Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL 74

Lliçons sobre l’hospitalitat i l’oració

Lliçons sobre l’hospitalitat i l’oració

LLUC 10:38-11:13

  • JESÚS VISITA MARTA I MARIA

  • PERSISTIR EN L’ORACIÓ ÉS ESSENCIAL

Al costat est de la muntanya de les Oliveres, que queda a uns 3 quilòmetres de Jerusalem, es troba el poble de Betània (Joan 11:18). Quan Jesús hi arriba, va a la casa de dues germanes, Marta i Maria. Elles i el seu germà Llàtzer, són amics de Jesús i li donen una bona benvinguda.

És un gran privilegi tenir el Messies de visita. Marta no vol que a Jesús li falti res, així que comença a preparar un menjar molt elaborat. Mentre Marta treballa, la seva germana Maria s’asseu als peus de Jesús per escoltar-lo. Al cap d’una estona, Marta li diu a Jesús: «Senyor, ¿no et fa res que la meva germana m’hagi deixat sola fent-ho tot? Digue-li que em vingui a ajudar» (Lluc 10:40).

En lloc de criticar Maria, Jesús aconsella Marta perquè està massa preocupada per les coses materials, i li diu: «Marta, Marta, estàs neguitosa i preocupada per moltes coses. Però no es necessiten tantes coses, amb una n’hi ha prou. Maria ha escollit la més important i no se li prendrà» (Lluc 10:41, 42). Jesús ressalta que no és necessari dedicar molta estona a preparar molts plats. Amb un menjar senzill n’hi ha prou.

Les intencions de Marta són bones, perquè vol mostrar hospitalitat. Però, al preocupar-se tant pel menjar, s’està perdent l’oportunitat d’escoltar les importants ensenyances del Fill de Déu. Jesús destaca que Maria ha fet una bona elecció i que aquesta la beneficiarà tota la vida. A més, és una lliçó que no hem d’oblidar mai.

En una altra ocasió, Jesús dóna una lliçó diferent però igual d’important. Un deixeble li demana: «Senyor, ensenya’ns a orar, igual que Joan va ensenyar a orar als seus deixebles» (Lluc 11:1). Ja fa un any i mig que Jesús va ensenyar a orar al Sermó de la Muntanya (Mateu 6:9-13). Però aquest deixeble segurament no hi estava present, i per això Jesús repeteix els punts principals. Després explica una paràbola per destacar la necessitat de persistir en l’oració.

«Suposem que un de vosaltres va a casa d’un amic a mitjanit i li diu: “Amic, dóna’m tres pans, perquè un amic meu ha arribat de viatge i no tinc res per oferir-li”. Però ell li respon des de dins: “No em molestis. La porta ja està tancada, i els meus fills i jo ja som al llit. No em puc aixecar a donar-te res”. Us dic que s’aixecarà i li donarà tot el que necessita, però no perquè sigui el seu amic, sinó perquè ha insistit molt» (Lluc 11:5-8).

Jesús no vol dir que Jehovà no està disposat a respondre a les peticions de les persones, tal com l’amic d’aquesta història no ho estava. El que vol dir és que, si un amic, encara que no vulgui, respon a una petició insistent, sens dubte, el nostre amorós Pare celestial respondrà a les peticions sinceres dels seus adoradors fidels. Jesús segueix dient: «Us dic que continueu demanant, i se us donarà; continueu buscant, i trobareu; continueu trucant, i us obriran. Perquè qui demana, rep; qui busca, troba; i a qui truca, li obren» (Lluc 11:9, 10).

Llavors, Jesús deixa encara més clar el seu punt fent una comparació amb un pare: «Quin pare donarà una serp al seu fill si aquest li demana peix? O si li demana un ou, ¿li donarà un escorpí? Per tant, si vosaltres, que sou pecadors, doneu coses bones als vostres fills, amb molta més raó el Pare celestial donarà esperit sant als que l’hi demanen!» (Lluc 11:11-13). Això ens garanteix que el nostre Pare vol escoltar-nos i satisfer les nostres necessitats.