Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

El sistema nerviós entèric (marcat en blau) es troba al tub digestiu

El sistema nerviós entèric. El teu «segon cervell»?

El sistema nerviós entèric. El teu «segon cervell»?

QUANTS cervells diries que tens? Si estàs pensant que només un, tens tota la raó. Però sabies que el nostre sistema nerviós és molt més ampli del que molts s’imaginen? De fet, hi ha una xarxa neuronal tan extensa que alguns científics l’anomenen «el segon cervell». Es tracta del sistema nerviós entèric (SNE), i no es troba al cap, sinó principalment a la panxa.

Per transformar el menjar en energia, el cos necessita molta coordinació i esforç. Per això, és lògic que el cervell estigui dissenyat per delegar en el SNE la major part del control de l’aparell digestiu.

Encara que és molt més simple que el cervell, el SNE és immensament complex. Es tracta d’una xarxa de neurones que s’estén al llarg de l’aparell digestiu, i es calcula que, en els humans, té entre 200 i 600 milions de neurones. Els científics creuen que si la funció que fa el SNE s’hagués de controlar des del cervell, els nervis serien massa gruixuts. Segons el llibre The Second Brain (‘El segon cervell’), «és més segur i més convenient deixar que [l’aparell digestiu] s’ocupi de si mateix».

«UN LABORATORI QUÍMIC»

En la digestió, tenen lloc diverses reaccions químiques molt precises que es produeixen en el moment i en el lloc oportuns. És un procés tan sofisticat que ens deixa bocabadats. Amb raó el professor Gary Mawe descriu l’aparell digestiu com «un laboratori químic». Per exemple, les parets dels intestins estan recobertes d’unes cèŀlules especialitzades que actuen com a receptors i que identifiquen els compostos químics del menjar. Amb aquesta informació, el SNE detecta l’acidesa i altres propietats químiques dels aliments i decideix quins enzims es necessitaran per descompondre els aliments en partícules que el nostre cos pugui absorbir.

Podríem dir que l’aparell digestiu és com una línia de producció dirigida principalment pel SNE. El nostre «segon cervell» empeny el menjar a través del tub digestiu fent que els músculs de les seves parets es contreguin. El SNE va variant la força i la freqüència d’aquestes contraccions perquè l’aparell digestiu funcioni com una cinta transportadora.

El SNE també té una funció protectora. El menjar que ingerim sol contenir molts bacteris que ens poden perjudicar. No és d’estranyar, doncs, que entre el 70 i el 80 per cent dels nostres limfòcits, que són un element essencial del sistema immunològic, es trobin a l’aparell digestiu. Quan el SNE detecta grans quantitats de bacteris, provoca fortes contraccions per expulsar-los a través del vòmit o la diarrea, i així protegir el nostre cos.

BONA COMUNICACIÓ

Encara que sembla que el SNE i el cervell funcionen de manera independent, en realitat  estan en constant comunicació. Per exemple, el SNE té un paper important a l’hora de regular certes hormones que li diuen al cervell quan i quina quantitat hem de menjar. Les cèŀlules nervioses del SNE envien un senyal al cervell quan estem tips i, si noten que hem menjat massa, poden provocar-nos nàusees.

Segur que abans de llegir aquest article ja t’imaginaves que l’aparell digestiu i el cervell estan connectats. Per exemple, t’ha passat mai que al menjar alguna cosa amb moltes calories t’has posat de més bon humor? Els investigadors creuen que això passa perquè el SNE li envia uns ‘senyals de felicitat’ al cervell que provoquen una reacció en cadena que et fa sentir millor. Segurament això explica per què solem menjar cert tipus d’aliments quan estem estressats. De fet, els científics estan estudiant la manera d’estimular artificialment el SNE per tractar la depressió.

Un altre exemple de la bona comunicació que hi ha entre el cervell i l’aparell digestiu és la sensació de tenir un nus a l’estómac. És possible que això passi perquè, quan el cervell està sotmès a tensió o estrès, el SNE desvia la sang de l’estómac. I, com que el cervell fa que el SNE canviï les contraccions normals de l’aparell digestiu, és possible que ens entrin nàusees.

Encara que el SNE es coneix com «el segon cervell», no pot pensar ni prendre decisions per nosaltres perquè, en realitat, no és un cervell. No ens pot ajudar a compondre una cançó, a portar els comptes de casa o a fer els deures. Amb tot, és un sistema nerviós tan complex que continua sorprenent els científics, i això que encara hi deu haver molt més per descobrir. Per això, la propera vegada que estiguis a punt de ficar-te la cullera a la boca, atura’t a pensar en tot el control, anàlisi d’informació, coordinació i comunicació que tindran lloc dins el teu aparell digestiu.