Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL 76

Jesús menja amb un fariseu

Jesús menja amb un fariseu

LLUC 11:37-54

  • CONDEMNA LA HIPOCRESIA DELS FARISEUS

A Judea, un fariseu convida Jesús a menjar i ell accepta la invitació. És possible que es tracti d’un dinar, i no d’un sopar (Lluc 11:37, 38; compara-ho amb Lluc 14:12). Abans de menjar, els fariseus segueixen el ritual de rentar-se les mans fins als colzes, però Jesús no ho fa (Mateu 15:1, 2). Rentar-se fins als colzes no va en contra de la Llei, però tampoc és un requisit de Déu.

El fariseu se sorprèn que Jesús no segueixi aquesta tradició. Jesús se n’adona i diu: «Vosaltres, fariseus, netegeu l’exterior de la copa i del plat, però per dins esteu plens de cobdícia i maldat. Insensats! Qui ha fet l’exterior, ¿no ha fet també l’interior?» (Lluc 11:39, 40).

Rentar-se les mans abans de menjar no és el problema; el problema és la seva hipocresia religiosa. Els fariseus i altres que segueixen el ritual de rentar-se les mans no netegen els seus cors de la maldat. Per tant, Jesús aconsella: «Quan ajudeu els pobres, doneu el que surt de dins, i sereu nets en tots els sentits» (Lluc 11:41). Quina gran veritat! Quan algú dóna als altres ho ha de fer amb amor, des del cor, no per impressionar la gent fent veure que és just.

Això no vol dir que aquests homes no estiguin fent donacions. Jesús diu: «Doneu la desena part de la menta, de la ruda i de totes les hortalisses, però desateneu la justícia i l’amor de Déu! Estàveu obligats a donar la desena part d’aquestes coses, però sense desatendre les altres» (Lluc 11:42). La Llei de Déu deia que s’havia de pagar la desena part de les collites (Deuteronomi 14:22). Això incloïa la menta i la ruda, herbes o plantes que s’utilitzaven per condimentar el menjar. Els fariseus pagaven meticulosament la desena part d’aquestes herbes, però, què es pot dir dels requisits més importants de la Llei, com ara practicar la justícia i ser humils al servir Déu? (Miquees 6:8.)

Jesús continua dient: «Ai de vosaltres, fariseus, perquè us agrada ocupar els seients del davant a les sinagogues i que la gent us saludi a les places! Ai de vosaltres, perquè sou com les tombes que quasi no es veuen, i la gent hi passa pel damunt sense saber-ho!» (Lluc 11:43, 44). Les persones podien ensopegar amb aquestes tombes, cosa que les feia cerimonialment impures. Jesús utilitza aquest fet per indicar que la impuresa dels fariseus està oculta (Mateu 23:27).

Un home expert en la Llei de Déu es queixa dient: «Mestre, al dir aquestes coses també ens ofens a nosaltres». Ara bé, aquests homes han d’entendre que no estan ajudant les persones. Jesús diu: «Ai també de vosaltres, mestres de la Llei, perquè poseu càrregues pesades sobre la gent, però vosaltres no les toqueu ni amb un sol dit! Ai de vosaltres, perquè construïu les tombes dels profetes que els vostres avantpassats van matar!» (Lluc 11:45-47).

Les càrregues que Jesús menciona són les tradicions orals i la interpretació que els fariseus fan de la Llei. Aquests homes no fan que la vida de la gent sigui més fàcil. Més aviat, insisteixen que tots han de seguir les tradicions, i aquestes es converteixen en càrregues pesades. Els seus avantpassats van matar els profetes de Déu, des d’Abel en endavant. Ara, tot i que sembli que estan donant honra als profetes perquè els hi construeixen tombes, en realitat estan imitant l’actitud i les accions dels seus avantpassats. Fins i tot volen matar el Profeta principal de Déu. Jesús diu que Déu passarà comptes amb aquesta generació i això es  fa realitat uns 38 anys després, l’any 70 de la n. e.

Jesús continua: «Ai de vosaltres, mestres de la Llei, perquè li heu pres a la gent la clau del coneixement. Vosaltres no hi heu entrat, i als que hi volien entrar els ho heu impedit!» (Lluc 11:52). Aquests homes haurien d’ensenyar el significat de la Paraula de Déu, però en lloc d’això impedeixen que les persones puguin conèixer i entendre les Escriptures.

Com reaccionen els fariseus i els escribes? S’enfaden i, mentre Jesús se’n va, comencen a pressionar-lo i a fer-li moltes preguntes. En realitat, no volen aprendre, sinó que volen enganyar Jesús perquè digui alguna cosa per la qual el puguin arrestar.