Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CONSELLS PER A LA FAMÍLIA | ADOLESCENTS

Emocions fortes. Val la pena el risc?

Emocions fortes. Val la pena el risc?

EL REPTE

«Em quedava aturat dins dels túnels mentre passaven trens d’alta velocitat molt a prop. La pujada d’adrenalina em feia oblidar els problemes.» (Leon) *

«Quan em llençava a l’aigua des de penya-segats molt alts, em sentia completament lliure per uns segons. Normalment m’ho passava molt bé, però de vegades em moria de por.» (Larissa)

Com al Leon i a la Larissa, a molts joves els encanta posar a prova els seus límits, fins i tot arriscant-hi la vida. I a tu? Se t’ha passat pel cap alguna vegada? Doncs aquest article t’ajudarà.

QUÈ HAS DE SABER

Les emocions fortes poden causar addicció. És cert que et poden donar uns minuts d’eufòria, però també deixar-te amb ganes de més. El Marco, que com el Leon es ficava dins els túnels, diu: «Era un cercle viciós. Em divertia per uns moments, però després en necessitava més».

El Justin, que s’agafava als cotxes per patinar a molta velocitat, diu: «L’adrenalina em feia que volgués més i més. Volia impressionar els altres, però vaig acabar a l’hospital».

La pressió de grup et pot fer perdre el sentit comú. Un noi que es diu Marvin comenta: «Els amics em van pressionar perquè escalés un edifici molt alt, dient-me: “Va, tu pots!”. No em sentia gens segur; vaig pujar tremolant de por». La Larissa, mencionada abans, diu: «Feia el mateix que la resta. Simplement em deixava portar».

Per fer pressió de grup, alguns pengen comentaris a internet posant en un pedestal aquells que busquen emocions fortes i minimitzant el perill. De fet, algunes d’aquestes ‘proeses’ que es pengen a les xarxes socials es fan virals, i això els hi dóna popularitat.

Per exemple, s’han posat molt de moda els vídeos de gent fent parkour, que es tracta de córrer, escalar o saltar ràpidament superant obstacles —com murs, cases i escales— sense cap mena de protecció. Però, és clar,  es podria concloure erròniament que 1) els riscos són mínims, i 2) tothom ho fa. Com a resultat, et podries sentir temptat a provar activitats que posessin en perill la teva vida.

Hi ha altres formes de posar a prova els teus límits sense arriscar-te. La Bíblia diu que «fer exercici és bo per a poca cosa» (1 Timoteu 4:8). A més, ens aconsella «viure amb seny» (Titus 2:12). Com ho pots aconseguir?

QUÈ POTS FER

Pensa què hi ha en joc. La Bíblia ens recorda que «tot home prudent obra amb coneixement: però l’insensat escampa insensatesa» (Proverbis 13:16). Per això, abans de plantejar-te fer una activitat, informa’t dels riscos. Pregunta’t: «Estic jugant amb la meva vida o la meva salut?». (Consell bíblic: Proverbis 14:15.)

Busca amics que respectin la vida. Els amics de veritat no t’animaran a arriscar-te o a fer alguna cosa que et resulti incòmode. La Larissa comenta: «Els bons amics m’han ajudat a prendre bones decisions a l’hora de passar-m’ho bé. Quan vaig canviar d’amics, també va canviar la meva vida». (Consell bíblic: Proverbis 13:20.)

Pregunta’t: «Estic jugant amb la meva vida o la meva salut?»

Diverteix-te sense arriscar la vida. «Aprendre a tenir principis i posar-se límits» és part de fer-se adult, diu el llibre Adolescent Risk Behaviors (‘El comportament temerari dels adolescents’). Pots posar a prova els teus límits on no hi hagi perill, utilitzant les proteccions adients i prenent precaucions.

Guanya’t l’autèntic respecte. No et guanyaràs el respecte dels altres sent el més atrevit, sinó fent front als problemes de la vida real. La Larissa diu: «Llençar-me dels penya-segats va ser només el principi d’una etapa autodestructiva de la meva vida. M’hauria anat millor si hagués après a dir que no».

En resum: en lloc de buscar emocions fortes arriscant innecessàriament la teva vida, demostra que ets llest divertint-te amb seny. (Consell bíblic: Proverbis 15:24.)

^ § 4 S’han canviat els noms.