Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL 135

Després de ressuscitar, Jesús s’apareix a molts

Després de ressuscitar, Jesús s’apareix a molts

LLUC 24:13-49 JOAN 20:19-29

  • JESÚS S’APAREIX DE CAMÍ A EMAÚS

  • EXPLICA EN DIVERSES OCASIONS LES ESCRIPTURES ALS SEUS DEIXEBLES

  • TOMÀS DEIXA DE DUBTAR

És diumenge 16 de nissan i els deixebles estan molt desanimats, ja que no entenen per què la tomba està buida (Mateu 28:9, 10; Lluc 24:11). Més tard, Cleofàs i un altre deixeble se’n van de Jerusalem cap a Emaús, que està a uns 11 quilòmetres.

Mentre van caminant, parlen de tot el que ha passat. Llavors, un desconegut se’ls hi acosta, i pregunta: «De què parleu?». Cleofàs respon: «¿És que ets foraster i vius sol a Jerusalem i per això no saps què hi ha passat aquests dies?». L’home pregunta: «Què ha passat?» (Lluc 24:17-19).

«¿No saps què li ha passat a Jesús de Natzaret?», li diuen. «Nosaltres esperàvem que ell seria el llibertador d’Israel» (Lluc 24:19-21).

Cleofàs i el seu company comencen a explicar el que ha passat aquest mateix dia. Diuen que unes dones que han anat a la tomba on estava enterrat Jesús, l’han trobada buida i que aquestes dones han presenciat un succés sobrenatural: l’aparició d’uns àngels que han dit que Jesús està viu. A més, li expliquen que altres persones també han anat a la tomba i «ho han trobat tot tal com les dones havien dit» (Lluc 24:24).

És evident que els dos deixebles estan desconcertats perquè no saben què significa el que ha passat. L’home respon amb autoritat per corregir la manera de pensar equivocada que tenen, la qual els està afectant: «Que insensats sou i com us costa creure tot el que han dit els profetes! El Crist havia de patir aquestes coses per rebre la glòria que mereixia» (Lluc 24:25, 26). Tot seguit, els hi explica molts relats de les Escriptures relacionats amb el Crist.

Finalment, tots tres arriben prop d’Emaús. Els dos deixebles el volen seguir escoltant, i per això demanen a l’home: «Queda’t amb nosaltres, perquè ja és tard i aviat es farà fosc». Ell hi està d’acord i, mentre mengen junts, l’home fa una oració, parteix el pa i el dóna als deixebles. En aquell moment el reconeixen, però llavors desapareix (Lluc 24:29-31). Ara estan totalment convençuts que Jesús està viu!

Els dos deixebles comenten amb molt d’entusiasme el que han viscut: «¿No ens va fer un salt el cor quan ens parlava pel camí i ens explicava les Escriptures?» (Lluc 24:32). Se’n tornen corrents cap a Jerusalem, on troben els apòstols i altres que també estan amb ells. Abans que Cleofàs i el seu company puguin dir res, escolten que altres diuen: «No hi ha dubte que el Senyor ha ressuscitat, i s’ha aparegut a Simó!» (Lluc 24:34). Llavors, tots dos expliquen com se’ls ha aparegut Jesús. Sí, ells també l’han vist!

Tot seguit, Jesús apareix a l’habitació i tots es queden trasbalsats. Sembla increïble ja que tenen les portes tancades per por dels jueus. Tot i això, Jesús està dret enmig d’ells, i diu amb calma: «Que tingueu pau». Però tenen por perquè, com els hi va passar en una altra ocasió, ara també s’imaginen que estan veient un esperit (Lluc 24:36, 37; Mateu 14:25-27).

Per demostrar que no és una aparició ni un producte de la seva imaginació, sinó que realment té un cos físic, Jesús els hi mostra les seves mans i els seus peus, i diu: «Per què us espanteu? Per què dubta el vostre cor? Mireu les meves mans i els meus peus, que sóc jo mateix. Toqueu-me i mireu. Els esperits no tenen carn ni ossos, com veieu que jo tinc» (Lluc 24:36-39). Tot i que estan molt contents i sorpresos, no s’ho acaben de creure.

 Per ajudar-los encara més a veure que ell és real, pregunta: «Teniu res per menjar?». Aleshores, agafa un tros de peix rostit que li donen i se’l menja. A continuació diu: «Quan encara estava amb vosaltres [abans de la meva mort] us vaig dir que tot el que està escrit sobre mi a la Llei de Moisès, als Profetes i als Salms s’havia de complir» (Lluc 24:41-44).

Jesús ha ajudat Cleofàs i el seu company a entendre les Escriptures, i ara fa el mateix amb els que estan allà reunits, dient: «Està escrit que el Crist patiria i al tercer dia ressuscitaria d’entre els morts, i que, començant per Jerusalem, en nom seu s’anunciaria per tot arreu que les persones s’han de penedir dels seus pecats per ser perdonades. Vosaltres donareu testimoni d’aquestes coses» (Lluc 24:46-48).

Per alguna raó, l’apòstol Tomàs no està present. En els dies següents, altres li diuen entusiasmats: «Hem vist el Senyor!». Tomàs respon: «Si no li veig la ferida dels claus a les seves mans, i no li fico el dit a la ferida dels claus, i no li fico la mà dins del seu costat, no m’ho creuré mai» (Joan 20:25).

Vuit dies més tard, els deixebles tornen a reunir-se amb les portes tancades, però en aquesta ocasió Tomàs sí que hi és. Jesús s’apareix enmig d’ells amb un cos materialitzat, i els saluda dient: «Que tingueu pau». I dirigint-se a Tomàs diu: «Fica el dit aquí i mira les meves mans, i fica la teva mà dins del meu costat. Deixa de dubtar i creu». Tomàs exclama: «Senyor meu i Déu meu!» (Joan 20:26-28). Ara ja no té cap dubte que Jesús està viu com un ésser espiritual poderós, el qual és representant de Jehovà Déu.

Jesús diu: «¿Has cregut perquè m’has vist? Feliços els que creuen sense haver vist» (Joan 20:29).