Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL 94

La importància de l’oració i la humilitat

La importància de l’oració i la humilitat

LLUC 18:1-14

  • LA PARÀBOLA DE LA VIUDA PERSISTENT

  • EL FARISEU I EL COBRADOR D’IMPOSTOS

Jesús ja ha explicat als seus deixebles una paràbola sobre la importància de persistir en l’oració (Lluc 11:5-13). Segurament ara està a Samària o a Galilea, i torna a destacar la importància de no deixar mai de fer oració.

Ho explica amb la següent paràbola: «En una ciutat hi havia un jutge que no respectava Déu ni li importaven les persones. En aquella ciutat també hi havia una viuda que sempre li anava a dir: “Assegura’t que se’m faci justícia contra el meu adversari al tribunal”. Durant un temps no la va voler ajudar, però després va pensar: “No respecto Déu ni m’importa la gent, però aquesta viuda no deixa de molestar-me. Per tant, m’asseguraré que se li faci justícia perquè no continuï venint i em faci la vida impossible”» (Lluc 18:2-5).

Jesús fa la següent aplicació: «¿Us heu fixat què va dir el jutge, tot i ser un home injust? Doncs bé, ¿no farà Déu justícia als seus escollits que li supliquen nit i dia? ¿No serà pacient amb ells?» (Lluc 18:6, 7). Per tant, què vol ensenyar Jesús sobre el seu Pare?

És evident que Jesús no vol dir que Jehovà sigui com el jutge injust. Més aviat està fent un contrast per destacar el seu punt: si un jutge injust respon a les persones que li supliquen amb persistència, no hi ha dubte que Déu també ho farà. Déu és just i bo, i respondrà si no deixem de fer oració. Podem veure aquesta idea amb el que Jesús afegeix: «Us dic que [Déu] els hi farà justícia de seguida» (Lluc 18:8).

Els que tenen una posició menys afavorida i els pobres normalment no reben un tracte just, mentre que els que tenen poder i els rics sovint reben un tracte especial. Ara bé, Déu no actua d’aquesta manera. Quan arribi el moment, s’assegurarà que els malvats siguin castigats i que els seus servents rebin vida eterna.

Qui té una fe com la de la viuda? Quantes persones realment creuen que Déu «els hi farà justícia de seguida»? Jesús acaba d’ensenyar la importància de persistir en l’oració. Però ara, per destacar el poder de l’oració, pregunta: «Quan arribi el Fill de l’home, ¿de veritat trobarà aquesta fe a la terra?» (Lluc 18:8). Això vol dir que quan arribi Crist no serà molt habitual tenir aquest tipus de fe.

Alguns que escolten Jesús estan molt convençuts de la seva fe. Creuen que són justos i veuen els altres com a inferiors. Jesús els hi explica la següent paràbola.

«Dos homes van pujar al temple per fer oració: un era fariseu i l’altre era cobrador d’impostos. El fariseu, dret, va començar a orar en silenci: “Déu meu, et dono les gràcies perquè no sóc com els altres, que són lladres, injustos i adúlters, i tampoc sóc com aquest cobrador d’impostos. Dejuno dos cops per setmana i dono la desena part de tot el que adquireixo”» (Lluc 18:10-12).

Els fariseus són coneguts per fer demostracions públiques de la seva aparent justícia, i ho  fan per impressionar els altres. Normalment dejunen els dilluns i els dijous, els dies que els grans mercats estan replets de gent i molts els poden veure. Paguen meticulosament la desena part, fins i tot, de plantes petites (Lluc 11:42). Uns mesos abans, els fariseus havien expressat el seu menyspreu per la gent senzilla, dient: «Aquesta gent que no coneix la Llei [segons la interpreten els fariseus] són uns maleïts» (Joan 7:49).

La paràbola de Jesús continua: «Però el cobrador d’impostos, dret un tros lluny, no s’atrevia ni a aixecar els ulls cap al cel, i es donava cops al pit dient: “Déu meu, sigues bo amb mi, que sóc pecador”». Com es pot veure, el cobrador d’impostos reconeix amb humilitat les seves faltes. Llavors Jesús acaba: «Us dic que, quan ell va baixar a casa seva, Déu el considerava més just que al fariseu. Perquè tot el qui s’exalça serà humiliat, i el qui s’humilia serà exalçat» (Lluc 18:13, 14).

D’aquesta manera, Jesús deixa clar que és molt necessari ser humil. Aquest és un consell molt apropiat per als seus deixebles, ja que han crescut en una societat on els fariseus es creuen justos i donen molta importància a la posició i la classe social. I també és un consell molt bo per a tots els seguidors de Jesús.