Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL 88

L’home ric i Llàtzer experimenten un canvi

L’home ric i Llàtzer experimenten un canvi

LLUC 16:14-31

  • LA PARÀBOLA DE L’HOME RIC I LLÀTZER

Jesús ha donat als seus deixebles un consell molt bo sobre les riqueses. Però els deixebles no són els únics que l’escolten, sinó que els fariseus també ho fan i haurien de prendre’s seriosament el consell de Jesús. Per què? Doncs perquè estimen els diners. Quan senten el que Jesús diu comencen a «burlar-se d’ell» (Lluc 15:2; 16:13, 14).

Però Jesús no es deixa intimidar. Ell els hi diu: «Vosaltres sou els que us feu passar per justos davant dels homes, però Déu coneix el vostre cor. I és que allò que els homes consideren important és detestable als ulls de Déu» (Lluc 16:15).

Durant molt de temps, els homes han considerat que els fariseus són molt importants, però això està a punt de canviar totalment. Les persones que destaquen molt per tenir riqueses, poder polític i influència religiosa perdran la seva posició privilegiada. Ara bé, la gent senzilla que reconeix que necessita Déu serà exalçada. Jesús deixa clar que s’està produint un gran canvi.

Ell diu: «La Llei i les paraules dels profetes es van anunciar fins que va arribar Joan. Des d’aleshores, s’anuncien les bones notícies del Regne de Déu, i persones de tota classe s’esforcen molt per entrar-hi. De fet, és més fàcil que desapareguin el cel i la terra que no pas que es quedin sense complir un punt o una coma de la Llei» (Lluc 3:18; 16:16, 17). Com indiquen aquestes paraules que la situació està canviant?

Els líders religiosos jueus diuen amb molt d’orgull que segueixen la Llei de Moisès. De fet, quan Jesús va curar un home cec a Jerusalem, els fariseus van dir tot orgullosos: «Nosaltres som deixebles de Moisès. Sabem que Déu va parlar a Moisès» (Joan 9:13, 28, 29). Un dels propòsits que tenia la Llei que es va donar a través de Moisès era guiar les persones humils fins al Messies, és a dir, Jesús. Joan el Baptista va identificar Jesús com el Corder de Déu (Joan 1:29-34). A partir de la predicació de Joan, jueus humils, especialment d’entre els pobres, han sentit parlar del «Regne de Déu». Sí, hi ha bones notícies per a tots els que volen ser súbdits del Regne de Déu i beneficiar-se’n.

No és que la Llei mosaica es quedi sense complir; al contrari, ha guiat la gent fins al Messies. Ara bé, aviat ja no caldrà seguir-la. Per exemple, la Llei permetia el divorci per diversos motius, però ara Jesús explica que «qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri, i qui es casa amb una dona divorciada, comet adulteri» (Lluc 16:18). Aquesta declaració fa enfadar molt els fariseus, que tenen normes per a tot.

 A continuació, Jesús explica una paràbola que destaca la dimensió del canvi que s’està produint. La paràbola parla de dos homes i de com la situació de cada un canvia de forma radical. Quan l’analitzis, tingues present que d’entre les persones que l’estan escoltant hi ha fariseus cobdiciosos que són considerats importants per la gent.

Jesús diu: «Hi havia un home ric que portava vestits de porpra i lli, i cada dia celebrava grans festes. A la seva porta hi deixaven un home pobre amb el cos ple de llagues que es deia Llàtzer i que desitjava menjar el que queia de la taula de l’home ric. Fins i tot venien els gossos a llepar-li les llagues» (Lluc 16:19-21).

Com que els fariseus estimen els diners, no hi ha cap dubte que Jesús es refereix a ells quan parla de l’«home ric». A aquests líders religiosos jueus també els hi agrada portar roba cara i sofisticada. I a més de totes les riqueses que puguin tenir, semblen rics en sentit espiritual per tots els privilegis i les oportunitats que tenen de servir Déu. El fet de presentar-los com un home que va vestit de porpra indica que tenen una posició privilegiada, i el lli blanc mostra que es creuen justos (Daniel 5:7).

Quina opinió tenen aquests líders rics i orgullosos de la gent senzilla? Els menyspreen i els veuen com am ha-àrets, o poble de la terra,  que ni coneixen la Llei ni mereixen aprendre-la (Joan 7:49). Aquesta realitat es reflecteix en la situació de Llàtzer, l’home pobre que desitja menjar fins i tot el que cau de la taula de l’home ric. Igual que Llàtzer té el cos ple de llagues, les persones senzilles també són considerades inferiors, com si estiguessin malaltes en sentit espiritual.

Aquesta trista situació fa algun temps que dura, però Jesús sap que ha arribat l’hora perquè hi hagi un gran canvi en les circumstàncies dels que són com l’home ric i dels que són com Llàtzer.

ARRIBA EL CANVI

Ara Jesús explica aquest gran canvi: «Amb el temps, l’home pobre va morir i els àngels el van portar al costat d’Abraham. L’home ric també va morir i el van enterrar. A la Tomba, enmig de patiments, l’home ric va alçar la mirada i de lluny va veure Abraham amb Llàtzer al seu costat» (Lluc 16:22, 23).

Els que escolten Jesús saben que fa temps que Abraham és mort i està a la Tomba. Les Escriptures deixen clar que cap dels que estan a la Tomba, o al Xeol, poden veure o parlar, i això també aplica a Abraham (Eclesiastès 9:5, 10). Així doncs, què pensen aquests líders religiosos que Jesús vol ensenyar amb aquesta paràbola? Què deu voler indicar sobre els cobdiciosos líders religiosos i les persones senzilles?

Jesús acaba de parlar d’un canvi al dir que la Llei i les paraules dels profetes es van anunciar fins que va arribar Joan el Baptista, però des d’aleshores s’anuncien les bones notícies del Regne de Déu. Per tant, amb la predicació de Joan i Jesucrist, l’home ric i Llàtzer moren pel que fa a les seves circumstàncies anteriors i obtenen una nova posició davant de Déu.

En concret, s’ha privat d’aliment espiritual a les persones humils i pobres durant molt de temps. Però estan rebent ajuda i estan acceptant el missatge del Regne que primer va anunciar Joan el Baptista i més tard Jesús. Abans s’havien de conformar amb el que queia de la taula espiritual dels líders religiosos. Ara s’estan alimentant amb les veritats fonamentals de les Escriptures, especialment amb les coses meravelloses que Jesús està explicant. Finalment, tenen una posició favorable davant de Jehovà.

En canvi, els rics i influents líders religiosos es neguen a acceptar el missatge del Regne que Joan va anunciar i que Jesús ha estat predicant per tota la regió (Mateu 3:1, 2; 4:17). De fet, s’enfaden, o pateixen, a causa d’aquest missatge que indica el futur judici de destrucció de  part de Déu (Mateu 3:7-12). Ara bé, se sentirien satisfets si Jesús i els seus deixebles deixessin de predicar el missatge de Déu. Aquests cobdiciosos líders religiosos són com l’home ric de la paràbola, que diu: «Abraham, pare meu, compadeix-te de mi, i envia Llàtzer perquè mulli la punta del seu dit amb aigua i em refresqui la llengua, perquè pateixo molt en aquest foc» (Lluc 16:24).

Però això no passarà, ja que la majoria dels líders religiosos no canviaran. S’han negat a escoltar Moisès i els Profetes quan, en realitat, els seus escrits els haurien d’haver motivat a acceptar Jesús com el Messies i el Rei que Déu ha promès (Lluc 16:29, 31; Gàlates 3:24). Aquests líders no s’humilien ni es deixen influenciar pels pobres que accepten Jesús i que ara tenen l’aprovació divina. Per la seva part, els deixebles de Jesús no poden renunciar a la veritat o suavitzar-la només per satisfer els líders religiosos o per fer que se sentin millor. En la seva paràbola, Jesús indica aquesta realitat amb les següents paraules que Abraham diu a l’home ric.

Ell diu: «Fill, recorda que tenies moltes coses bones quan estaves viu i que Llàtzer va patir molt. Però ara ell rep consol aquí, mentre tu pateixes. A més, entre nosaltres i vosaltres hi ha una gran esquerda, perquè ningú, encara que vulgui, pugui travessar d’aquí cap a vosaltres, ni d’on sou vosaltres cap a nosaltres» (Lluc 16:25, 26).

Que just i apropiat és aquest canvi tan gran! Equival a un intercanvi de posicions entre els orgullosos líders religiosos i les persones humils que accepten el jou de Jesús i finalment poden descansar i alimentar-se espiritualment (Mateu 11:28-30). Uns mesos després, aquest canvi es farà encara més evident quan el nou pacte substitueixi el pacte de la Llei (Jeremies 31:31-33; Colossencs 2:14; Hebreus 8:7-13). Quan Déu vessi esperit sant el dia de la Pentecosta de l’any 33 de la n. e., no hi haurà cap dubte que els que tenen l’aprovació de Déu són els deixebles de Jesús i no pas els fariseus i la gent que els hi donen suport.