Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL 3

Jehovà revela el seu propòsit

Jehovà revela el seu propòsit

QUÈ ESTUDIAREM?

Jehovà revela progressivament la comprensió del seu propòsit, però només als qui el temen

1, 2. Com ha revelat Jehovà el seu propòsit?

ELS bons pares inclouen els seus fills quan parlen dels assumptes familiars. Amb tot, no els volen aclaparar amb massa informació, per això només els expliquen aquelles coses que els seus fills seran prou madurs per entendre.

2 De manera semblant, Jehovà ha revelat progressivament el seu propòsit per als humans; i ho ha fet en el moment oportú. Repassem com Jehovà ha revelat les veritats del Regne al llarg de la història.

Per què cal el Regne?

3, 4. Com sabem que Jehovà no va predestinar el rumb que prendria la història humana?

3 Al començament, el Regne Messiànic no formava part del propòsit de Jehovà. Per què? Perquè Jehovà no va predestinar el rumb que prendria la història humana, sinó que va crear els humans amb llibertat d’elecció. De fet, va fer saber a Adam i Eva el seu propòsit, al dir: «Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, pobleu la terra i domineu-la» (Gèn. 1:28). També els va manar que obeïssin les seves normes referents al bé i el mal (Gèn. 2:16, 17). Adam i Eva podien haver escollit ser-li lleials. Si tant ells com els seus descendents ho haguessin estat, no hauria calgut el Regne per complir el propòsit de Déu, perquè el planeta estaria ple de persones perfectes que adorarien Jehovà.

4 Però la rebel·lió de Satanàs, Adam i Eva no va fer que Jehovà abandonés el propòsit de poblar la Terra amb una família humana perfecta. Al contrari, Jehovà va adaptar el mètode per aconseguir-ho. El seu propòsit no és com un tren que hagi de circular per certa via per tal d’arribar a l’estació de destí i que algú altre pot fer descarrilar. Quan Jehovà anuncia què vol fer, no hi ha cap força en tot l’univers que pugui impedir que ho aconsegueixi (llegeix Isaïes 55:11). Si hi ha res que amenaci bloquejar una via, Jehovà n’usa una altra (Èx. 3:14, 15). * Quan ell ho veu adient, comunica als seus servents els nous mètodes que usarà per complir el seu propòsit.

5. Com va respondre Jehovà a la rebel·lió d’Edèn?

 5 Com a resposta a aquella rebel·lió, Jehovà va incloure el Regne en el seu propòsit (Mt. 25:34TBS). En aquell punt tan fosc de la història humana, va començar a aclarir quin instrument utilitzaria perquè la humanitat tornés a ser perfecta i per desfer tots els mals causats per l’intent inútil de Satanàs d’aconseguir el poder (Gèn. 3:14-19). Així i tot, Jehovà no va explicar tots els aspectes del Regne a la vegada.

Jehovà comença a revelar les veritats sobre el Regne

6. Què va prometre Jehovà, però què és el que no va revelar?

6 En la primera profecia bíblica, Jehovà va prometre que un «llinatge», o descendència, destruiria la serp (llegeix Gènesi 3:15). No obstant això, Jehovà no va revelar en aquell moment la identitat d’aquella descendència ni la de la descendència de la serp. De fet, van passar uns dos mil anys fins que va donar més informació sobre aquests detalls. *

7. (a) Per què Jehovà va escollir Abraham? (b) Quina lliçó important n’aprenem?

7 Amb el temps, Jehovà va escollir que la descendència promesa vingués d’Abraham, perquè aquest ‘havia obeït la Seva paraula’ (Gèn. 22:18). I d’això aprenem una lliçó molt important: Jehovà només revela el seu propòsit a les persones fidels que el temen (llegeix Salm 25:14).

8, 9. Quins detalls sobre la descendència promesa va revelar Jehovà a Abraham i Jacob?

8 Parlant amb el seu amic Abraham mitjançant un àngel, Jehovà va revelar per primera vegada un detall molt important sobre la descendència promesa: seria un ésser humà (Gèn. 22:15-17; Jm. 2:23). Però com podria destruir la serp? I qui era la serp? Revelacions futures aportarien llum a aquestes qüestions.

9 Jehovà va decidir que la descendència promesa vindria per mitjà del nét d’Abraham, Jacob, un home que va demostrar molta fe (Gèn. 28:13-22). A través de Jacob, va fer saber que la descendència provindria del seu fill Judà. Jacob va profetitzar que aquest descendent de Judà rebria un «ceptre», un símbol d’autoritat reial, i «l’obediència dels pobles» (Gèn. 49:1, 10). Amb aquestes paraules, Jehovà va indicar que la descendència promesa esdevindria un governant, un rei.

10, 11. Per què va revelar Jehovà el seu propòsit a David i Daniel?

10 Uns sis-cents cinquanta anys després de Judà, Déu va revelar més detalls del seu propòsit al rei David, un descendent d’aquest fill de Jacob. Jehovà va dir que David era un «home segons el seu cor», és a dir, tenia el seu favor (1 Sam. 13:14; 17:12; Ac. [Fe.] 13:22). Com que David temia Déu, Jehovà va fer un pacte amb ell i li va prometre que un dels seus descendents governaria per sempre (2 Sam. 7:8, 12-16).

11 Uns cinc-cents anys després, Jehovà va usar el profeta Daniel per fer saber l’any exacte en què aquest ungit,  o Messies, apareixeria a la Terra (Dan. 9:25TBS). Jehovà considerava Daniel un home molt estimat. Per què? Perquè respectava profundament Jehovà i el servia amb constància (Dan. 6:17 [6:16 en NM]; 9:22, 23).

12. Què se li va dir a Daniel que fes, i per què?

12 Tot i que Jehovà va usar alguns profetes fidels com Daniel per enregistrar desenes de detalls sobre la descendència promesa —el Messies—, encara no havia arribat el moment perquè els seus servents comprenguessin del tot el que escrivien per inspiració. Per exemple, després que Daniel rebés una visió sobre l’establiment del Regne de Déu, se li va dir que segellés la profecia fins al temps fixat per Jehovà. Només aleshores, ‘el coneixement augmentaria molt’ (Dan. 12:4TBS).

Jehovà va usar homes fidels com Daniel per registrar detalls del Regne Messiànic

Jesús aclareix el propòsit de Déu

13. (a) Qui va ser la descendència promesa? (b) Com va aclarir Jesús la profecia de Gènesi 3:15?

13 Jehovà va identificar inequívocament Jesús com la descendència promesa, el descendent de David que seria rei (Lc. 1:30-33; 3:21, 22). Quan Jesús va començar el seu ministeri, va ser com si el sol brillés sobre la comprensió del propòsit de Déu (Mt. 4:13-17). Per exemple, Jesús va esvair qualsevol dubte sobre la identitat de «la serp» mencionada a Gènesi 3:14, 15 dient que el Diable era un «homicida» i el «pare de la mentida» (Jn. 8:44). En la revelació que va donar a Joan, Jesús va identificar «la serp antiga» com «l’anomenat diable i Satanàs» (llegeix Apocalipsi [Revelació] 1:1; 12:9). * En aquella revelació, Jesús va explicar com ell mateix, la descendència promesa, compliria la profecia que es va pronunciar al jardí d’Edèn i eliminaria Satanàs (Ap. 20:7-10).

14-16. Comprenien del tot els deixebles del primer segle les veritats que Jesús revelava? Explica-ho.

14 Encara que, com vam veure en el capítol 1 d’aquesta publicació, Jesús va parlar molt sobre el Regne, no va explicar tot el que els seus deixebles volien saber. Fins i tot quan els va donar detalls concrets, no va ser fins molt temps després —en ocasions segles més tard— que els seus seguidors van començar a entendre del tot les veritats que el Mestre els havia revelat. Analitzem-ne alguns exemples.

15 L’any 33 de la n. e. Jesús va explicar clarament que els qui governarien amb ell en el Regne de Déu serien humans que anirien a viure al cel com a criatures espirituals. Però els seus deixebles no ho van entendre immediatament (Dan. 7:18; Jn. 14:2-5). Aquell mateix any Jesús va fer servir algunes il·lustracions per deixar clar que el Regne s’establiria força temps després que ell pugés al cel (Mt. 25:14, 19; Lc. 19:11, 12). Els deixebles tampoc van comprendre aquest punt tan important i, més tard, quan Jesús ja havia  ressuscitat, li van preguntar: «¿Que potser restablireu ara el regne d’Israel?». Jesús va preferir no donar-los cap més detall (Ac. 1:6, 7). D’altra banda, també va ensenyar que hi hauria «altres ovelles» que no formarien part del «petit ramat» de persones que governarien amb ell (Jn. 10:16; Lc. 12:32). Però els seguidors de Crist no van entendre correctament la identitat d’aquests dos grups fins molt temps després de l’establiment del Regne el 1914.

16 Mentre va ser a la Terra, Jesús podia haver dit moltes coses als seus deixebles, però sabia que no estaven preparats (Jn. 16:12). No hi ha dubte que al primer segle es van explicar moltes veritats sobre el Regne; no obstant això, encara no havia arribat el moment perquè aquest coneixement es fes abundant.

L’autèntic coneixement es fa abundant «al temps de la fi»

17. (a) Què hem de fer si volem entendre les veritats del Regne? (b) Què més necessitem per comprendre les veritats del Regne?

17 Jehovà va prometre a Daniel que, durant el «temps de la fi», moltes persones ‘anirien amunt i avall’ i que el verdader coneixement del propòsit de Déu ‘augmentaria molt’ (Dan. 12:4TBS). Els qui volen obtenir aquest coneixement s’han d’esforçar de valent. Segons una obra de consulta, l’expressió hebrea que es tradueix «anar amunt i avall» transmet la idea d’examinar un llibre a fons. Ara bé, encara que estudiéssim la Bíblia acuradament, no podríem comprendre correctament les veritats del Regne si no fos perquè Jehovà ens dóna el privilegi d’entendre-les (llegeix Mateu 13:11).

18. Com han demostrat fe i humilitat els qui temen Jehovà?

18 Tal com Jehovà va revelar progressivament les veritats sobre el Regne durant el període previ a l’any 1914, també ho continua fent en el temps de la fi. Els capítols 4 i 5 d’aquesta  publicació mostraran com els servents de Déu han hagut d’ajustar la seva comprensió en diverses ocasions durant els darrers cent anys. Indica aquest fet que no tenen l’aprovació de Déu? Tot el contrari; Jehovà els dóna suport. Per què? Perquè els qui el temen han demostrat dues qualitats que li agraden: fe i humilitat (Heb. 11:6; Jm. 4:6). Els servents de Jehovà tenen fe en totes les promeses de Déu i demostren humilitat quan admeten que no han entès del tot com s’havien de complir aquestes profecies. Aquesta actitud humil es reflecteix en la següent afirmació de La Torre de Guaita de l’1 de març de 1925: «Sabem que el Senyor és el seu propi intèrpret; és ell qui interpretarà la seva Paraula al seu poble de la manera i en el temps que vegi convenients».

«El Senyor [...] interpretarà la seva Paraula al seu poble de la manera i en el temps que vegi convenients»

19. Què ens ha permès entendre ara Jehovà, i per què?

19 Quan es va establir el Regne l’any 1914, el poble de Déu només coneixia en part com es complirien les profecies relacionades amb el Regne (1 Cor. 13:9, 10, 12). En ocasions, l’entusiasme per veure el compliment de les promeses divines ens ha portat a conclusions errònies. Amb el pas dels anys s’ha fet més evident la saviesa d’una altra declaració de La Torre de Guaita esmentada en el paràgraf anterior: «Sembla que la norma segura que cal seguir és que no podem comprendre la profecia fins que s’hagi complert o s’estigui complint». Ara que estem ben endinsats en el temps de la fi, moltes profecies del Regne ja s’han complert o s’estan complint. Com que el poble de Déu és humil i es deixa corregir, Jehovà li permet tenir una comprensió molt més profunda del seu propòsit. L’autèntic coneixement s’ha fet abundant!

 Els aclariments de comprensió posen a prova el poble de Déu

20, 21. Com van reaccionar els cristians del primer segle als aclariments de comprensió?

20 Quan Jehovà afina la nostra comprensió de la veritat, es posa a prova el que tenim al cor. Ens impulsaran la fe i la humilitat a acceptar els canvis? Els cristians de mitjan segle primer van fer front a aquesta prova. Imagina, per exemple, que ets un cristià jueu d’aquella època. Respectes profundament la Llei mosaica i et sents orgullós de pertànyer a la nació d’Israel. Però un dia reps les cartes de l’apòstol Pau, inspirades per Déu, que diuen que la Llei ja no és vigent i que Jehovà ha rebutjat l’Israel natural i en el seu lloc està reunint l’Israel espiritual, format tant per jueus com per gentils (Rm. 10:12; 11:17-24; Gàl. 6:15, 16; Col. 2:13, 14). Com reaccionaries?

21 Els cristians humils van acceptar les paraules inspirades de Pau i Jehovà els va beneir (Ac. 13:48). Els qui no ho eren es van molestar per aquells canvis i es van voler aferrar a la seva pròpia comprensió (Gàl. 5:7-12). Si no canviaven el seu punt de vista, perdrien el privilegi de governar amb Crist (2 Pe. 2:1).

22. Com et fan sentir els aclariments de comprensió referents al propòsit de Déu?

22 En les últimes dècades, Jehovà ha afinat la comprensió que tenim del Regne. Per exemple, ens ha ajudat a entendre millor quan se separaran les ovelles de les cabres, és a dir, els qui seran súbdits del Regne dels qui no fan cas. També ens ha ensenyat quan es completarà el conjunt dels 144.000, el significat de les il·lustracions de Jesús sobre el Regne i quan pujarà al cel l’últim ungit. * Quina és la teva reacció davant aquests aclariments? Enforteixen la teva fe? Els veus com proves que demostren que Jehovà continua educant el seu poble humil? El que estudiarem a continuació reforçarà la teva convicció que Jehovà revela progressivament el seu propòsit als qui el temen.

^ § 4 El nom de Déu és una forma del verb hebreu que significa «esdevenir». El nom Jehovà implica que pot complir el que promet. Consulta el requadre «El significat del nom diví», del capítol 4.

^ § 6 Tot i que pugui semblar un període molt llarg, hem de recordar que, en aquell temps, la gent solia viure molts més anys. A Adam i a Abraham no els separen gaires persones. De fet, Adam va ser contemporani de Lèmec, el pare de Noè; Lèmec ho va ser del seu nét Sem, i aquest, d’Abraham (Gèn. 5:5, 31; 9:29; 11:10, 11; 25:7).

^ § 13 En l’idioma original, el nom Satanàs apareix divuit vegades en les Escriptures Hebrees; en canvi, apareix més de trenta vegades en les Escriptures Gregues Cristianes. Encertadament, les Escriptures Hebrees no centren l’atenció en Satanàs sinó en la identitat del Messies. Quan el Messies va arribar, va desemmascarar Satanàs completament, tal com expliquen les Escriptures Gregues Cristianes.

^ § 22 Per repassar alguns d’aquests aclariments, consulta els números de La Torre de Guaita del 15 d’octubre de 1995, pàgines 23-28, del 15 de gener de 2008, pàgines 20-24 i del 15 de juliol de 2008, pàgines 17-21 (en espanyol) i el número del 15 de juliol de 2013, pàgines 9-14.