Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 PORTADA | ÉS LA BÍBLIA UN LLIBRE DE DÉU?

La Bíblia. Un llibre exacte

La Bíblia. Un llibre exacte

Ciència

TOT i que la Bíblia no és un llibre de ciència, dóna informació exacta quan parla de la natura. Ara veurem alguns exemples pel que fa a la meteorologia i la genètica.

METEOROLOGIA. EL CICLE DE L’AIGUA

METEOROLOGIA

La Bíblia afirma: «[Déu] atrau les gotes d’aigua i, llavors, d’aquesta boira en fa pluja, que els núvols del cel aboquen» (Job 36:27, 28BCI).

Aquest text descriu els tres passos bàsics del cicle hidrològic. Déu, qui proporciona l’escalfor del sol, «atrau les gotes d’aigua» mitjançant l’evaporació (1). Després, gràcies a la condensació (2), el vapor d’aigua forma núvols que aboquen l’aigua en forma de precipitació (3). Fins al dia d’avui els meteoròlegs no entenen tots els detalls d’aquest fenomen. Per això, crida l’atenció que la Bíblia pregunti si algú «comprèn els desplegaments dels núvols» (Job 36:29MM). Però el Creador entén de sobres el cicle de l’aigua i es va assegurar que l’escriptor bíblic ho deixés registrat de manera exacta. I això va ser molt abans que els homes ho poguessin explicar científicament.

GENÈTICA. LA FORMACIÓ DE L’EMBRIÓ

GENÈTICA

El rei David, un escriptor bíblic, va dir a Déu: «Els teus ulls em van veure fins i tot quan era un embrió; totes les meves parts van ser escrites en el teu llibre» (Salm 139:16NM). Amb llenguatge poètic, David va dir que un embrió es desenvolupa seguint unes instruccions que estan escrites en un «llibre». I encara que costi de creure, això es va escriure fa uns tres mil anys.

Ara bé, no va ser fins els volts del 1860 que el botànic austríac Gregor Mendel va descobrir els principis bàsics de la genètica. I fins a l’abril del 2003 no es va desxifrar completament la seqüència del genoma humà, que conté tota la informació genètica necessària perquè es formi un ésser humà. Els científics descriuen el codi genètic com si fos un diccionari ple de paraules formades per les lletres d’un alfabet. Les paraules són la informació genètica i, basant-se en aquesta informació, es van formant les diferents parts de l’embrió —com el cervell, el cor, els pulmons i les extremitats— en l’ordre i el moment precís. Amb raó els científics descriuen el genoma com «el llibre de la vida». Però, com va poder donar el rei David una informació tan acurada? Ell va admetre humilment: «L’Esperit de Jahveh ha parlat per mi, i la seva paraula ha estat a la meva llengua» * (2 Samuel 23:2).

 Profecies

ÉS MOLT difícil, si no impossible, saber quan, com i fins a quin punt una nació o una ciutat ascendirà o caurà. Tot i això, la Bíblia va predir la destrucció de ciutats i governs poderosos amb total precisió. Vegem-ne tan sols dos exemples.

BABILÒNIA. LA SEVA CAIGUDA I DESOLACIÓ

Babilònia va ser el nucli d’un imperi molt poderós que, durant segles, va tenir una forta influència a l’Àsia occidental. Inclús va arribar a ser la ciutat més gran del món. Però, amb 200 anys d’antelació, Déu va inspirar l’escriptor bíblic Isaïes perquè profetitzés que seria conquerida a mans d’algú anomenat Cir i que, amb el temps, quedaria desolada per sempre (Isaïes 13:17-20; 44:27, 28; 45:1, 2). Es complirien aquestes paraules?

HISTÒRIA

L’octubre del 539 a. de la n. e., Cir el Gran va conquerir Babilònia en una sola nit. Amb el temps, els canals que regaven aquella regió es van deixar abandonats i van quedar obstruïts, i cap al 200 de la n. e., sembla que la ciutat ja estava deserta. Avui dia Babilònia continua en ruïnes. Tal com la Bíblia havia predit, Babilònia és «una desolació» (Jeremies 50:13).

Com va saber l’escriptor bíblic tots aquells detalls amb tanta antelació? La Bíblia diu que va ser un «presagi sobre Babilònia» que «va ser revelat a Isaïes, fill d’Amós» (Isaïes 13:1BCI).

NÍNIVE. «UN LLOC ÀRID COM UN DESERT»

Nínive, la capital de l’Imperi assiri, era considerada una obra mestra de l’arquitectura. La ciutat tenia carrers amples, grans palaus, jardins públics i temples. Amb tot, el profeta Sofonies va predir que aquesta ciutat majestuosa acabaria sent «una desolació, un lloc àrid com un desert» (Sofonies 2:13-15).

Nínive va ser completament destruïda pels babilonis i els medes al segle VII a. de la n. e. Segons una enciclopèdia, un cop la ciutat va ser derrotada, «va quedar oblidada durant 2.500 anys». Durant un temps, la gent inclús va dubtar de la seva existència! No va ser fins a la meitat del segle XIX que els arqueòlegs van trobar les restes de Nínive. Avui dia, aquesta zona està en decadència i plena de vandalisme. Per això, la Global Heritage Fund, fundació que defensa el patrimoni històric, adverteix: «Les ruïnes de Nínive podrien tornar a ser sepultades per sempre».

D’on va treure Sofonies aquesta informació? Ell va reconèixer que «la paraula de Jahveh [li] fou revelada» (Sofonies 1:1).

 Les grans qüestions de la vida

LA Bíblia dóna respostes a les preguntes més importants. Fixa’t en els següents exemples.

PER QUÈ HI HA TANTA MALDAT I PATIMENT AL MÓN?

Al llarg de les Escriptures es parla àmpliament del tema de la maldat i el patiment. La Bíblia explica:

  1. «L’home domina sobre un altre home per al seu propi mal» (Eclesiastès 8:9).

    La incompetència i la corrupció dels governs ens ha portat molt de patiment.

  2. «A tothom li arriba el temps i el contratemps» (Eclesiastès 9:11).

    A tothom li pot sobrevenir una desgràcia en qualsevol lloc i en qualsevol moment, com ara un accident, un desastre o una malaltia greu.

  3. «Per mitjà d’un sol home el pecat va entrar al món, i amb el pecat també hi va entrar la mort» (Romans 5:12).

    Quan Déu va crear el primer home i la primera dona, no existien ni la imperfecció ni la mort. El pecat «va entrar al món» perquè tots dos van desobeir deliberadament el seu Creador.

Però la Bíblia no només explica per què patim. També promet que Déu acabarà amb la maldat i «eixugarà totes les llàgrimes dels [nostres] ulls, i la mort ja no existirà, i mai més hi haurà laments, ni plors, ni sofriment» (Apocalipsi 21:3, 4).

QUÈ ENS PASSA QUAN MORIM?

La Bíblia explica que quan morim ens trobem totalment inconscients, en un estat d’inactivitat. Eclesiastès 9:5 diu: «Els vius saben que moriran, però els morts no saben res». Al morir, les nostres «intencions s’esvaeixen» (Salm 146:4). Tota l’activitat cerebral s’atura, i per això no ens podem moure, ni podem percebre, sentir o pensar res.

Una vegada més, la Bíblia no es limita a explicar què ens passa quan morim. També ens dóna la meravellosa esperança de ressuscitar, és a dir, de despertar del somni profund de la mort (Osees 13:14; Joan 11:11-14).

QUIN SENTIT TÉ LA VIDA?

D’acord amb el que diu la Bíblia, Jehovà va crear l’home i la dona (Gènesi 1:27). Per això es diu que el primer home, Adam, era «fill de Déu» (Lluc 3:38). Va ser creat amb un propòsit: ser amic del seu Pare celestial  i tenir una vida productiva i feliç a la terra per tota l’eternitat. Per aquest motiu, Déu ens ha donat a tots els humans un sentit espiritual, o sigui, el desig natural de coneixe’l. Tal com les Escriptures indiquen, són «feliços els que reconeixen que necessiten Déu» (Mateu 5:3).

A més, la Bíblia ens assegura: «Feliços són els que escolten la paraula de Déu i l’obeeixen!» (Lluc 11:28). A part d’ajudar-nos a conèixer Déu, la Bíblia també ens diu el que hem de fer per tenir ara una vida més feliç i ens dóna una esperança pel futur.

Pots conèixer l’autor de la Bíblia

DESPRÉS d’examinar les proves, milions de persones per tot el món han comprovat que la Bíblia és molt més que una obra literària antiga. Estan totalment convençudes que és la Paraula inspirada de Déu, el mitjà que ell utilitza per comunicar-se amb la humanitat, i això també t’inclou a tu. Déu vol que el coneguis i que siguis el seu amic. Recorda que la Bíblia ens diu: «Apropeu-vos a Déu i ell s’aproparà a vosaltres» (Jaume 4:8).

Aprofundir en la Bíblia t’obre la porta a una perspectiva emocionant. De la mateixa manera que llegir un llibre et permet fer una ullada dins la ment de l’autor, llegir la Bíblia et permetrà descobrir què pensa i sent el seu autor, Déu. Ets conscient del que això significa? Pots tenir l’oportunitat de conèixer millor el teu Creador! A més a més, a la Bíblia hi trobaràs:

T’agradaria saber-ne més? Als testimonis de Jehovà els encantaria ajudar-te. Si vols, poden quedar amb tu per estudiar la Bíblia de manera gratuïta. Això t’ajudarà a acostar-te més a l’autor de la Bíblia, Jehovà.

Aquest article ha analitzat algunes proves que demostren que la Bíblia és un llibre inspirat. Per a més informació, consulta el capítol 2 del llibre Què és el que realment ensenya la Bíblia?, editat pels Testimonis de Jehovà i disponible a www.jw.org

També pots veure el vídeo Qui és l’Autor de la Bíblia? disponible a www.jw.org

Vés a PUBLICACIONS > VÍDEOS

^ § 10 La Bíblia mostra que el nom de Déu és Jahveh, o Jehovà (Salm 83:18).