Jehovà. I tu? Com és la teva fe? Creus que Jehovà desitja cuidar-te i que ho pot fer?

17. Què podria fer malbé la nostra amistat amb Jehovà?

17 Llegeix Mateu 6:31, 32. Moltes persones dediquen la seva vida a guanyar diners i acumular coses materials perquè no coneixen Jehovà i no saben que ell és un Pare amorós que cuida dels seus servents. Però nosaltres no volem ser com ells, ja que esforçar-nos per aconseguir «totes aquestes coses» podria fer malbé la nostra amistat amb Jehovà. Al contrari, estem segurs que Déu ens donarà tot el necessari si posem en primer lloc el seu Regne i fem la seva voluntat. Si servim  Jehovà de tot cor, «estarem satisfets» tenint «menjar i abric», és a dir, allò que realment necessitem (1 Tim. 6:6-8).

POSES EL REGNE EN PRIMER LLOC?

18. Què sap i què farà Jehovà per cadascun de nosaltres?

18 Llegeix Mateu 6:33. Els deixebles de Crist ens hem d’esforçar perquè el Regne sigui el més important a la nostra vida. Si així ho fem, «totes aquestes coses», és a dir, les coses necessàries per viure, ens «seran afegides». Per què en podem estar tan segurs? Jesús ens respon: «El vostre Pare celestial ja sap que teniu necessitat de totes aquestes coses». Jehovà sap, fins i tot abans que nosaltres, què és el que realment necessitem en relació a la roba, el menjar o un lloc on viure (Fili. 4:19). Ell sap perfectament quina peça de roba se’ns desgastarà primer, quins aliments necessitarem o quin lloc podria ser el més adequat per viure. No ho dubtis! Jehovà sap el que realment necessites, i s’assegurarà que ho tinguis.

19. Per què no ens hem de preocupar excessivament pel futur?

19 Llegeix Mateu 6:34. Fixa’t que per segona vegada Jesús ens diu que no ens preocupem massa. Recorda que el nostre Pare amorós cada dia ens dóna el que necessitem; per això, hem de confiar plenament en Ell i no ens hem de preocupar excessivament pel dia de demà. Si ens preocupéssim massa, podríem començar a confiar més en nosaltres mateixos que en Jehovà, i això podria passar factura a la nostra amistat amb Ell (Prov. 3:5, 6; Fili. 4:6, 7).

BUSCA PRIMER EL REGNE I JEHOVÀ FARÀ LA RESTA

Pots simplificar la teva vida per buscar primer el Regne? (Consulta el paràgraf 20)

20. (a) Quines metes et podries posar? (b) Què pots fer per simplificar la teva vida?

20 Seria molt trist que sacrifiquéssim el nostre servei a Jehovà per tal de mantenir un estil de vida materialista. Perquè no ens passi això, ens hem de posar objectius espirituals. Per exemple, et podries mudar a una congregació de necessitat? Podries servir com a pioner? I si ja ho ets, t’has plantejat sol·licitar l’Escola per a proclamadors del Regne? Podries servir com a voluntari extern en una sucursal o en una oficina de traducció remota? O podries col·laborar amb el Departament Local de Disseny i Construcció com a voluntari per ajudar a fer Sales del Regne? Pensa en com podries simplificar la teva vida per fer més per Jehovà. Analitza amb oració el requadre « Com pots simplificar la teva vida?» i comença a fer els passos necessaris per complir les teves metes.

21. Què ens ajudarà a apropar-nos més a Jehovà?

21 Jesús ens va ensenyar a buscar primer el Regne i no les coses materials. Quin bon consell! Si ho apliquem, no ens preocuparem en excés per les nostres necessitats materials. A més, quan confiem plenament en Jehovà i no intentem satisfer tots els nostres capritxos ni comprem tot el que ofereix aquest món, encara que ens ho puguem permetre, ens apropem més a Ell. Si intentem simplificar la nostra vida ara, posarem «un bon fonament per al futur» i ens aferrarem «a la vida eterna» que Jehovà ens ha promès (1 Tim. 6:19).

^ [1] Paràgraf 12: Per entendre per què Jehovà, de vegades, pot permetre que a un cristià li falti l’aliment necessari, consulta la secció «Preguntes dels lectors» de La Torre de Guaita del 15 de setembre de 2014, pàgina 22.