Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL 116

Una lliçó d’humilitat a l’última Pasqua

Una lliçó d’humilitat a l’última Pasqua

MATEU 26:20 MARC 14:17 LLUC 22:14-18 JOAN 13:1-17

  • JESÚS MENJA LA SEVA ÚLTIMA PASQUA AMB ELS APÒSTOLS

  • ENSENYA UNA LLIÇÓ RENTANT ELS PEUS DELS APÒSTOLS

Pere i Joan han seguit les instruccions de Jesús i ja han arribat a Jerusalem per fer els preparatius per a la Pasqua. Més tard, Jesús i els altres deu apòstols es dirigeixen cap allà. En arribar la tarda, el sol es va amagant per l’oest, i Jesús i els seus deixebles baixen de la muntanya de les Oliveres. Aquesta és l’última vegada, abans de la seva resurrecció, que Jesús veu la ciutat de dia des d’aquí.

En poc temps, Jesús i els apòstols arriben a la ciutat i van cap a la casa on menjaran el sopar de la Pasqua. Pugen les escales cap a l’habitació gran que està al pis de dalt i veuen que s’han fet tots els preparatius perquè puguin sopar en privat. Jesús desitjava que arribés aquesta ocasió, ja que diu: «Tenia moltes ganes de menjar aquest sopar de la Pasqua amb vosaltres abans de patir» (Lluc 22:15).

Molts anys enrere, es va introduir el costum de passar varies copes de vi entre els participants de la Pasqua. Ara, després de rebre una de les copes, Jesús dóna gràcies i diu: «Agafeu-la i beveu-ne tots, perquè us dic que no tornaré a beure vi fins que arribi el Regne de Déu» (Lluc 22:17, 18). Això hauria de deixar clar que la seva mort s’apropa.

En algun moment del sopar de la Pasqua passa una cosa poc habitual. Jesús s’aixeca, es treu el mantell i agafa una tovallola. Després, posa aigua en una palangana que hi ha a prop. Normalment, l’amfitrió era qui s’assegurava que es rentessin els peus dels seus convidats, i potser ho feia un servent (Lluc 7:44). Com que en aquesta ocasió no hi ha cap amfitrió, Jesús fa aquest servei. Qualsevol dels apòstols podria haver aprofitat l’oportunitat de fer-ho, però cap d’ells ho fa. Serà que encara hi ha rivalitat entre ells? Sigui quin sigui el cas, se senten avergonyits que Jesús els hi renti els peus.

Quan li toca el torn a Pere, aquest protesta: «No em rentaràs mai els peus!». Jesús li respon: «Si no et rento, no tens res a veure amb mi». Pere contesta efusivament: «Senyor, no em rentis només els peus, renta’m també les mans i el cap». Que sorprès es deu quedar amb la resposta de Jesús: «Qui s’ha banyat, només necessita rentar-se els peus, perquè tot el seu cos està net. I vosaltres esteu nets, encara que no tots» (Joan 13:8-10).

Jesús renta els peus dels Dotze, fins i tot els de Judes Iscariot. Després de posar-se el mantell i reclinar-se a la taula una altra vegada, Jesús  pregunta: «¿Enteneu el que us he fet? Vosaltres em dieu “Mestre” i “Senyor”, i teniu raó, perquè ho sóc. Per tant, si jo, que sóc el Senyor i el Mestre, us he rentat els peus, vosaltres també us heu de rentar els peus els uns als altres. Jo us he donat l’exemple, i tal com jo us ho he fet, també ho heu de fer vosaltres. Us ho ben asseguro: un esclau no és més que el seu amo, ni un enviat més que el que l’ha enviat. Ara que sabeu aquestes coses, sereu feliços si les feu» (Joan 13:12-17).

Quina lliçó més bonica de servir els altres amb humilitat! Els seguidors de Jesús no haurien de buscar el primer lloc pensant que són molt importants i que els altres els han de servir. Al contrari, haurien d’imitar l’exemple de Jesús. Això no vol dir que hagin de seguir el costum de rentar els peus, sinó que han d’estar disposats a servir els altres humilment i sense fer diferències.