Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL 130

Entreguen Jesús per matar-lo

Entreguen Jesús per matar-lo

MATEU 27:31, 32 MARC 15:20, 21 LLUC 23:24-31 JOAN 19:6-17

  • PILAT INTENTA ALLIBERAR JESÚS

  • JESÚS ÉS CONDEMNAT A MORT

A pesar del maltractament i la burla cruel que Jesús ha patit, els esforços de Pilat per alliberar-lo no han tingut efecte en els sacerdots principals i els seus còmplices. Aquests no volen que res els impedeixi que Jesús sigui condemnat a mort. Segueixen cridant: «Mata’l al pal! Mata’l al pal!». Pilat contesta: «Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i executeu-lo. Jo no trobo cap motiu per acusar-lo» (Joan 19:6).

Els jueus no convencen Pilat perquè cregui que Jesús mereix la mort per l’acusació política que han presentat contra ell. Però, ¿el convenceran amb una acusació religiosa? Ara tornen a recórrer a l’acusació de blasfèmia que es va fer al judici de Jesús davant el Sanedrí, dient: «Nosaltres tenim una llei i, segons aquesta llei, ha de morir, perquè s’ha fet fill de Déu» (Joan 19:7). Aquesta acusació és nova per a Pilat.

Pilat torna a entrar al seu palau i intenta trobar la manera d’alliberar aquest home que ha aguantat un tracte tan cruel, i sobre el qual la dona de Pilat ha tingut un somni (Mateu 27:19). I què passa amb la nova acusació que els jueus estan presentant, dient que el presoner és «Fill de Déu»? Pilat sap que Jesús és de Galilea (Lluc 23:5-7). Amb tot, pregunta a Jesús: «D’on ets?» (Joan 19:9). Potser Pilat s’està preguntant si Jesús vivia al cel abans i si era un déu.

Pilat ha sentit de boca de Jesús que ell és un rei, però que el seu Regne no és part d’aquest món. Jesús es queda callat perquè no necessita afegir més explicacions al que ha dit abans. La seva negativa a respondre fereix l’orgull de Pilat i, indignat, diu a Jesús: «¿A mi no em parles? ¿No saps que tinc autoritat tant per alliberar-te com per executar-te?» (Joan 19:10).

Jesús simplement diu: «No tindries cap autoritat sobre mi si no l’haguessis rebut de dalt. Per això, l’home que m’ha entregat a tu és culpable d’un pecat més gran» (Joan 19:11). Probablement Jesús no té una persona específica en ment. Al contrari, vol dir que la responsabilitat de Caifàs, dels seus còmplices i de Judes Iscariot, és més gran que la de Pilat.

Pilat està impressionat per la conducta i les paraules de Jesús. Cada vegada té més por que Jesús pugui ser d’origen diví, i per això torna a buscar la manera d’alliberar-lo. Ara bé, els jueus mencionen una altra cosa que, sens dubte, fa por a Pilat. Ells l’amenacen dient: «Si alliberes aquest home, no ets amic del Cèsar. Qui es fa rei a si mateix parla contra el Cèsar» (Joan 19:12).

El governador Pilat porta un altre cop Jesús fora i, mentre s’asseu al tribunal, diu a la gent: «Aquí teniu el vostre rei!». Però els jueus no es commouen, i criden: «Fora! Fora! Mata’l al pal!». Pilat contesta: «Voleu que mati el vostre rei?». Els jueus han estat irritats durant molt temps sota la governació romana; ara bé, els sacerdots principals s’atreveixen a afirmar: «No tenim cap altre rei que el Cèsar» (Joan 19:14, 15).

Pilat no té valor per fer front a les incansables exigències dels jueus, i per això els entrega Jesús perquè el matin. Els soldats li treuen la capa porpra i li posen la seva roba. Mentre s’emporten Jesús, fan que carregui el seu propi pal de turment.

S’apropa el migdia del divendres 14 de nissan. Jesús ha estat despert des del dijous de bon matí, i ha patit una experiència angoixant rere una altra. Jesús intenta aguantar el pes del pal que porta, però es queda sense forces. Per tant, els soldats obliguen un home que passa per allà, Simó de Cirene (Àfrica), a portar el pal  fins al lloc de l’execució. Molta gent el segueix, i alguns es donen cops al pit de tristor i ploren pel que està passant.

Jesús diu a les dones que es lamenten: «Filles de Jerusalem, no ploreu per mi. Ploreu per vosaltres i pels vostres fills, perquè arribarà el dia que la gent dirà: “Felices les dones que no tenen fills, les matrius que no han donat a llum i els pits que no han donat de mamar!”. Aleshores diran a les muntanyes: “Caieu sobre nosaltres!”, i als turons: “Cobriu-nos!”. Si fan això quan l’arbre està viu, què passarà quan s’assequi?» (Lluc 23:28-31).

Jesús s’està referint a la nació jueva. Aquesta és com un arbre que s’està morint, però que encara li queda una mica de vida, ja que Jesús està present i un grup de jueus que creuen en ell també ho estan. Quan Jesús mori i els deixebles abandonin la religió jueva, la nació estarà seca en sentit espiritual, com un arbre mort. La gent plorarà molt quan Déu utilitzi els exèrcits romans per castigar aquesta nació.