Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL 105

S’utilitza una figuera per ensenyar una lliçó sobre la fe

S’utilitza una figuera per ensenyar una lliçó sobre la fe

MATEU 21:19-27 MARC 11:19-33 LLUC 20:1-8

  • LA FIGUERA SECA: UNA LLIÇÓ SOBRE LA FE

  • ES DESAFIA L’AUTORITAT DE JESÚS

Jesús marxa de Jerusalem dilluns a la tarda i torna a Betània, que està al costat est de la muntanya de les Oliveres. Probablement, passa la nit a casa dels seus amics Llàtzer, Maria i Marta.

Ara és el matí de l’11 de nissan. Jesús i els seus deixebles van pel camí que porta a Jerusalem. Aquesta serà l’última vegada que anirà al temple. També és el seu últim dia de ministeri públic. Molt aviat celebrarà la Pasqua, establirà el Memorial de la seva mort, farà front a un judici i serà executat.

Mentre van pel camí que va de Betània a Jerusalem i que passa per la muntanya de les Oliveres, Pere veu la figuera que Jesús havia maleit el matí anterior i diu: «Rabí, mira! La figuera que vas maleir s’ha assecat!» (Marc 11:21).

Però, per què va fer Jesús que la figuera s’assequés? Ell mateix ho explica: «Us asseguro que si teniu fe i no dubteu, no només podreu fer el que jo he fet a aquesta figuera, sinó que fins i tot direu a aquesta muntanya: “Aixeca’t i tira’t al mar”, i es realitzarà. Si teniu fe, rebreu tot el que demaneu en oració» (Mateu 21:21, 22). En realitat, està repetint la idea que la fe és capaç de moure muntanyes (Mateu 17:20).

Per tant, Jesús utilitza la figuera que ha assecat per ensenyar la importància de tenir fe en Déu. Jesús diu: «Si teniu fe que rebreu tot el que demaneu en les vostres oracions, ho rebreu» (Marc 11:24). Quina lliçó tan important per a tots els seguidors de Jesús! I en especial ho és per als apòstols, ja que aviat hauran de fer front a proves molt difícils. Ara bé, encara hi ha una altra connexió entre la figuera seca i la fe.

Igual que aquesta figuera, la nació d’Israel no és el que sembla ser. Els israelites tenen una relació especial amb Déu, ja que ell va fer un pacte amb ells. Tot i que aparenten obeir la Llei, la veritat és que, com a nació, han demostrat que no tenen fe i que tampoc produeixen bon fruit. Fins i tot rebutgen el Fill de Déu! Per això, quan Jesús asseca la figuera que no havia donat fruit, està indicant què li passarà a aquesta nació que no té fe i no dóna fruit.

Poc després, Jesús i els deixebles entren a Jerusalem i, tal com té per costum, Jesús va al temple i comença a ensenyar. Segurament, els sacerdots principals i els ancians del poble recorden el que Jesús va fer el dia anterior als que canviaven monedes, i per això el desafien dient: «Amb quina autoritat fas aquestes coses? Qui t’ha donat aquesta autoritat?» (Marc 11:28).

Jesús contesta: «Jo us faré una pregunta. Si me la responeu, us diré amb quina autoritat faig aquestes coses. D’on era el bateig de Joan: del cel o dels homes? Contesteu-me». Ara ells són els desafiats. Els sacerdots i els ancians parlen entre ells per saber què contestar: «Si diem: “Del cel”, dirà: “Aleshores, per què no el vau creure?”. Però no ens atrevim a dir: “Dels homes”». Raonen d’aquesta manera ja que tenen por de la gent, «perquè tots pensaven que Joan realment havia sigut un profeta» (Marc 11:29-32).

A aquests enemics de Jesús no se’ls hi acut cap bona resposta. Només contesten: «No ho sabem». Així que Jesús els hi diu: «Doncs jo tampoc us dic amb quina autoritat faig aquestes coses» (Marc 11:33).