Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL 80

El bon pastor i les pletes

El bon pastor i les pletes

JOAN 10:1-21

  • JESÚS PARLA DEL BON PASTOR I LES PLETES

Jesús continua ensenyant a Judea i ara menciona una cosa que els seus oients poden visualitzar fàcilment: ovelles i pletes (corrals on es guarden els ramats). Però està parlant en sentit simbòlic. Segurament, els jueus recorden aquestes paraules de David: «Jahveh és el meu pastor, no em manca res: em fa reposar en pastures d’herba tendra» (Salm 23:1, 2). En un altre salm, David fa la següent invitació a la nació: «Agenollem-nos davant Jahveh, el qui ens ha fet. Perquè ell és el nostre Déu, i nosaltres som el poble del seu pasturatge» (Salm 95:6, 7). Durant molt temps, s’ha comparat els israelites que estaven sota la Llei a un ramat d’ovelles.

Aquestes «ovelles» han estat a una «pleta» en el sentit que van néixer sota el pacte de la Llei mosaica. La Llei els servia de tanca perquè els separava de les pràctiques corruptes de la gent que no estava sota aquest pacte. Amb tot, alguns israelites van maltractar el ramat de Déu. Ara, Jesús diu: «Us ben asseguro que, qui no entra a la pleta de les ovelles per la porta, sinó que hi salta per un altre lloc, és un lladre i un bandoler. Però qui entra per la porta és el pastor de les ovelles» (Joan 10:1, 2).

És possible que la gent pensi en alguns homes que han afirmat ser el Messies, o Crist. Aquests són com lladres o bandolers. Per tant, la gent no hauria de seguir aquests impostors, sinó que hauria de seguir el «pastor de les ovelles», sobre el qual Jesús parla a continuació.

Ell diu: «El guarda li obre la porta i les ovelles escolten la seva veu. El pastor crida les seves ovelles per nom i les fa sortir. Quan ha fet sortir totes les seves ovelles, va davant d’elles, i les ovelles el segueixen, perquè coneixen la seva veu. No seguiran mai un estrany, sinó que fugiran d’ell, perquè no coneixen la veu dels estranys» (Joan 10:3-5).

Temps enrere, Joan el Baptista, igual que un guarda, va identificar Jesús com la persona que haurien de seguir les ovelles simbòliques que estaven sota la Llei. I algunes ovelles, a Galilea i aquí mateix a Judea, han reconegut la veu de Jesús. Cap a on les faria sortir? I quin seria el resultat de seguir-lo? És probable que algunes persones que escolten aquesta paràbola es facin aquestes preguntes, ja que no entenen de què els hi està parlant (Joan 10:6).

Jesús explica: «Us ho ben asseguro: jo sóc la porta de les ovelles. Tots els que han vingut fent-se passar per mi són lladres i bandolers, però les ovelles no els han escoltat. Jo sóc la porta, i qui entri per mi se salvarà; podrà entrar i sortir, i trobarà pasturatges» (Joan 10:7-9).

És evident que Jesús està parlant d’una cosa nova. Els que l’escolten saben que ell no és la porta al pacte de la Llei, que ha existit durant segles. Per tant, deu voler dir que les ovelles que ell fa sortir han d’entrar a una altra pleta. Amb quin resultat?

Jesús dóna més detalls sobre el seu paper al dir: «Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida i la tinguin en abundància. Jo sóc el bon pastor, i el bon pastor dóna la vida per les ovelles» (Joan 10:10, 11). Anteriorment, Jesús va consolar els seus deixebles quan els hi va dir: «No tingueu por, petit ramat, perquè el vostre Pare ha decidit donar-vos el Regne» (Lluc 12:32). De fet, els que formen el «petit ramat», són els que Jesús portarà a una nova pleta per tal que «tinguin vida i la tinguin en abundància». Quina gran benedicció és ser part d’aquest ramat!

 Però Jesús no acaba aquí, sinó que continua explicant: «Tinc altres ovelles, que no són d’aquesta pleta, i a aquestes també les he de guiar. Elles escoltaran la meva veu, i hi haurà un sol ramat sota un sol pastor» (Joan 10:16). Aquestes «altres ovelles [...] no són d’aquesta pleta» i, per tant, deuen ser d’una altra pleta, una diferent a la del «petit ramat» que heretarà el Regne. Aquestes dues pletes, o corrals d’ovelles, tenen esperances diferents. Tot i això, les ovelles de les dues pletes es beneficiaran del paper de Jesús. Ell diu: «El Pare m’estima, perquè dono la meva vida» (Joan 10:17).

Molts d’entre la multitud diuen: «Està endimoniat i s’ha tornat boig». Però d’altres demostren que estan escoltant amb interès i que estan disposats a seguir el bon pastor. Ells diuen: «Un endimoniat no diria aquestes coses. Un dimoni no pot obrir els ulls dels cecs, veritat?» (Joan 10:20, 21). Evidentment, s’estan referint a la curació que Jesús ha fet d’un home que va néixer cec.