Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL 133

La preparació i l’enterrament del cos de Jesús

La preparació i l’enterrament del cos de Jesús

MATEU 27:57-28:2 MARC 15:42-16:4 LLUC 23:50-24:3 JOAN 19:31-20:1

  • BAIXEN EL COS DEL PAL

  • PREPAREN EL COS PER ENTERRAR-LO

  • ALGUNES DONES TROBEN LA TOMBA BUIDA

S’està acabant la tarda del divendres 14 de nissan, i amb la posta de sol començarà el dissabte 15 de nissan. Jesús ja ha mort, però els dos lladres que té al costat encara estan vius. Segons la Llei, els cossos morts no han de passar «la nit sobre la fusta», sinó que han de ser enterrats «el mateix dia» (Deuteronomi 21:22, 23).

A més, divendres s’anomena dia de la Preparació, perquè la gent prepara els menjars i acaba altres feines que no poden esperar a fer-se després del dissabte. Amb la posta de sol començarà el «dissabte gran» (Joan 19:31). Això és així perquè el 15 de nissan serà el primer dia de la festa dels Pans sense llevat, que dura set dies, i aquest dia sempre es considera un dissabte (Levític 23:5, 6). Aquesta vegada, el primer dia de la festa coincideix amb el dissabte normal, el setè dia de la setmana.

Per aquest motiu, els jueus demanen a Pilat que acceleri la mort de Jesús i la dels dos lladres que estan al seu costat trencant-los les cames, ja que així no podran impulsar el cos cap amunt amb les cames per respirar. Els soldats vénen i trenquen les cames dels dos lladres, però com que sembla que Jesús està mort, no li trenquen les seves. Així es compleix el que diu el Salm 34:20: «Ell guarda cada un dels seus ossos, ni un d’ells no serà trencat».

 Per sortir de dubtes que Jesús està mort, un soldat li clava una llança al costat, perforant-li la zona del cor. A l’instant en surt «sang i aigua» (Joan 19:34). Això compleix aquesta altra Escriptura: «Miraran [...] el qui van traspassar» (Zacaries 12:10).

Josep, «un home ric» de la ciutat d’Arimatea i membre respectat del Sanedrí, també està present a l’execució (Mateu 27:57). Se’l descriu com un «home bo i just», que espera «l’arribada del Regne de Déu». De fet, com que és «deixeble de Jesús, però en secret per por dels jueus», no ha donat suport a la decisió del tribunal que ha jutjat Jesús (Lluc 23:50; Marc 15:43; Joan 19:38). Josep s’arma de valor i demana a Pilat el cos de Jesús. Pilat crida el centurió encarregat de l’execució perquè li confirmi si està mort. Tot seguit, Pilat concedeix a Josep la seva petició.

Josep compra lli net de bona qualitat i baixa el cos de Jesús del pal. Llavors l’embolica amb el lli com a preparació per a l’enterrament. Nicodem, que temps enrere havia anat a visitar Jesús de nit, també ajuda amb la preparació (Joan 19:39). Porta unes 100 lliures romanes (uns 33 kg) d’una costosa barreja de mirra i àloes. Aleshores, seguint el costum dels jueus d’enterrar els morts, emboliquen el cos de Jesús amb roba de lli que conté aquestes espècies aromàtiques.

Josep té una tomba nova excavada a la roca, i hi posa el cos de Jesús. Després, fa rodolar una gran pedra a l’entrada de la tomba. Això ho fa de pressa, abans que comenci el dissabte. Pot ser que Maria Magdalena i Maria, la mare de Jaume el Menor, hagin ajudat a preparar el cos de Jesús. Ara se’n tornen ràpidament a casa per «preparar espècies aromàtiques i olis perfumats» per posar-les al cos de Jesús després del dissabte (Lluc 23:56).

El dia següent, el dissabte, els sacerdots principals i els fariseus van a veure Pilat i li diuen: «Hem recordat que aquest impostor va dir mentre encara era viu: “Al cap de tres dies ressuscitaré”. Per això, ordena que s’asseguri la tomba fins al tercer dia, perquè no vinguin els seus deixebles, robin el cos i diguin a la gent: “Ha ressuscitat d’entre els morts!”. Aquest engany seria pitjor que el primer». Pilat contesta: «Aneu amb aquests soldats i assegureu la tomba tan bé com pugueu» (Mateu 27:63-65).

El diumenge ben d’hora, Maria Magdalena, Maria (la mare de Jaume) i altres dones van a la tomba a portar espècies aromàtiques per al cos de Jesús. I es diuen entre elles: «Qui ens traurà la pedra de l’entrada de la tomba?» (Marc 16:3). Però hi ha hagut un terratrèmol. A més, l’àngel de Déu ha apartat la pedra, els guàrdies han marxat i la tomba està buida.