Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

La ciència i el relat de Gènesi

La ciència i el relat de Gènesi

Moltes persones afirmen que la ciència contradiu el relat bíblic de la creació. En realitat, la contradicció no és entre la ciència i la Bíblia, sinó entre la ciència i les opinions d’alguns grups religiosos creacionistes. Alguns d’aquests grups sostenen equivocadament que, segons la Bíblia, la creació de l’univers es va produir en sis dies de vint-i-quatre hores fa uns deu mil anys.

De tota manera, la Bíblia no dóna suport a aquesta conclusió. Si ho fes, els descobriments científics dels últims cent anys l’haurien desacreditat. Un estudi minuciós del text bíblic demostra que la Bíblia no està en conflicte amb els fets científics demostrats. Per això, els testimonis de Jehovà no estan d’acord amb molts grups creacionistes. A continuació veurem què és el que realment ensenya la Bíblia.

Gènesi no ensenya que l’univers i la Terra van ser creats en sis dies de vint-i-quatre hores fa uns quants miŀlennis

Quan va ser el «principi»?

El relat de Gènesi comença amb una afirmació simple i contundent: «Al principi, Déu creà el cel i la terra» (Gènesi 1:1). Alguns biblistes creuen que aquesta afirmació descriu una acció diferent de l’activitat que va tenir lloc durant els dies creatius, registrats a partir del versicle 3. Això té una gran transcendència. D’acord amb les paraules d’obertura de la Bíblia, l’univers, inclòs el planeta Terra, ja havia existit durant una quantitat indefinida de temps abans de l’inici dels dies creatius.

Els geòlegs calculen que la Terra té uns quatre mil milions d’anys i els astrònoms que l’univers en té uns quinze mil milions. Contradiuen aquestes xifres, encara que es modifiquin en un futur, les paraules de Gènesi 1:1? No. La Bíblia no especifica l’edat real del «cel i la terra». La ciència no està en desacord amb el text bíblic.

Quant van durar els dies creatius?

Què es pot dir dels dies creatius? Van durar vint-i-quatre hores literals? Alguns sostenen que sí, perquè Moisès, l’escriptor de Gènesi, va posar com a model el dia després dels sis dies creatius quan va parlar del sàbat setmanal (Èxode 20:11). Es fonamenta aquesta conclusió en les paraules de Gènesi?

No. La paraula hebrea que es tradueix «dia» pot fer referència a espais de temps de diversa duració, no només a períodes de vint-i-quatre hores. Per exemple, quan  Moisès resumeix l’obra creativa de Déu, descriu els sis dies creatius com un sol dia (Gènesi 2:4BEC). A més a més, el primer dia creatiu «Déu anomenà la llum dia, i les tenebres, nit» (Gènesi 1:5). És a dir, només una part del període de vint-i-quatre hores es defineix amb la paraula dia. Així doncs, no hi ha cap base a les Escriptures per afirmar de manera arbitrària que cada dia creatiu va ser de vint-i-quatre hores literals.

Aleshores, quant de temps van durar els dies creatius? Tot i que la Bíblia no ho especifica, les paraules dels capítols 1 i 2 de Gènesi indiquen que es tractava d’extensos períodes de temps.

Sis períodes creatius

Moisès va escriure el seu relat en hebreu i des d’una òptica terrestre. A més, l’univers existia abans de l’inici d’aquests períodes, o dies, creatius. Si combinem aquests tres factors, es resol una bona part de la polèmica que envolta el relat de la creació. Com?

Esdeveniments que van començar un «dia» van continuar durant el «dia» següent o fins i tot més

Una anàlisi minuciosa del relat de Gènesi mostra que esdeveniments que van començar un «dia» van continuar durant el «dia» següent o fins i tot més. Per exemple, abans de l’inici del primer «dia» creatiu el Sol ja existia, però hi havia alguna cosa, potser núvols densos, que impedia que la seva llum arribés a la superfície terrestre (Job 38:9). Durant el primer «dia» aquesta barrera va començar a esvair-se i la llum difosa es va filtrar a través de l’atmosfera. *

El segon «dia» l’atmosfera es va continuar aclarint, i es va crear un espai amb núvols densos a dalt i l’oceà a baix. El quart «dia», de manera progressiva, l’atmosfera va arribar a ser tan clara que el Sol i la Lluna es van fer visibles «en l’expansió dels cels» (Gènesi 1:14-16TBS). És a dir, des d’una òptica terrestre ja es podien discernir el Sol i la Lluna. Tot aquest procés va ser gradual.

En el relat de Gènesi també s’explica que el cinquè «dia», mentre l’atmosfera es continuava aclarint, van començar  a aparèixer criatures voladores, inclosos els insectes i altres animals amb ales membranoses.

El relat bíblic deixa la porta oberta a la possibilitat que alguns dels esdeveniments més importants de cada «dia», o període creatiu, succeïssin gradualment i no de sobte, i que fins i tot alguns d’ells es prolonguessin durant els següents dies creatius. *

Segons la seva mena

Demostra l’aparició progressiva de les plantes i els animals que Déu va fer servir l’evolució per produir la immensa diversitat d’éssers vius? No. El registre bíblic afirma clarament que Déu va crear «tota mena» bàsica de vida animal i vegetal (Gènesi 1:11, 12, 20-25). Van ser programats «tota mena» d’animals i vegetals amb la capacitat d’adaptar-se als canvis del medi? Què delimita una «mena»? La Bíblia no ho diu. Però sí que exposa que hi havia éssers vius «de  tota mena» (Gènesi 1:21). Aquesta afirmació implica que les possibles variacions dins d’una «mena» són limitades. Tant el registre fòssil com les investigacions recents confirmen que les categories fonamentals de plantes i animals han canviat molt poc en períodes llargs de temps.

Investigacions recents confirmen que tots els éssers vius es reprodueixen segons la seva «mena»

Contràriament al que proclamen alguns grups religiosos, Gènesi no ensenya que l’univers, inclosa la Terra i tots els éssers vius que hi ha, va ser creat en un període curt de temps i en un passat relativament recent. És més, diversos aspectes de la descripció que trobem a Gènesi de la creació de l’univers i de l’aparició de la vida a la Terra harmonitzen amb els descobriments científics recents.

A causa de les seves pròpies idees o de les d’altres científics, moltes persones de ciència rebutgen la declaració bíblica que Déu va crear totes les coses. De tota manera, és interessant el fet que, a l’antic llibre bíblic de Gènesi, Moisès va escriure que l’univers va tenir un principi i que la vida va aparèixer per etapes, progressivament, en períodes llargs de temps. Com podia Moisès, fa uns tres mil cinc-cents anys, tenir accés a informació científica tan exacta? Hi ha una explicació lògica. Aquell amb poder i saviesa per crear el cel i la Terra podia donar-li aquest tipus de coneixement tan avançat. Això reforça l’afirmació que la Bíblia és «inspirada de Déu» (2 Timoteu 3:16). *

Ara bé, és possible que et preguntis quina importància té creure o no en el relat bíblic de la creació. Examina alguns arguments de pes que mostren que sí és important.

^ § 13 A la descripció del que va passar el primer «dia», la paraula hebrea per «llum» és or, que es refereix a la llum en general, però quan es descriu el quart «dia», es fa servir maor, que fa referència a la font de la llum.

^ § 16 Per exemple, durant el sisè dia creatiu, Déu va dir als humans: «Multipliqueu-vos, pobleu la terra» (Gènesi 1:28, 31). Però aquest manament es va començar a complir el «dia» següent (Gènesi 2:2).

^ § 20 Per a més informació, mira el vídeo La Bíblia, realitat o ficció? disponible a www.jw.org.