Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 PORTADA

Davant d’una catàstrofe. Mesures que poden salvar vides

Davant d’una catàstrofe. Mesures que poden salvar vides

«Una forta explosió em va llançar a terra. El fum s’escapava per les sortides d’aire i l’oficina estava en flames» (Joshua).

Terratrèmols, huracans, atacs terroristes, tirotejos a les escoles... Cada cop més, aquests són els titulars dels diaris. Però, és clar, una cosa és llegir sobre un desastre, i una altra molt diferent és viure-ho. Què pots fer abans, durant després d’una catàstrofe per tenir més possibilitats de sobreviure?

 ABANS, PREPARA’T

QUALSEVOL de nosaltres es podria veure afectat per una catàstrofe, i estar ben preparats ens podria salvar la vida. Què és el que pots fer?

  • Prepara’t mentalment. Accepta que els desastres passen i que tant tu com les persones que estimes en podeu ser víctimes. Ara és el moment de preparar-te; després pot ser massa tard.

  • Informa’t dels desastres que poden afectar la teva zona. Localitza els refugis més propers. Assegura’t que l’estructura i la ubicació de casa teva són segures. Desfés-te dels objectes inflamables. Instaŀla detectors de fum i canvia les bateries com a mínim un cop l’any.

  • Prepara provisions d’emergència. L’electricitat, l’aigua, la línia telefònica i el transport públic poden deixar de funcionar. Si disposes de cotxe, intenta tenir més de mig dipòsit ple, i assegura’t que a casa sempre hi ha menjar, aigua i una farmaciola (consulta el requadre « Ho tens tot?»).

    La preparació et pot salvar la vida

  • Tingues a mà els telèfons dels teus amics, sigui que visquin a prop o lluny.

  • Elabora un pla d’evacuació i fes simulacres. Identifica les sortides més properes del teu edifici i esbrina quin és el pla d’emergència del coŀlegi dels teus fills. Estableix amb la teva família dos punts de trobada —com una escola o una biblioteca—un a prop de casa i un altre lluny. Les autoritats recomanen fer simulacres anant als punts de trobada amb la família.

  • Fes plans per ajudar els altres, incloses les persones grans i els malalts.

DURANT, ACTUA RÀPIDAMENT

«Quan el foc va començar, la majoria de la gent no era conscient del perill», explica en Joshua, mencionat al principi. «Alguns es van posar a omplir una ampolla d’aigua o apagar l’ordinador. Un home va dir: “Potser només hauríem d’esperar”.» Tot i la indecisió dels altres, en Joshua va cridar: «Hem de sortir d’aquí ara mateix!».  Això els va fer reaccionar, i el van seguir escales avall. «Si algú cau, l’agafem i continuem», repetia als seus companys, «ens en sortirem!».

  • En un incendi. Avança ajupit per arribar ràpidament a la sortida més propera. El fum dificulta la visió, i la majoria de les morts en un incendi són causades per inhalació. No agafis cap pertinença; la teva vida pot dependre de tan sols uns segons.

  • En un terratrèmol. Posa’t a cobert sota una taula robusta o al costat d’una paret interior. És d’esperar que hi hagi rèpliques; surt de l’edifici ràpidament. Si pots, prova de rescatar altres persones; l’equip de rescat pot trigar hores en arribar.

  • En un tsunami. Si de sobte l’aigua del mar s’allunya de la costa, dirigeix-te ràpidament a un punt més elevat; vindran més onades i més grans.

  • En un cicló o un huracà. Busca un refugi tan aviat com puguis.

  • En una inundació. No et quedis dins d’un edifici inundat. Evita travessar zones inundades, ja sigui a peu o en cotxe. L’aigua pot arrossegar deixalles i amagar perills com runes, clavegueres obertes o cables d’alta tensió.

  • Ho sabies? 60 centímetres d’aigua poden arrossegar un cotxe. Moltes de les morts en una inundació es produeixen quan s’intenta conduir per una zona inundada.

  • Si les autoritats ordenen l’evacuació, actua immediatament! Fes saber la teva ubicació als amics, si no, podrien perdre la vida buscant-te.

    Si les autoritats ordenen l’evacuació, actua immediatament!

  • Ho sabies? És possible que sigui més efectiu un missatge de text que una trucada telefònica.

  • Si les autoritats demanen que et quedis a casa o en un refugi, fes-ho. En cas d’accident o atac químic, biològic o nuclear, posa’t a cobert, apaga la ventilació i precinta totes les portes i finestres. En cas d’amenaça nuclear, vés a la part més baixa de l’edifici per reduir l’exposició a la radiació. Escolta les notícies locals per ràdio o televisió. No surtis al carrer fins que les autoritats anunciïn que estàs fora de perill.

 DESPRÉS, NO BAIXIS LA GUÀRDIA

Per evitar els perills i les malalties, segueix les següents recomanacions:

  • Queda’t a casa d’amics, si és possible, en comptes d’estar en un refugi temporal.

  • Assegura’t que el teu entorn està net.

  • Posa’t un equip de protecció individual quan netegis les runes. Si és possible, utilitza guants, calçat de seguretat, casc i màscara. Vés en compte amb el cablejat elèctric i les brases.

  • Torna a la teva rutina diària per poc que puguis. És important que els teus fills et vegin calmat i positiu. Fes activitats escolars i juga amb ells, i continueu amb les activitats espirituals. No parlis constantment de notícies relacionades amb la tragèdia, i no descarreguis la teva angoixa i frustració amb la família. Accepta ajuda, i ajuda els altres.

    Després del desastre, torna a la teva rutina diària per poc que puguis

  • Assumeix que les catàstrofes causen pèrdues. Els esforços del govern i d’altres organitzacions no se centren en tornar tot allò que s’ha perdut, sinó en ajudar les persones a sobreviure. I per sobreviure només es necessita menjar, aigua, roba i un sostre on refugiar-se (1 Timoteu 6:7, 8).

  • Identifica i tracta les seqüeles emocionals. Sovint es fan evidents un cop passat el xoc inicial. Alguns símptomes són angoixa, depressió, canvis d’humor i dificultat per pensar, treballar i dormir. Parla amb amics que es preocupin per tu.

Encara que en Joshua va sobreviure a l’incendi de la seva oficina, molts dels seus companys no ho van fer. Ell va rebre ajuda dels ancians de la congregació i de professionals de la salut mental. «Em van assegurar que el dol formava part del procés de curació i que amb el temps passaria», comenta en Joshua. «Després de sis mesos, vaig començar a tenir menys malsons. Així i tot, altres símptomes han persistit.»

Les catàstrofes posen a prova el nostre sentit de la justícia. Com a conseqüència, alguns equivocadament culpen Déu. Molts, com en Joshua, experimenten el que es coneix com ‘el síndrome del supervivent’. «Encara em pregunto si podria haver salvat més persones», comenta ell. «Em consola pensar que Déu aviat farà justícia a la terra i corregirà tot el mal que s’ha comès. Mentrestant, valoro cada dia de la meva vida, i faig tot el que raonablement puc per conservar-la» (Apocalipsi 21:4, 5). *

^ § 33 Per a més informació sobre les promeses de Déu per al futur i per què ha permès el sofriment, consulta el llibre Què és el que realment ensenya la Bíblia?, disponible a jw.org.