Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Imita els amics de Jehovà

Imita els amics de Jehovà

«L’amistat del Senyor és reservada als seus fidels» (SL. 25:14, BEC).

CANÇONS: 27, 21

1-3. (a) Per què sabem que podem ser amics de Jehovà? (b) De qui parlarem en aquest article?

A LA BÍBLIA es diu en tres ocasions que Abraham era amic de Déu (2 Cròn. 20:7; Is. 41:8; Jm. 2:23). De fet, ell és l’única persona de qui es diu això directament. Ara bé, ¿hem de pensar que no hi ha hagut ningú més que hagi estat amic de Jehovà? És evident que no, ja que la Bíblia explica que cadascú de nosaltres pot arribar a tenir una relació molt estreta amb el nostre Déu.

2 La Bíblia està plena de relats sobre homes i dones fidels que temien Jehovà, que van posar fe en ell i que es van fer amics seus (Sl. 25:14BEC). A més, l’apòstol Pau va parlar d’un gran «núvol» de «testimonis». Sens dubte, els qui formaven part d’aquest variat grup de persones van ser amics de Déu (Heb. 12:1).

3 Coneguem una miqueta millor tres servents i serventes de Déu que van tenir una amistat estreta amb Jehovà. Un exemple és Rut, una jove vídua de Moab. Un altre és Ezequies, un rei de Judà que va ser fidel a Jehovà. I per últim, Maria, una noia humil que va ser la mare de Jesús. En aquest article aprendrem com van enfortir cadascun d’ells la seva amistat amb Jehovà.

 VA DEMOSTRAR QUE ESTIMAVA JEHOVÀ

4, 5. Quina decisió va haver de prendre Rut, i per què va ser tan difícil? (Mira la imatge del principi.)

4 Imagina’t tres vídues travessant a peu les planes de Moab i amb el vent de cara bufant-los els vestits. Són Noemí i les seves nores, Rut i Orpà. Però Orpà abandona el grup i desfà el camí perquè ha decidit tornar a Moab. En canvi, la seva sogra, Noemí, es dirigeix cap al seu país natal, Israel. Amb qui anirà Rut? La veritat és que s’enfronta a una de les decisions més difícils de la seva vida: tornar-se’n a la seva terra amb Orpà, o seguir el camí amb la seva sogra i anar a Betlem (Rut 1:1-8, 14).

5 El més fàcil per a Rut és pensar que a Moab hi ha deixat la seva família, potser la seva mare i altres familiars que la cuidaran ara que s’ha quedat vídua. Al cap i a la fi, Moab és casa seva. Aquella és la seva cultura, el seu idioma, la seva gent... A més, Noemí no li pot oferir un gran futur a Betlem, i ja li ha dit que és millor que es quedi a Moab perquè no creu que pugui aconseguir-li un marit o una llar. D’altra banda, Orpà ja ha decidit tornar-se’n «al seu poble i als seus déus» (Rut 1:9-15). Per això, què farà Rut? Tornarà també als déus falsos de Moab? És clar que no!

6. (a) Quina encertada decisió va prendre Rut? (b) Per què va dir Booz que Rut havia buscat refugi sota les ales de Jehovà?

6 És probable que Rut hagués conegut Jehovà gràcies al seu difunt marit o a través de Noemí. I es va adonar que Jehovà era un Déu a qui havia d’estimar i adorar, perquè era molt diferent dels déus de Moab. Ara bé, amb saber allò no n’hi havia prou, també havia de prendre una decisió. Es posaria de part de Jehovà? Bé, sabem que Rut va prendre la decisió encertada, perquè va dir a Noemí: «El teu poble serà el meu poble, i el teu Déu serà el meu Déu» (Rut 1:16). Quin amor tan tendre sentia Rut per la seva sogra, no et sembla? Però no hem d’oblidar que el seu amor per Jehovà era molt més fort. De fet, un terratinent anomenat Booz la va alabar per haver-se refugiat sota les ales de Jehovà (llegeix Rut 2:12). Aquestes paraules ens fan pensar en un petit ocellet que es refugia sota les poderoses ales del seu pare (Sl. 36:7; 91:1-4). De la mateixa manera, Jehovà es va convertir en un Pare per a Rut, la va protegir i la va recompensar per la seva fe. I ella no es va penedir mai d’aquella decisió.

7. Què pot ajudar els qui encara no s’han decidit a dedicar-se a Jehovà?

7 Avui dia hi ha moltes persones que, tot i haver après molt sobre Jehovà, no s’acaben de decidir a buscar refugi sota les seves ales i posposen dedicar-se a Jehovà i batejar-se. Si a tu també et costa, t’has preguntat per què? Recorda que tothom, sense excepció, serveix un déu o un altre (Jos. 24:15). Tenint això en compte, per què no et refugies sota les ales de l’únic Déu que val la pena servir? Si et dediques a ell, li demostraràs la teva fe, i Ell t’ajudarà a servir-lo fidelment malgrat els problemes que puguin sorgir pel camí. No és això el que va fer també amb Rut?

«S’ADHERÍ A JAHVEH»

8. En quin entorn es va criar Ezequies?

8 A diferència de Rut, el jove príncep Ezequies va néixer en una nació dedicada a Jehovà. Però en aquella època no tots els israelites eren fidels. Un d’aquests infidels va ser el seu pare, el rei Acaz. Aquest home pervers va profanar el temple de Jehovà a Jerusalem i va fer que la nació d’Israel adorés altres déus. Com devia ser la infància d’Ezequies? Bé, només cal pensar  que el seu pare va fer sacrificar alguns dels seus fills cremant-los com ofrenes per a déus falsos. Quina infància tan terrible! (2 Re. 16:2-4, 10-17; 2 Cròn. 28:1-3.)

9, 10. (a) Per què es podria haver tornat Ezequies un home amargat? (b) Per què no ens hem d’indignar mai amb Jehovà? (c) Per què no hem de pensar que el nostre entorn determina quin tipus de persona serem?

9 Amb tot aquell panorama, era molt fàcil que Ezequies es convertís en un home amargat i es ressentís amb Jehovà. De fet, alguns que no han passat per proves tan fortes han arribat a pensar que tenen raons vàlides per amargar-se i estar indignats amb Jehovà o amb la seva organització (Prov. 19:3). També hi ha gent que pensa que els qui creixen en un entorn familiar conflictiu estan condemnats a portar una mala vida i fins i tot cometre els mateixos errors que els seus pares (Ez. 18:2, 3). Tenen raó?

10 La vida d’Ezequies demostra que la resposta és un contundent «no». No hi ha cap raó vàlida per indignar-se amb Jehovà, perquè ell no és qui causa les coses dolentes que ens passen (Job 34:10). És cert que els pares poden tenir una gran influència en els seus fills, sigui per bé o per mal (Prov. 22:6; Col. 3:21). Però això no significa que l’entorn familiar d’un nen determini com serà la seva vida després. Per què? Perquè Jehovà ens ha donat un regal meravellós: la capacitat d’escollir què farem a la vida i quin tipus de persones serem (Deut. 30:19). Per tant, com va utilitzar Ezequies aquest regal de Jehovà? Vegem-ho.

Molts joves es posen de part de Jehovà malgrat el seu entorn familiar (Consulta els paràgrafs 9 i 10)

11. Per què va ser Ezequies un dels millors reis de Judà?

11 Mentre que Acaz va ser un dels pitjors reis de Judà, el seu fill Ezequies en va ser un dels millors (llegeix 2 Reis 18:5, 6). I és cert que Acaz era una molt mala influència, però també n’hi va haver de bones que el van ajudar molt. Per exemple, en el seu temps van profetitzar homes com Isaïes, Miquees i Osees. I aquest jove rei va escoltar amb molta atenció les profecies d’aquests servents de Déu i va permetre que els consells i la correcció que venien de Jehovà calessin fons en el seu cor. Com a conseqüència, Ezequies va  començar a reparar el mal que havia fet el seu pare. Per exemple, va netejar el temple, va demanar a Jehovà que perdonés els pecats del poble i va organitzar una gran campanya per destruir tots els ídols pagans (2 Cròn. 29:1-11, 18-24; 31:1). A més, quan es va enfrontar a reptes difícils, com ara l’amenaça de l’atac del rei assiri Sennàquerib, Ezequies va demostrar molt de valor i fe en Jehovà. Tenia clar que el seu Déu els salvaria i va donar ànims al poble tant amb la paraula com amb l’exemple (2 Cròn. 32:7, 8). També, quan va el van corregir per haver estat orgullós, es va penedir de la seva actitud i va demostrar humilitat (2 Cròn. 32:24-26). No hi ha cap dubte que Ezequies no va permetre que el seu passat arruïnés el seu present i el seu futur. Tot el contrari, va demostrar que era amic de Jehovà. Quin bon exemple!

12. Com han demostrat molts germans que són amics de Jehovà?

12 Com que vivim en un món ferotge i cruel, no ens sorprèn que molts nens creixin sense la protecció i l’amor dels seus pares (2 Tim. 3:1-5). De fet, molts dels nostres germans també han crescut en entorns familiars complicats. Però això no ha impedit que puguin ser amics de Jehovà. Igual que Ezequies, han demostrat que el passat d’una persona no determina el seu futur. Recorda que Jehovà ens ha obsequiat amb llibertat d’elecció. I no creus que és un privilegi poder utilitzar aquesta llibertat per posar-nos de part de Jehovà i honrar-lo i servir-lo tal com va fer Ezequies?

«HEUS AQUÍ L’ESCLAVA DEL SENYOR»

13, 14. (a) Per què podia estar espantada Maria per la responsabilitat que se li va donar? (b) Com va reaccionar Maria quan Gabriel li va parlar?

13 Segles després, a Natzaret hi va viure una humil noia que va arribar a tenir una amistat molt especial amb Jehovà. En tota la història, no hi ha hagut ningú més que hagi rebut una assignació com la d’ella: portar al ventre, donar a llum i criar el Fill unigènit de Déu! T’imagines quin concepte havia de tenir Jehovà de Maria per confiar-li aquella enorme responsabilitat? Vegem com va reaccionar ella quan se’n va assabentar.

«Heus aquí l’esclava del Senyor» (Consulta els paràgrafs 13 i 14)

14 Segur que tots pensem que Maria va tenir un privilegi meravellós. Ara bé, ens hem plantejat mai les preocupacions que li devien venir al cap? L’àngel Gabriel li va dir que es quedaria embarassada de forma miraculosa, sense haver estat amb cap home. I hem de pensar que l’àngel no es va oferir a anar a explicar-ho a la seva família o als veïns perquè sabessin d’on venia aquell nen. Imagina’t què pensarien d’ella! A més, segur que a Maria li preocupava la reacció de Josep, el seu promès. Com el podria convèncer que no li havia estat infidel tot i estar embarassada? I, a sobre, carregava a les espatlles la gran responsabilitat  d’educar i cuidar el Fill unigènit de l’Altíssim! És difícil imaginar-se totes les pors que devien envair el cap de Maria quan Gabriel li va fer aquell anunci. Ara bé, el que sí sabem és com va reaccionar ella: «Heus aquí l’esclava del Senyor, que es faci en mi segons la teva paraula» (Lc. 1:26-38).

15. Per què ens impressiona la fe de Maria?

15 No ens impressiona la fe de Maria? Ella va estar disposada a obeir Jehovà en tot el que li manés, tal com faria una «esclava». Estava segura que Jehovà la cuidaria i la protegiria. Però, com havia aconseguit tenir una fe tan forta? Tinguem present que la fe no és innata, sinó que és el resultat de l’esforç de cadascú i de la benedicció de Jehovà (Gàl. 5:22; Ef. 2:8). Ara bé, com sabem que Maria es va esforçar per enfortir la seva fe? Per la manera com va escoltar i sobre què va parlar. Analitzem-ho.

16. Per què sabem que Maria sabia escoltar?

16 Com va escoltar Maria? La Bíblia diu que és necessari que un cristià «sigui prompte a escoltar, lent a parlar» (Jm. 1:19). I és evident que Maria era bona escoltant. Dos exemples d’això els trobem a l’Evangeli de Lluc, on s’explica que Maria va escoltar atentament paraules amb un gran rerefons espiritual i que després es va prendre el temps necessari per meditar-les. El primer cas va ser quan va néixer Jesús i els pastors van anar a portar-li un missatge dels àngels. I el segon, quan Jesús tenia dotze anys i va dir unes paraules que van meravellar la seva mare. En ambdós casos sabem que Maria va escoltar atentament, va recordar aquelles paraules i va dedicar temps a meditar-les (llegeix Lluc 2:16-19, 49, 51).

17. Què aprenem dels temes sobre els quals parlava Maria?

17 Sobre què va parlar Maria? A la Bíblia hi trobem molt poc del que Maria va dir, i l’ocasió registrada en què es va expressar més extensament es troba a Lluc 1:46-55. Les seves paraules mostren que coneixia molt bé les Escriptures, ja que va fer servir expressions molt semblants a les de l’oració d’Anna, la mare del profeta Samuel (1 Sam. 2:1-10). Aproximadament, s’hi poden trobar unes vint referències a les Escriptures. Això demostra que era una dona que parlava obertament sobre temes espirituals, i que li agradava mostrar sense reserves els tresors espirituals que havia anat acumulant al seu cor i que havia après gràcies a la seva amistat amb Jehovà.

18. Com podem imitar la fe de Maria?

18 De vegades Jehovà també ens pot donar algunes responsabilitats que ens poden fer por. Però, igual que Maria, siguem humils i posem-nos completament a les mans del nostre Déu, confiant que ens ajudarà. A més, també podem imitar la fe d’aquesta serventa si escoltem amb atenció tot el que aprenem sobre Jehovà i el seu propòsit, si meditem les veritats espirituals i si compartim allò que hem après explicant-ho a altres persones (Sl. 77:11, 12; Lc. 8:18; Rm. 10:15).

19. De què podem estar segurs si imitem els exemples de fe que trobem a la Bíblia?

19 Després d’aquesta anàlisi, no tenim cap dubte que persones com Rut, Ezequies o Maria van poder ser amigues de Jehovà tal com ho va ser Abraham. Aquests servents de Déu, els qui formen part del gran «núvol» de testimonis i moltes altres persones fidels al llarg de la història, han tingut el gran privilegi de ser amics i amigues de Déu. Per tant, imitem la seva fe, perquè si ells han pogut ser amics de Jehovà, nosaltres també ho podrem ser per tota l’eternitat! (Heb. 6:11, 12.)