Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 LLIÇÓ 29

Jehovà va escollir Josuè

Jehovà va escollir Josuè

Després de dirigir el poble d’Israel durant molts anys, a Moisès li quedava poc temps de vida. Jehovà li va dir: «No seràs tu qui faci entrar els israelites a la Terra Promesa, però sí que veuràs la terra». Aleshores, Moisès va demanar a Jehovà que escollís un nou líder que cuidés el poble. Jehovà li va respondre: «Vés a buscar Josuè, i fes-li saber que ell és l’escollit».

Moisès va anunciar al poble que aviat es moriria, i que Jehovà havia triat Josuè per guiar-los fins a la Terra Promesa. Llavors, Moisès va dir a Josuè: «No tinguis por. Jehovà t’ajudarà». Després, Moisès va pujar al cim del mont Nebó, i Jehovà li va ensenyar la terra que havia promès a Abraham, Isaac i Jacob. Moisès tenia 120 anys quan va morir.

Jehovà va dir a Josuè: «Travessa el riu Jordà i vés a Canaan. T’ajudaré igual que vaig ajudar Moisès. Assegura’t de llegir la meva Llei cada dia. No tinguis por, sigues valent. Vés, i fes el que t’he dit».

 Josuè va enviar dos espies a la ciutat de Jericó. Aprendrem què va passar allà al següent capítol. Quan van tornar, van informar que era un bon moment per entrar a Canaan. L’endemà, Josuè va dir a la nació que recollissin el campament. Llavors, va dir als sacerdots que portaven l’arca que anessin en direcció al riu Jordà. El riu baixava ple a vessar, però quan els peus dels sacerdots van tocar l’aigua, el riu es va aturar i es va assecar. Els sacerdots el van començar a travessar i es van quedar al mig fins que tot el poble va passar a l’altre costat. Segur que aquest miracle els va recordar el que Jehovà havia fet al mar Roig.

Finalment, després de tants anys, els Israelites van poder entrar a la Terra Promesa! Ara podrien construir cases i pobles. També podrien tenir camps, plantar vinyes i conrear horts. Era una terra amb tantes coses bones per menjar i beure, que es diu que «regalimava llet i mel».

«Jahveh et guiarà contínuament, i satisfarà la teva ànima en la sequera» (Isaïes 58:11)