Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

«Vindrem amb vosaltres»

«Vindrem amb vosaltres»

«Vindrem amb vosaltres, perquè hem escoltat que Déu és amb vosaltres» (ZAC. 8:23).

CANÇONS: 32, 31

1, 2. (a) Què va dir Jehovà que passaria en els nostres dies? (b) Quines preguntes es contestaran en aquest article? (Mira la imatge del principi.)

JEHOVÀ va predir que en els nostres dies «deu homes de totes les llengües de les nacions [agafarien] el voraviu del mantell d’un home jueu, dient: Vindrem amb vosaltres, perquè hem escoltat que Déu és amb vosaltres» (Zac. 8:23). L’home jueu representa els cristians ungits per esperit sant, a qui la Bíblia també anomena «l’Israel de Déu» (Gàl. 6:16). I els deu homes representen les persones que tenen l’esperança de viure per sempre a la terra. Aquestes persones saben que Jehovà està beneint els ungits i veuen que és un gran privilegi poder servir amb ells.

2 Igual que el profeta Zacaries, Jesús va destacar que el poble de Déu estaria molt unit, tot i estar format per dos grups. Ell va explicar que alguns cristians formarien part d’un «petit ramat» i que d’altres formarien part de les «altres ovelles», però també va afirmar que tots serien «un sol ramat» amb «un sol pastor» (Lc. 12:32; Jn. 10:16). Ara bé, la relació entre aquests dos grups fa sorgir algunes preguntes: (1) És necessari que les altres ovelles sàpiguen els noms de tots els ungits  que queden a la terra? (2) Quin punt de vista han de tenir els ungits de si mateixos? (3) Com hem de reaccionar si algú a la nostra congregació comença a participar dels emblemes al Memorial? (4) Ens ha de preocupar que augmenti la quantitat de persones que participen dels emblemes? Aquest article analitzarà la resposta a aquestes preguntes.

FA FALTA SABER ELS NOMS DE TOTS ELS UNGITS QUE QUEDEN A LA TERRA?

3. Per què no podem saber amb seguretat qui formarà part dels 144.000?

3 És necessari que les altres ovelles sàpiguen els noms de tots els ungits que queden a la terra? La resposta és no. Per què? Perquè fins i tot si un germà ha estat ungit, l’únic que ha rebut és una invitació i no una confirmació definitiva, ja que només obtindrà la seva recompensa si es manté fidel fins a la fi. Per aquest motiu, Satanàs fa servir «falsos profetes» per desviar, si és possible, «fins i tot els elegits» (Mt. 24:24). Per això, ningú pot saber si un ungit rebrà la seva recompensa celestial fins que Jehovà determini que aquesta persona s’ho mereix. De fet, és Ell qui prendrà aquesta decisió quan faci el segellament final, ja sigui abans que la persona mori fidel o abans que comenci «la gran tribulació» (Ap. 2:10; 7:3, 14). Així doncs, no té cap sentit que intentem saber amb seguretat quins germans acabaran formant part dels 144.000 ungits que regnaran al cel. [1]

4. Si no podem saber els noms de tots els ungits que queden a la terra, com podem «anar» amb ells?

4 Ara bé, si les altres ovelles ara no poden saber amb seguretat els noms de tots els cristians ungits que queden a la terra, com poden «anar» amb ells? Recordem que la profecia de Zacaries parlava de deu homes simbòlics que agafarien «el voraviu del mantell d’un home jueu, dient: Vindrem amb vosaltres, perquè hem escoltat que Déu és amb vosaltres». La paraula «vosaltres» mostra clarament que aquest jueu simbòlic no fa referència a una sola persona, sinó a un grup de persones. Això ens ajuda a entendre que no cal conèixer per separat cada cristià ungit. El que hem de fer és identificar els ungits com a grup i esforçar-nos per col·laborar amb ells. De fet, la Bíblia ens anima a seguir únicament Jesús com a líder, i no a cap persona imperfecta (Mt. 23:10).

QUIN PUNT DE VISTA HAN DE TENIR ELS UNGITS DE SI MATEIXOS?

5. Quina advertència han de tenir ben present els ungits, i per què?

5 Els germans que participen dels emblemes al Memorial han de tenir ben present l’advertència de 1 Corintis 11:27-29 (llegeix-lo). Què va voler dir l’apòstol Pau amb aquestes paraules? Que si un ungit no tingués una bona relació amb Jehovà, estaria participant «indignament» dels emblemes (Heb. 6:4-6; 10:26-29). D’aquesta manera, Jehovà recorda als ungits que, ara per ara, encara no han rebut la seva recompensa i que s’han de seguir esforçant «per aconseguir el premi» de regnar al cel amb Jesús (Fili. 3:13-16).

6. Quins sentiments haurien de tenir els cristians ungits cap a si mateixos?

6 L’apòstol Pau va animar els cristians ungits a viure «d’una manera digna de la vocació a què [havien] estat cridats». Com ho podien fer? Tal com va dir Pau, actuant «amb tota humilitat i mansuetud, amb longanimitat, [suportant-se] els uns als altres en amor. Sol·lícits  a guardar la unitat de l’Esperit en el vincle de la pau» (Ef. 4:1-3). De fet, l’esperit sant de Jehovà ens ajuda a ser humils, no orgullosos (Col. 3:12). Per aquesta raó, els ungits reconeixen modestament que no tenen necessàriament més esperit sant que la resta de cristians, coneixement bíblic especial o revelacions, ni tampoc es creuen superiors als altres. A més, mai farien que un altre germà pensés que també ha estat ungit ni l’animarien a participar dels emblemes. Al contrari, són humils i reconeixen que només és Jehovà qui decideix qui és ungit.

7, 8. Què no han d’esperar els ungits, i per què?

7 És veritat que els ungits tenen un gran privilegi, però això no vol dir que hagin d’esperar un tracte especial (Ef. 1:18, 19; llegeix Filipencs 2:2, 3). L’esperit de Jehovà els assegura a ells personalment que són ungits, però no es fa un anunci per donar-ho a conèixer a tothom. Per això, no els hauria d’estranyar si algú no s’acaba de creure que de debò hagin estat ungits amb esperit sant. De fet, tenen ben present que la Bíblia ens adverteix que no ens creguem ràpidament a qualsevol que afirmi tenir un nomenament especial de Déu (Ap. 2:2). Els cristians que tenen esperança celestial no utilitzen el seu ungiment com a carta de presentació quan coneixen algú. A més, la gran majoria ni tan sols parlen de la seva esperança amb altres per tal de no ser el centre d’atenció, ni tampoc presumeixen de les coses meravelloses que faran al cel (1 Cor. 1:28, 29; llegeix 1 Corintis 4:6-8).

8 A més, els ungits no es veuen a si mateixos com si fossin membres d’un club d’elit. Per això, no busquen únicament la companyia d’altres ungits amb la intenció de tenir una relació especial entre ells ni intenten fer grupets privats per estudiar la Bíblia (Gàl. 1:15-17). Per què? Perquè això causaria divisions a la congregació i anirien en contra de l’esperit sant, que promou la unitat i la pau (llegeix Romans 16:17, 18).

COM ELS HAURIES DE TRACTAR?

9. Per què hem de vigilar la manera com tractem els qui participen dels emblemes? (Consulta el requadre «L’amor “no es comporta impròpiament”».)

9 Com hem de tractar els germans que participen dels emblemes? Jesús va dir als seus deixebles: «Tots vosaltres sou germans». I després va afegir: «Tot el qui s’exalçarà serà humiliat, i tot el qui s’humiliarà serà exalçat» (Mt. 23:8-12). Queda clar, doncs, que està malament posar un germà sobre un pedestal, encara que sigui un dels germans ungits de Crist. És cert que la Bíblia diu que «els ancians que dirigeixen bé» han de ser «tinguts per dignes de doble honor» perquè «s’esforcen en la paraula i en l’ensenyament», no perquè siguin ungits o no. I també ens diu que hem d’imitar la seva fe. Però mai ens diu que haguem de seguir cap persona imperfecta com si fos el nostre líder (1 Tim. 5:17; Heb. 13:7). De fet, si tractéssim els germans ungits d’una manera especial els podríem incomodar i, encara pitjor, podríem posar a prova la seva humilitat (Rm. 12:3). No hi ha dubte que cap de nosaltres voldria fer ensopegar els germans de Crist (Lc. 17:2).

Com hauries de tractar els germans que participen del pa i del vi al Memorial? (Consulta els paràgrafs 9 a 11)

10. Com pots demostrar que respectes els germans ungits?

10 Com podem demostrar que respectem els germans ungits? Una manera és evitar fer-los preguntes personals sobre el seu ungiment, i així no ens ficarem on no ens demanen (1 Tes. 4:11; 2 Tes. 3:11). Tampoc hauríem de donar per fet que els  pares, els cònjuges o altres familiars dels ungits també ho hagin de ser automàticament; no oblidem que la genètica o el matrimoni no hi tenen res a veure (1 Tes. 2:12). I també hauríem de resistir la temptació d’interrogar els seus cònjuges per saber què se sent al pensar que viuran per sempre al paradís sense el seu home o la seva dona. En lloc de fer aquest tipus de preguntes que poden fer mal, tinguem la plena confiança que Jehovà obrirà la seva mà i satisfarà «el desig de tota cosa vivent» (Sl. 145:16).

11. Quin perill evitarem si tenim un punt de vista equilibrat sobre els ungits?

11 Si tractem els ungits de manera apropiada, ens protegirem d’un gran perill. Quin? Per una part, la Bíblia ens diu que a la congregació es poden infiltrar «falsos germans», i que aquests impostors fins i tot podrien afirmar que són ungits (Gàl. 2:4, 5; 1 Jn. 2:19). Per l’altra, alguns cristians ungits poden deixar de ser fidels i abandonar la veritat (Mt. 25:10-12; 2 Pe. 2:20, 21). Per això, hem d’evitar caure en la trampa d’idealitzar certs germans, ja siguin ungits, o fins i tot germans de pes o que hagin servit Jehovà durant molts anys. Així, si alguns d’aquests abandonessin la veritat, la nostra fe no naufragaria ni deixaríem de servir Jehovà (Jud. 16).

ENS HA DE PREOCUPAR QUANTES PERSONES PARTICIPEN DELS EMBLEMES?

12, 13. Per què no ens ha de preocupar la quantitat de persones que participen del pa i del vi?

12 A diferència del que passava temps enrere, en els últims anys hem vist que cada vegada hi ha més germans que participen dels emblemes al Memorial de la mort de Crist. Però, ens hauria de preocupar aquesta situació? En absolut! Vegem alguns factors clau que hem de tenir en ment.

13 Jehovà «coneix els qui són d’ell» (2 Tim. 2:19). La veritat és que els acomodadors que compten els qui participen dels emblemes al Memorial no poden jutjar qui té de debò l’esperança celestial. Pensa que, entre els qui hi participen, hi ha persones que creuen equivocadament que són ungides, i això és evident perquè alguns que abans hi participaven, ara ja no ho fan. D’altres potser tenen problemes emocionals o mentals que els fan creure que regnaran amb Crist al cel. Així, doncs, la quantitat de  persones que participen dels emblemes no indica exactament quants ungits queden a la terra.

14. Què diu la Bíblia sobre la quantitat d’ungits que quedaran a la terra quan comenci la gran tribulació?

14 Hi haurà ungits a diferents zones de la terra quan Jesús vingui per portar-los al cel. De fet, la Bíblia diu que en aquell temps Jesús «enviarà els seus àngels amb un potent toc de trompeta i reuniran els seus elegits dels quatre vents, d’un extrem dels cels fins a l’altre extrem» (Mt. 24:31). També indica que durant els darrers dies quedaria una petita resta d’ungits aquí a la terra (Ap. 12:17). Ara bé, el que no ens diu és quants en quedaran quan comenci la gran tribulació.

15, 16. Què hem d’entendre sobre les 144.000 persones que Jehovà ha escollit per regnar al cel?

15 Jehovà decideix quan escull els ungits (Rm. 8:28-30). Déu va començar a escollir els ungits després de la mort i resurrecció de Jesús, i sembla que tots els qui formaven part de la congregació cristiana del primer segle eren ungits. Però, des d’aleshores fins a l’inici dels últims dies, la major part de les persones que afirmaven ser cristianes no ho eren realment, sinó que van demostrar que eren la mala herba que Jesús va predir. Tot i això, durant aquell temps, Jehovà va seguir ungint algunes persones fidels que van demostrar ser el blat de la il·lustració de Jesús (Mt. 13:24-30). I durant els últims dies, Déu ha continuat escollint més persones per regnar amb Jesús al cel. [2] Ara bé, si Jehovà decideix esperar fins al final dels últims dies per acabar d’ungir els 144.000, qui som nosaltres per posar en dubte la seva sàvia decisió? (Is. 45:9; Dan. 4:35; llegeix Romans 9:11, 16.) [3] Hem d’anar amb molt de compte de no reaccionar com els treballadors insatisfets de la il·lustració de Jesús, que es van queixar perquè el seu amo va pagar el mateix a tots els treballadors, fins i tot als qui havien començat a fer feina a última hora (llegeix Mateu 20:8-15).

16 No tots els ungits formen part del «servent fidel i assenyat» (Mt. 24:45-47). Igual que al primer segle, actualment Jehovà i Jesús continuen alimentant en sentit espiritual moltes persones per mitjà d’unes poques. Per exemple, Déu va fer servir només uns pocs cristians ungits per escriure les Escriptures Gregues Cristianes. De manera semblant, avui dia Jehovà ha nomenat només uns pocs germans per donar aliment espiritual «al seu temps».

17. Què hem après en aquest article?

17 Què hem après en aquest article? Que Jehovà ha decidit donar dues recompenses diferents: vida al cel per als jueus espirituals, és a dir, per als ungits, i vida a la terra per a la resta dels seus servents, els deu homes simbòlics. Ara bé, hem de recordar que Déu espera el mateix de tots: que li siguem fidels i obedients. Tots hem de ser humils, tots hem d’estar units i tots hem de fomentar la pau en la congregació. Per tant, a mesura que s’acosta la fi, esforcem-nos per servir Jehovà tots junts com un sol ramat amb un sol pastor, Jesucrist.

^ [1] Paràgraf 3: Salm 87:5, 6 mostra que és probable que en el futur se sàpiguen els noms dels qui estaran regnant amb Jesucrist al cel (Rm. 8:19).

^ [2] Paràgraf 15: Encara que Fets 2:33 mostra que Jesús col·labora amb el seu Pare en l’ungiment, és Jehovà qui escull els ungits.

^ [3] Paràgraf 15: Per a més informació, consulta la secció «Preguntes dels lectors» de La Torre de Guaita de l’1 de maig de 2007, pàgines 30 i 31 (en espanyol).