Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL 131

Un Rei innocent pateix al pal de turment

Un Rei innocent pateix al pal de turment

MATEU 27:33-44 MARC 15:22-32 LLUC 23:32-43 JOAN 19:17-24

  • CLAVEN JESÚS A UN PAL DE TURMENT

  • EL RÈTOL QUE POSEN DAMUNT DEL CAP DE JESÚS CAUSA BURLA

  • JESÚS DÓNA L’ESPERANÇA DE VIURE EN UN PARADÍS A LA TERRA

Porten Jesús a una zona que no està lluny de la ciutat, on ell i dos lladres seran executats. Aquest lloc s’anomena Gòlgota, o lloc de la Calavera, i es pot veure «des de lluny» (Marc 15:40).

Treuen la roba als tres homes que estan condemnats. Llavors, els hi donen vi barrejat amb mirra i amb una substància amarga. Pel que sembla, dones de Jerusalem han preparat aquesta barreja, i els romans no neguen aquesta beguda que suavitza el dolor a aquells que estan a punt de ser executats. Però, quan Jesús la tasta, es nega a beure-la. Per què? Vol tenir tots els sentits sota control durant aquesta prova tan important; vol estar conscient i ser fidel fins a la mort.

Posen Jesús sobre el pal (Marc 15:25). Els soldats li claven els claus a les mans i als peus, perforant la carn i els lligaments, i això li causa un dolor intens. A mesura que aixequen el pal, el dolor es fa encara més insuportable, ja que el pes del seu cos esquinça les seves ferides. Amb tot, Jesús no reprèn els soldats, sinó que ora dient: «Pare, perdona’ls, perquè no saben el que fan» (Lluc 23:34).

Els romans tenen per costum posar un rètol que indica el crim que ha comès la persona condemnada. Aquesta vegada, Pilat ha posat un rètol que diu: «Jesús de Natzaret, el Rei dels jueus». Està escrit en hebreu, llatí i grec, i per tant, gairebé tothom el pot llegir. El que ha fet Pilat demostra el menyspreu que sent pels jueus que han insistit a matar Jesús. Els sacerdots principals diuen irritats: «No escriguis: “El Rei dels jueus”, sinó escriu que va dir: “Jo sóc el Rei dels jueus”». Però Pilat no vol tornar a ser el seu titella, i respon: «El que he escrit, ja està escrit» (Joan 19:19-22).

Els sacerdots estan enrabiats i repeteixen el fals testimoni que van dir durant els judicis davant el Sanedrí. Com és d’esperar, les persones que passen per allà es burlen de Jesús movent el cap i l’insulten dient: «Au, tu que vas dir que destruiries el temple i l’edificaries en tres dies, salva’t a tu mateix i baixa del pal!». D’igual manera, els sacerdots principals i els escribes es diuen entre ells: «Que el Crist, el Rei d’Israel, baixi ara del pal perquè ho vegem i creguem» (Marc 15:29-32). Fins i tot els lladres condemnats que estan a l’esquerra i a la dreta de Jesús l’insulten, encara que ell és l’únic innocent de veritat.

Els quatre soldats romans també es riuen de Jesús. Potser han estat bevent vinagre, i ara, per burlar-se’n, en posen una mica davant de Jesús; però òbviament ell no pot allargar la mà per agafar-ne. Els romans es burlen fent referència al rètol que hi ha damunt del cap de Jesús dient: «Si ets el Rei dels jueus, salva’t a tu mateix» (Lluc 23:36, 37). Pensa en això! L’home  que ha demostrat ser el camí, la veritat i la vida ara és víctima de burles i abusos injustos. Amb tot, fa front a aquest patiment amb fermesa, sense retreure res als jueus que estan mirant, als soldats romans que es burlen d’ell, o als dos criminals condemnats que estan penjats en el pal al seu costat.

Els quatre soldats han agafat la roba de Jesús i l’han dividit en quatre parts. Se la juguen a sorts per veure quina peça s’emporta cadascú. Però la túnica de Jesús és de molt bona qualitat, sense «cap costura» i està «teixida d’una sola peça de dalt a baix». Els soldats diuen entre ells: «No l’estripem. Juguem-nos-la a sorts per veure qui se la queda». D’aquesta manera, ells compleixen l’Escriptura que diu: «Es van repartir la meva roba, i es van jugar a sorts els meus vestits» (Joan 19:23, 24; Salm 22:18).

Finalment, un dels criminals s’adona que Jesús realment ha de ser un rei, i renya el seu company amb les següents paraules: «¿És que no respectes Déu, ara que has rebut el mateix càstig que ell? A nosaltres ens han castigat amb raó, ens ho mereixem per les coses que hem fet. Però aquest home no ha fet res de dolent». Llavors, suplica a Jesús: «Recorda’t de mi quan entris al teu Regne» (Lluc 23:40-42).

Jesús contesta: «Avui et prometo que estaràs amb mi», no al Regne, sinó «al paradís» (Lluc 23:43). Aquesta promesa és diferent de la que Jesús ha fet als seus apòstols, és a dir, que ells s’asseuran en trons amb ell al seu Regne (Mateu 19:28; Lluc 22:29, 30). Ara bé, aquest criminal jueu deu haver sentit a parlar del paradís terrestre que Jehovà va fer al principi perquè hi visquessin Adam, Eva i els seus descendents. Ara aquest lladre pot morir tenint aquesta esperança.