Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL 107

Els convidats del rei a un banquet de casament

Els convidats del rei a un banquet de casament

MATEU 22:1-14

  • LA PARÀBOLA DEL BANQUET DE CASAMENT

El ministeri de Jesús està arribant a la seva fi i ell continua utilitzant paràboles per desemmascarar els escribes i els sacerdots principals. Per això el volen matar (Lluc 20:19). Però Jesús encara no els ha desemmascarat del tot, i ara explica una altra paràbola.

Ell diu: «El Regne del cel es pot comparar a un rei que va preparar un banquet de casament per al seu fill. Va enviar els seus esclaus a cridar els convidats al banquet, però els convidats no hi van voler anar» (Mateu 22:2, 3). Jesús comença la seva paràbola parlant del «Regne del cel». És clar, el «rei» és Jehovà. I, qui pot ser el fill del rei i els convidats al banquet? No és difícil d’encertar que el fill del rei és el Fill de Jehovà, qui està explicant la paràbola, i que els convidats són els que estaran amb el Fill en el Regne celestial.

A qui es convida primer? Bé, ¿a qui han estat predicant el Regne Jesús i els apòstols? Doncs, als jueus (Mateu 10:6, 7; 15:24). Com a nació, els jueus van acceptar el pacte de la Llei l’any 1513 a. de la n. e., i d’aquesta manera van reunir els requisits per ser els primers a formar «un regne de sacerdots» (Èxode 19:5-8). Però, ¿quan se’ls va convidar al «banquet de casament»? Lògicament, aquesta invitació es va fer l’any 29 de la n. e., quan Jesús va començar a predicar el Regne del cel.

Com van reaccionar la majoria dels israelites a la invitació? Tal com Jesús va dir: «No hi van voler anar». La majoria dels líders religiosos i la gent en general no van acceptar Jesús com el Messies ni com el Rei escollit per Déu.

Amb tot, Jesús indica que els jueus tindran una altra oportunitat: «[El rei] va tornar a enviar uns altres esclaus a dir als convidats: “Ja tinc preparat el dinar, he fet matar els bous i els millors animals, i tot és a punt. Veniu al banquet de casament”. Però no els hi van fer cas i se’n van anar, alguns al seu camp, uns altres al seu negoci, i la resta van agafar els esclaus, els  van maltractar i els van matar» (Mateu 22:4-6). Això passaria un cop la congregació cristiana fos establerta. En aquell moment, els jueus encara tindrien l’oportunitat de formar part del Regne. Però la majoria va rebutjar aquesta invitació i, fins i tot, van maltractar «els esclaus» del rei (Fets 4:13-18; 7:54, 58).

Quin va ser el resultat per a la nació? Jesús diu: «El rei es va enfurismar i va enviar els seus exèrcits a matar aquells assassins i a cremar-los la ciutat» (Mateu 22:7). Això és el que van experimentar els jueus l’any 70 de la n. e., quan els romans van destruir la seva «ciutat», Jerusalem.

Així, els jueus han rebutjat la invitació del rei. Però, vol dir això que ja no es convidarà ningú mes? No, tal com indica la paràbola de Jesús. Ell explica: «Aleshores [el rei] va dir als seus esclaus: “El banquet és a punt, però els convidats no mereixien ser-hi. Per tant, aneu als camins principals i convideu al banquet tots els que hi trobeu”. Els esclaus van sortir als camins i van convidar tots els que van trobar, tant gent bona com dolenta; i la sala del banquet es va omplir de convidats» (Mateu 22:8-10).

És interessant que, més endavant, l’apòstol Pere començarà a ajudar els gentils —els que no són jueus de naixement o que no s’han convertit al judaisme— a fer-se cristians de veritat. L’any 36 de la n. e., Corneli, un oficial de l’exèrcit romà, i la seva família, van rebre l’esperit de Déu i així van tenir la perspectiva de formar part del Regne celestial que Jesús va mencionar (Fets 10:1, 34-48).

Jesús deixa clar que no tots els que vénen al banquet estaran a l’altura del que «el rei» espera d’ells. Ell diu: «Quan el rei va entrar a veure els convidats, es va fixar en un home que no portava vestit de casament, i li va preguntar: “Amic, què fas aquí sense vestit de casament?”. Però ell no li va respondre. Llavors el rei va dir als seus servidors: “Lligueu-li les mans i els peus i llanceu-lo a fora, a la foscor. Allà és on plorarà i apretarà les dents”. Perquè hi ha molts convidats, però pocs escollits» (Mateu 22:11-14).

És possible que els líders religiosos que escolten Jesús no entenguin el significat de les seves paraules ni el que aquestes impliquen. De totes maneres, estan molestos i més decidits que mai a desfer-se d’ell, ja que els està posant en una situació molt compromesa.