Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 TRESORS DE L’ARXIU

El cotxe que milions van escoltar

El cotxe que milions van escoltar

«Només hi ha un cotxe dedicat al servei del Senyor al Brasil, i milions de persones el coneixen. És el “cotxe amb megafonia de la Watch Tower”»(Nathaniel Yuille, 1938).

A PRINCIPIS dels anys trenta, l’obra al Brasil avançava lentament. Però l’any 1935, una parella de pioners, en Nathaniel i la Maud Yuille, van escriure a en Joseph Rutherford, qui aleshores s’encarregava de la predicació. A la carta, van comentar que estarien «encantats d’anar allà on sigui».

En Nathaniel era un enginyer civil retirat que tenia seixanta-dos anys. Havia estat el director de servei d’una congregació dels Testimonis de Jehovà a San Francisco, Califòrnia. Allà s’havia encarregat d’organitzar la predicació i havia utilitzat equips de so per anunciar les bones notícies del Regne. La seva experiència i les seves ganes de treballar van ser molt útils quan el van nomenar servent de sucursal al Brasil, un territori extens i multilingüe.

En Nathaniel i la Maud van arribar al Brasil el 1936. Anaven acompanyats d’un altre pioner que els feia d’intèrpret, l’Antonio Andrade, i portaven un carregament molt valuós: trenta-cinc gramòfons i un cotxe amb megafonia. En aquell moment, Brasil, el cinquè país més gran del món, només comptava amb seixanta publicadors. Però aquelles eines tan innovadores els ajudarien a predicar a milions de persones en pocs anys.

Tan sols un mes després d’arribar al Brasil, la sucursal va organitzar a São Paulo el primer congrés de servei. Pel que sembla, era la Maud qui conduïa el cotxe amb megafonia mentre s’anunciava el discurs públic. El resultat va ser que al congrés hi van assistir cent deu persones! La informació que s’hi va presentar va animar molt els publicadors, i a partir d’aleshores van ser molt més actius en la predicació.  Van aprendre a utilitzar les publicacions, les targetes de testimoniatge i les gravacions per al gramòfon en anglès, alemany, hongarès, polonès, espanyol i, amb el temps, portuguès.

Aquest cotxe amb megafonia es va utilitzar per predicar a milions de persones al Brasil

El 1937 es van celebrar tres congressos de servei a São Paulo, Rio de Janeiro i Curitiba que van donar una bona empenta a la predicació. En aquelles ocasions, el cotxe amb megafonia acompanyava els germans quan anaven a predicar casa per casa. En José Maglovsky, que en aquell temps era jovenet, va explicar: «Posàvem publicacions en un estand i, mentre el cotxe transmetia una gravació, nosaltres parlàvem amb les persones que sortien de casa per veure què passava».

Els germans es batejaven als rius mentre els banyistes prenien el sol a les riberes, i allò va oferir moltes oportunitats per predicar amb el cotxe amb megafonia. En primer lloc, el discurs de baptisme del germà Rutherford ressonava pels altaveus, i la gent curiosa anava envoltant el cotxe i escoltava el discurs, que s’anava traduint al portuguès. A continuació, mentre sonaven cançons del Regne en polonès, els candidats al baptisme es batejaven i els germans cantaven junts en moltes llengües diferents. Com va dir l’Anuario 1938, «allò et feia pensar en la Pentecosta, quan cadascú escoltava en la seva pròpia llengua».

Després d’aquells congressos, cada diumenge, plogués o fes sol, el cotxe amb megafonia feia sonar discursos bíblics a parcs, àrees residencials i fàbriques del centre de São Paulo i d’altres poblacions properes. A més, també es transmetia un programa mensual en una colònia de tres mil leprosos situada a 97 km al nord-oest de São Paulo. Després d’un temps, s’hi va formar una congregació que no parava de créixer. Aquells publicadors, malgrat la seva penosa malaltia, van obtenir el permís per visitar una altra colònia de leprosos i dur-los el consolador missatge del Regne.

Per fi, a finals del 1938 van arribar gravacions en portuguès. I el Dia dels difunts, unes quaranta mil persones van poder escoltar les gravacions «On són els morts?», «Jehovà» i «Riqueses» perquè el cotxe amb megafonia les va anar difonent de cementiri en cementiri.

L’entusiasme amb què predicaven els germans va provocar que els clergues s’indignessin i sovint pressionessin les autoritats locals per silenciar el cotxe amb megafonia. La germana Yuille va comentar que, en una ocasió, un sacerdot local va incitar la gent a amuntegar-se al voltant del cotxe. Però aleshores van arribar l’alcalde i alguns policies i van escoltar el programa sencer. L’alcalde va marxar amb publicacions sota el braç, i aquell dia no hi va haver més aldarulls. Tot i aquesta oposició, l’Anuario 1940 va dir que, al Brasil, l’any 1939 havia estat «el millor moment per servir el Gran Teòcrata i proclamar el seu nom».

L’arribada del «cotxe amb megafonia de la Watch Tower» va ser un abans i un després en la predicació al Brasil i va tenir un paper clau a l’hora d’ensenyar la veritat a milions de persones. Tot i que aquest famós cotxe es va vendre el 1941, moltíssims Testimonis han seguit predicant les bones notícies a les persones de bon cor per aquest immens territori. (Del nostre arxiu al Brasil.)