Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 LLIÇÓ 25

El tabernacle de Déu

El tabernacle de Déu

Mentre Moisès estava a la muntanya del Sinaí, Jehovà li va demanar que construís una tenda molt especial on els israelites podrien adorar Déu. Aquesta tenda es deia tabernacle. L’havia de construir de manera que la poguessin transportar cada vegada que es traslladessin.

Jehovà li va dir: «Digues al poble que porti tot el que pugui per construir el tabernacle». Els israelites van portar or, plata, coure, pedres precioses i joies. A més, van portar llana, lli, pells d’animal i moltes altres coses. Van ser tan generosos que Moisès va haver de dir: «Ja en tenim prou! No cal que porteu res més!».

Molts homes i moltes dones hàbils van donar un cop de mà en la construcció del tabernacle. Jehovà els va preparar per poder fer la feina. Alguns filaven, d’altres teixien i d’altres cosien. N’hi havia alguns que decoraven amb pedres precioses, treballaven l’or o la fusta.

Entre tots van fer el tabernacle tal com havia dit Jehovà. També van fer una cortina molt bonica que dividia el tabernacle en dues zones: el Lloc Sant i el Santíssim. Dins el Santíssim hi havia l’arca del pacte, que estava feta de fusta d’acàcia i d’or. Al Lloc Sant hi havia un canelobre d’or, una taula i un altar per cremar encens. Al pati hi havia una pica de coure i un altar gran. L’arca del pacte  recordava als israelites la promesa que havien fet d’obeir Jehovà. Saps què és un pacte? És una promesa molt especial.

Jehovà va triar Aaron i els seus fills per treballar com a sacerdots al tabernacle. Havien de cuidar-lo i fer ofrenes a Jehovà. Només el gran sacerdot, Aaron, podia entrar dins del Santíssim. Ho feia un cop l’any per oferir un sacrifici pels seus pecats, pels de la seva família i pels de tot Israel.

Els israelites van acabar de construir el tabernacle un any després d’haver escapat d’Egipte. Ara ja tenien un lloc on adorar Jehovà.

Jehovà va demostrar que estava content amb el tabernacle, i va fer que aparegués un núvol sobre la tenda. Mentre el núvol estava quiet, els israelites es quedaven allà on eren. Ara bé, quan el núvol es movia, sabien que havien de desmuntar el tabernacle i seguir el núvol.

«Aleshores vaig sentir una veu forta que sortia del tron i deia: “Mira! El tabernacle de Déu està amb la humanitat, i ell viurà amb ells, i ells seran el seu poble, i Déu estarà amb ells”» (Apocalipsi 21:3)