Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL 86

El fill pròdig torna a casa

El fill pròdig torna a casa

LLUC 15:11-32

  • LA PARÀBOLA DEL FILL PRÒDIG

Jesús acaba d’explicar les paràboles de l’ovella perduda i la moneda de plata perduda quan probablement encara està a Perea, a l’est del riu Jordà. La lliçó d’aquestes paràboles és que ens hauríem d’alegrar quan un pecador es penedeix i torna a Déu. Els fariseus i els escribes són molt crítics amb Jesús perquè tracta bé a aquest tipus de gent. Però, han après alguna cosa de les paràboles de Jesús? Han captat com se sent el nostre Pare celestial quan un pecador es penedeix? Ara Jesús explica una altra paràbola molt emotiva que ensenya la mateixa lliçó important.

Aquesta paràbola parla d’un pare que té dos fills i el més jove n’és el personatge principal. Tant els fariseus i els escribes com tots els que escolten el que Jesús explica haurien d’aprendre del que es diu sobre el fill més jove. Ara bé, no s’ha de passar per alt el que Jesús explica sobre el pare i el fill gran, ja que també podem aprendre molt de la seva manera d’actuar. Per tant, pensa en aquests tres personatges mentre Jesús va narrant la paràbola.

Jesús comença dient: «Hi havia un home que tenia dos fills. El més jove li va dir al seu pare: “Pare, dóna’m la part que em toca de l’herència”. I el pare va repartir el que tenia entre els dos fills» (Lluc 15:11, 12). El fill jove no demana l’herència perquè el seu pare hagi mort. De fet, el pare encara és viu, però el fill vol ja la part que li toca perquè vol independitzar-se i gastar-la com ell vulgui. I què és el que fa?

«Pocs dies després», continua Jesús, «el fill més jove va agafar tot el que tenia i se’n va anar a un país llunyà, i allà va malgastar la seva herència portant una mala vida» (Lluc 15:13). En lloc de quedar-se sota la protecció de casa seva, amb un pare que es preocupa dels seus fills i que els hi dóna el que necessiten, aquest fill se’n va a un altre país. Allà malgasta tota la seva herència portant una vida d’excessos i satisfent els seus desitjos sexuals. Aleshores, passa per moments difícils, tal com Jesús segueix explicant.

 «Quan s’ho havia gastat tot, hi va haver una gran fam en aquell país i va començar a passar gana. Aleshores va aconseguir que un dels ciutadans del país el contractés, i aquest el va enviar als seus camps a cuidar porcs. Fins i tot tenia ganes d’atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, i ningú li donava res de menjar» (Lluc 15:14-16).

La Llei de Déu considerava els porcs com impurs, però ell ha de treballar cuidant porcs. Com que passa molta gana, fins i tot vol menjar-se el que normalment només es dóna als animals, com ara als porcs que està cuidant. Enmig d’aquesta desgràcia i desesperació, recupera el seny. Què fa ara? Es diu a si mateix: «Els treballadors del meu pare tenen pa de sobres, mentre que jo aquí m’estic morint de gana! Marxaré, tornaré a casa del meu pare i li diré: “Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no em mereixo que em diguin fill teu; tracta’m com un dels teus treballadors”». Llavors s’aixeca i se’n torna cap a casa del seu pare (Lluc 15:17-20).

Com reaccionarà el seu pare? S’enfadarà i el renyarà per l’estupidesa que ha fet de deixar casa seva? Es mostrarà indiferent i el rebrà amb una actitud freda? Si fossis tu, com reaccionaries? I si hagués sigut el teu fill o la teva filla?

 EL FILL PRÒDIG TORNA

Jesús descriu com se sent el pare i com actua: «Quan [el fill] encara estava un tros lluny, el seu pare el va veure, se’n va compadir i es va posar a córrer cap a ell, el va abraçar i el va besar tendrament» (Lluc 15:20). Encara que el pare hagi sentit dir que el seu fill ha portat una mala vida, li dóna una bona acollida. Després d’aquesta reacció, podran els líders jueus, que diuen conèixer i adorar Jehovà, comprendre com se sent el nostre Pare celestial quan un pecador es penedeix? Entendran que Jesús també ha estat demostrant la mateixa actitud?

El pare és discernidor i, veient la cara de tristesa del seu fill, segurament pot arribar a la conclusió que està abatut i s’ha penedit. A més, com que el pare amorosament fa el primer pas per anar-lo a rebre, al fill li és molt més fàcil confessar els seus pecats. Jesús explica: «Llavors el fill li va dir: “Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no em mereixo que em diguin fill teu» (Lluc 15:21).

Tot seguit, el pare mana als seus esclaus: «“De pressa! Porteu el millor vestit i poseu-l’hi. Poseu-li també un anell i unes sandàlies. Porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i fem festa, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a viure, estava perdut i l’hem retrobat”. I es van posar a celebrar-ho» (Lluc 15:22-24).

Mentrestant, el fill gran està al camp. Jesús diu d’ell: «De tornada, quan s’acostava a la casa, va sentir la música i el ball. Per això va cridar un dels criats per preguntar-li què passava. Ell li va respondre: “El teu germà ha tornat, i el teu pare ha fet matar el vedell gras, perquè l’ha recuperat sa i estalvi”. Però ell es va enfadar molt i no va voler entrar. Llavors el seu pare va sortir a suplicar-li que entrés. Però ell li va contestar al seu pare: “Fa molts anys que treballo per a tu com un esclau i mai he desobeït cap de les teves ordres, però tu no m’has donat mai un cabrit per fer festa amb els meus amics.  Però tan bon punt ha arribat aquest fill teu, que ha malgastat la teva herència amb prostitutes, has fet matar el vedell gras per a ell”» (Lluc 15:25-30).

Qui ha mostrat la mateixa actitud que el fill gran? Els escribes i fariseus que han estat criticant la misericòrdia i l’atenció que Jesús ha mostrat a la gent senzilla i als pecadors. De fet, la seva actitud crítica sobre com Jesús ha rebut els pecadors ha donat peu a aquesta paràbola. És per això que qualsevol persona que critiqui la misericòrdia de Déu hauria de prendre’s seriosament les lliçons que se n’aprenen.

Jesús acaba aquest relat amb la súplica del pare al seu fill gran: «Fill meu, tu sempre has estat amb mi, i tot el que és meu és teu. Però hem de celebrar-ho i estar contents, perquè el teu germà era mort i ha tornat a viure, estava perdut i l’hem retrobat» (Lluc 15:31, 32).

Jesús no explica el que finalment fa el fill gran. Ara bé, després de la mort i resurrecció de Jesús, «molts sacerdots també es van fer creients» (Fets 6:7). És possible que alguns d’ells estiguessin presents quan Jesús va relatar aquesta impactant paràbola sobre el fill pròdig. Sí, fins i tot per a ells va ser possible canviar la seva manera de pensar, penedir-se i tornar a Déu.

A partir d’aquell dia, els deixebles de Jesús han pogut aprendre lliçons fonamentals que s’extreuen d’aquest relat. La primera lliçó és que quedar-se dins del poble de Déu és molt savi, ja que Jehovà ens ofereix la seva protecció, es preocupa per nosaltres i ens dóna el que necessitem. Per tant, no seria sensat allunyar-se anant darrere dels plaers «a un país llunyà».

Una altra lliçó és que si algú de nosaltres es desvia del camí de Déu, ha de ser humil i tornar a Jehovà per tenir un altre cop la seva aprovació.

Encara podem aprendre una altra lliçó observant el contrast entre l’actitud receptiva i perdonadora del pare i l’actitud de ressentiment i d’indiferència del fill gran. Queda clar que els servents de Jehovà han de saber perdonar i han d’acollir aquells que s’han allunyat, s’han penedit de tot cor i han tornat a casa del seu Pare. Per tant, ens hem d’alegrar perquè el nostre germà «era mort i ha tornat a viure, estava perdut i l’hem retrobat».