Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL 7

Mètodes de predicació: S’utilitzen tots els mitjans a l’abast per arribar a la gent

Mètodes de predicació: S’utilitzen tots els mitjans a l’abast per arribar a la gent

QUÈ ESTUDIAREM?

El poble de Déu usa diversos mètodes de predicació per arribar al màxim nombre de persones

1, 2. (a) Què va fer Jesús per dirigir-se a una multitud? (b) Com han imitat l’exemple de Jesús els seus deixebles fidels, i per què?

JESÚS puja a una barca i s’allunya una mica de la riba del llac i de les multituds que l’envolten. Per què? Ho fa perquè sap que la superfície de l’aigua amplificarà la seva veu i així totes aquelles persones podran escoltar el seu missatge més clarament (llegeix Marc 4:1, 2).

2 Tant a les dècades anteriors al naixement del Regne com a les posteriors, els deixebles fidels de Crist van seguir el seu exemple i van utilitzar mètodes revolucionaris per fer arribar la veritat del Regne al gran públic. Deixant-se guiar pel seu Rei, el poble de Déu continua innovant i adaptant-se als canvis i a les noves tecnologies. Volem arribar al màxim de persones abans que vingui la fi (Mt. 24:14). Analitzem alguns dels mètodes que hem utilitzat per arribar a la gent. A la vegada, pensem en com podem imitar la fe d’aquells primers Estudiants de la Bíblia que van difondre la bona nova.

S’arriba al gran públic

3. Per què es van enfurismar els enemics de la veritat?

3 Diaris. El missatge del Regne ja arribava a moltes persones, perquè Russell i els seus col·laboradors publicaven La Torre de Guaita des del 1879. Amb tot, sembla que en la dècada que va precedir el 1914 Crist va moure els assumptes perquè la bona nova arribés a moltes més persones. Tot va començar el 1903, quan el Dr. E. L. Eaton, el portaveu d’un grup de pastors protestants de Pennsilvània, va desafiar Charles Taze Russell a una sèrie de debats sobre doctrina bíblica. En una carta a Russell, Eaton va escriure: «Sóc del parer que un debat públic d’algunes de les qüestions sobre les quals discrepem [...] seria molt interessant per als ciutadans». Russell i els seus col·laboradors compartien aquesta opinió; per tant es van encarregar que els debats es publiquessin en un diari de renom, The Pittsburgh Gazette. Com que els articles es van fer tan populars i les senzilles  explicacions de Russell sobre la veritat bíblica eren tan convincents, el diari li va proposar publicar els seus discursos cada setmana. Segur que això va enfurismar els enemics de la veritat.

L’any 1914 més de dos mil diaris publicaven els sermons de Russell

4, 5. (a) Quina qualitat va demostrar Russell? (b) Com poden imitar Russell els qui tenen responsabilitats en l’organització?

4 Ben aviat, més diaris van voler publicar els discursos de Russell. Un número de La Torre de Guaita de 1908 va informar que els sermons es publicaven «periòdicament en onze diaris». Amb tot, alguns germans que coneixien el món editorial van aconsellar a Russell que traslladés les oficines de la Societat, que estaven a Pittsburgh, a una ciutat més coneguda, i així aconseguir que més diaris publiquessin els articles basats en la Bíblia. Després de sospesar aquest consell i altres factors, Russell va traslladar les oficines a Brooklyn (Nova York) l’any 1909. Pocs mesos després del trasllat, uns quatre-cents diaris ja publicaven els discursos, i el nombre no parava d’augmentar. El 1914, al temps de l’establiment del Regne, més de dos mil diaris publicaven els sermons i articles de Russell en quatre idiomes.

5 Quina lliçó important n’aprenem? Aquells qui tenen algun tipus de responsabilitat en l’organització de Déu fan bé d’imitar la humilitat de Russell. Com ho poden fer? Tenint en compte el consell dels altres a l’hora de prendre decisions importants (llegeix Proverbis 15:22).

6. Com van ajudar una persona els articles que es publicaven als diaris?

6 Les veritats del Regne publicades en aquells diaris van canviar la vida de moltes persones (Heb. 4:12). Una d’aquestes és l’Ora Hetzel, qui va conèixer la veritat gràcies a aquells articles i es va batejar el 1917. Va explicar: «Després de casar-me, vaig anar a visitar la meva mare a Rochester (Minnesota). Quan vaig arribar, la vaig trobar retallant articles d’un diari; eren els sermons de Russell. La mare em va explicar tot el que n’havia après». L’Ora va acceptar aquelles veritats i durant uns seixanta anys va ser una predicadora fidel del Regne de Déu.

7. Per què es van replantejar l’ús dels diaris els qui dirigien l’obra?

7 L’any 1916 els qui dirigien l’obra es van replantejar l’ús dels diaris per dues raons. Primer, la Gran Guerra, que estava en ple apogeu, feia difícil obtenir materials d’impressió. Aquell mateix any, un informe del nostre Departament de Diaris a Gran Bretanya va descriure així la difícil situació: «A hores d’ara, poc més de trenta diaris publiquen els Sermons. És molt probable que ben aviat aquest nombre es vegi dràsticament reduït a causa del constant encariment del paper». I segon, Russell va morir el 31 d’octubre de 1916. La Torre de Guaita del 15 de desembre va anunciar: «Ara que el germà Russell ha mort, la publicació dels sermons [als diaris] es discontinuarà per complet». Malgrat que aquest  mètode de predicació va finalitzar, d’altres, com el «Fotodrama de la creació», van continuar tenint molt d’èxit.

8. Què va implicar la producció del «Fotodrama de la creació»?

8 Projeccions. Russell i els seus col·laboradors van treballar durant uns tres anys per produir el «Fotodrama de la creació», que es va estrenar el 1914 (Prov. 21:5). Era una innovadora combinació d’imatges en moviment, enregistraments de so i diapositives de vidre en color. Centenars de persones van participar en l’escenificació i gravació de relats de la Bíblia, i fins i tot es van usar animals. Un informe de 1913 explica que es van utilitzar quasi tots els animals d’un gran zoològic per a les escenes de la història de Noè. Artistes de Filadèlfia, Londres, Nova York i París van pintar a mà els centenars de diapositives de vidre que es van fer servir per al «Fotodrama».

9. Per què es van dedicar tant de temps i tants recursos econòmics a fer el «Fotodrama»?

 9 Per què es van dedicar tant de temps i tants recursos econòmics a fer el «Fotodrama»? Una resolució que es va adoptar en una sèrie de congressos el 1913 ens n’explica la raó: «L’èxit sense precedents dels diaris americans a modelar l’opinió pública mitjançant vinyetes i dibuixos [...], i la gran popularitat i adaptabilitat de les imatges en moviment han demostrat clarament la seva vàlua. Per tant, creiem que justifica que nosaltres, predicadors i mestres de la Bíblia innovadors, donem tot el nostre suport a les imatges en moviment i a les diapositives com a mètodes efectius i recomanables per als evangelitzadors i els mestres».

Una cabina de projecció del «Fotodrama» (a dalt); Diapositives de vidre del «Fotodrama» (a baix)

10. Quin abast va tenir la distribució del «Fotodrama»?

10 Durant l’any 1914, el «Fotodrama» es va projectar a vuitanta ciutats cada dia. Gairebé vuit milions de persones el van veure als Estats Units i al Canadà. Aquell mateix any, també es va projectar a Alemanya, Austràlia, Dinamarca, Finlàndia, Gran Bretanya, Noruega, Nova Zelanda, Suècia i Suïssa. Per projectar-lo a ciutats més petites, se’n va preparar una versió simplificada, el «Drama Eureka», que no incloïa les imatges en moviment. La producció d’aquella versió era més barata i, a més, es transportava amb més facilitat. Cap a l’any 1916, almenys una de les dues versions s’havia traduït a l’alemany, l’armeni, el danonoruec, l’espanyol, el francès, el grec, l’italià, el polonès i el suec.

Durant l’any 1914, el «Fotodrama» es va projectar en auditoris plens de gom a gom

11, 12. (a) Quin impacte va tenir el «Fotodrama» en un jove? (b) Què aprenem del seu exemple?

11 La versió francesa del «Fotodrama» va causar un gran impacte en un jove de divuit anys anomenat Charles Rohner. Ell mateix explica: «El van projectar a la meva ciutat, Colmar (Alsàcia)», i afegeix: «Des de bon començament em va impressionar la senzillesa amb què es presentaven les veritats bíbliques».

12 Com a resultat, en Charles es va batejar i l’any 1922 va començar a servir a temps complet. Una de les seves primeres assignacions va ser ajudar en les projeccions del «Fotodrama» a França. En Charles explica així en què consistia la seva feina: «Em van assignar diverses tasques: tocava el violí, era l’encarregat de comptabilitat i el de publicacions. També em van demanar que m’encarregués que els assistents estiguessin en silenci abans de començar la projecció. Durant el descans oferíem publicacions. Assignàvem un germà o una germana a cada zona de l’auditori amb un grapat de publicacions que oferien a cada persona de la seva zona. A més, a l’entrada de la sala col·locàvem taules plenes de publicacions». L’any 1925 el van convidar a servir a Betel de Brooklyn (Nova York) i li van donar la responsabilitat de dirigir una orquestra per a la recentment inaugurada emissora de ràdio WBBR. A l’analitzar l’exemple del germà  Rohner, pregunta’t: «Estic disposat a acceptar qualsevol assignació que rebi per ajudar a difondre el missatge del Regne?» (llegeix Isaïes 6:8).

13, 14. Com es va usar la ràdio per difondre la bona nova? (Consulta també els requadres « Programes de la WBBR» i « Un congrés històric».)

13 Ràdio. Durant la dècada de 1920 les projeccions del «Fotodrama» van començar a disminuir, però la ràdio va emergir com un mètode molt eficaç per difondre la bona nova del Regne. El 16 d’abril de 1922 Rutherford va fer la seva primera emissió radiofònica des del teatre Metropolitan Opera House de Filadèlfia (Pennsilvània). S’estima que cinquanta mil persones van escoltar el discurs «Milions que ara viuen no moriran mai». L’any següent, es va retransmetre per primer cop una sessió d’un congrés. A part d’utilitzar emissores comercials, els qui dirigien l’obra van pensar que seria aconsellable construir una emissora pròpia, que es va construir a Staten Island (Nova York), es va registrar amb el nom de WBBR i va començar a emetre el 24 de febrer de 1924.

L’any 1922 unes cinquanta mil persones van escoltar l’emissió radiofònica del discurs «Milions que ara viuen no moriran mai»

14 La Torre de Guaita de l’1 de desembre de 1924 va explicar el seu propòsit: «Creiem que la ràdio és la manera més econòmica i eficaç de difondre el missatge de la veritat que s’ha utilitzat fins ara». L’article afegia: «Si la voluntat del Senyor és construir més emissores de ràdio per a l’expansió de la veritat, subministrarà els diners de la manera que cregui més convenient» (Sl. 127:1). L’any 1926 el poble de Jehovà tenia sis emissores: dues als Estats Units —la WBBR a Nova York i la WORD prop de Chicago—, i quatre al Canadà —a Alberta, a la Colúmbia Britànica, a Ontario i a Saskatchewan.

15, 16. (a) Quina va ser la reacció del clergat del Canadà als nostres programes de ràdio? (b) Com es van complementar els discursos radiofònics i la predicació casa per casa?

15 Aquesta àmplia difusió de les veritats bíbliques no va passar desapercebuda al clergat de la cristiandat. L’Albert Hoffman, que coneixia l’activitat de l’emissora de Saskatchewan, va explicar: «Cada cop més persones començaven a conèixer els Estudiants de la Bíblia [com s’anomenaven abans els Testimonis de Jehovà]. Es va donar un testimoniatge meravellós fins el 1928, quan el clergat va pressionar els funcionaris i totes les emissores dels Estudiants de la Bíblia al Canadà van perdre les seves llicències».

16 Malgrat la clausura de les nostres emissores al Canadà, els sermons bíblics es van continuar emetent des d’emissores comercials (Mt. 10:23). Perquè aquells programes fossin més eficaços, La Torre de Guaita The Golden Age (ara Desperta’t!) incloïen una llista de les emissores comercials que emetien les veritats bíbliques. Així, els publicadors que predicaven casa per casa podien convidar les persones a escoltar els discursos a les emissores locals. Quin  efecte va tenir? El Bulletin de gener de 1931 diu: «La ràdio ha estat un gran estímul per als nostres germans que prediquen casa per casa. Ens han arribat molts informes que expliquen que algunes persones escolten el missatge i accepten els llibres que els oferim perquè han sentit els discursos del germà Rutherford a la ràdio». El Bulletin va descriure la ràdio i la predicació casa per casa com «els dos grans mètodes de predicació de l’organització del Senyor».

17, 18. Tot i que les circumstàncies van canviar, quin paper va continuar tenint la ràdio?

17 Durant els anys trenta del segle passat, la nostra organització es va haver d’enfrontar amb molta més oposició a l’ús d’emissores comercials. Per adaptar-se a aquesta circumstància, des de final del 1937, els servents de Jehovà van deixar d’usar les emissores comercials i es van dedicar encara més a predicar casa per casa. * Amb tot, la ràdio va continuar tenint un paper important en la difusió de la bona nova en algunes zones remotes o amb règims polítics tancats. Per exemple, des del 1951 fins al 1991, una emissora de Berlín Occidental (Alemanya) va emetre regularment discursos bíblics perquè les persones que vivien en algunes zones del que aleshores era Alemanya Oriental poguessin escoltar el missatge del Regne. Durant més de tres dècades des del 1961, una emissora nacional de Surinam (Amèrica del Sud) va emetre un programa setmanal de quinze minuts que ensenyava veritats bíbliques. Des del 1969 fins al 1977, l’organització va produir més de tres-centes cinquanta gravacions del programa «Tota l’Escriptura és beneficiosa». Als Estats Units, 291 emissores de ràdio de quaranta-vuit estats van emetre aquest programa. A la regió del Pacífic Sud, l’any 1966 una emissora d’Apia, la capital de Samoa, va emetre un programa setmanal titulat «Respostes a les vostres preguntes bíbliques».

18 A final del segle XX, la ràdio va deixar de tenir un paper principal en l’expansió de la bona nova. Tot i això, va aparèixer un altre avenç tecnològic que ens ajudaria a arribar a les persones a una escala sense precedents.

19, 20. Per què el poble de Jehovà ha creat el lloc web jw.org, i quin efecte ha tingut? (Consulta també el requadre « JW.ORG».)

19 Internet. L’any 2013, més de dos mil set-cents milions de persones, gairebé el quaranta per cent de la població mundial, tenien accés a Internet. Segons alguns càlculs, uns dos mil milions s’hi connecten amb dispositius mòbils, com ara telèfons i tauletes. La xifra de connexions a Internet mòbil continua augmentant arreu del món, però el creixement més acusat el trobem a l’Àfrica, on hi ha més de noranta milions d’usuaris. Internet ha canviat totalment la manera com moltes persones reben informació.

 20 El poble de Jehovà va començar a usar aquest mètode de comunicació de massa el 1997. L’any 2013 el lloc web jw.org estava disponible en uns tres-cents idiomes, i se’n podia descarregar informació bíblica en més de cinc-cents vint idiomes. Cada dia, més de set-centes cinquanta mil persones visiten el lloc web. A més, mensualment els usuaris es descarreguen més de tres milions de llibres, quatre milions de revistes i vint-i-dos milions de peces d’àudio.

21. Què aprenem de l’experiència d’en Sina?

21 El lloc web s’ha convertit en un mètode molt eficaç per difondre la bona nova del Regne de Déu, fins i tot en països on l’obra de predicar està restringida. Per exemple, al principi del 2013, un home anomenat Sina va trobar el nostre lloc web i va trucar a les oficines centrals, situades als Estats Units, per demanar més informació sobre la Bíblia. Què tenia d’especial aquesta trucada? En Sina ve d’una família musulmana i viu en un poblet aïllat d’un país on la nostra obra està greument restringida. Gràcies a aquesta trucada, va començar a estudiar la Bíblia dos cops la setmana amb un Testimoni dels Estats Units mitjançant un programa de videotrucada per Internet.

Ensenyança personalitzada

22, 23. (a) Ha estat substituïda la predicació casa per casa pels mètodes per arribar al gran públic? (b) Com ha beneït el Rei els nostres esforços?

22 Cap dels mètodes que hem emprat per arribar al gran públic, com ara els diaris, el «Fotodrama», la ràdio i el lloc web, estaven pensats per substituir la predicació casa per casa. Com ho sabem? Perquè el poble de Jehovà va  aprendre del model que va fixar Jesús. Ell no només va predicar a les multituds, sinó sobretot a les persones (Lc. 19:1-5). Jesús també va ensenyar als seus deixebles a fer el mateix i els va donar un missatge que havien d’anunciar (llegeix Lluc 10:1, 8-11). Com hem vist en el capítol 6, aquells qui dirigeixen l’obra sempre han animat tots els servents de Jehovà a predicar en persona a la gent (Ac. [Fe.] 5:42; 20:20).

23 Cent anys després del naixement del Regne, hi ha prop de vuit milions de publicadors que participen activament a ensenyar el propòsit de Déu. Sens dubte, el Rei ha beneït els mètodes que hem utilitzat per anunciar el Regne. A més, com analitzarem en el següent capítol, també ens ha donat les eines necessàries per difondre la bona nova a tota nació, tribu i llengua (Ap. [Rv.] 14:6).

^ § 17 L’any 1957 els qui dirigien l’obra van decidir tancar la WBBR de Nova York, l’última de les nostres emissores.