Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL 21

A la sinagoga de Natzaret

A la sinagoga de Natzaret

LLUC 4:16-31

  • JESÚS LLEGEIX DEL ROTLLE D’ISAÏES

  • LA GENT DE NATZARET INTENTA MATAR JESÚS

A Natzaret hi ha un gran rebombori. Abans que marxés fa poc més d’un any perquè Joan el bategés, Jesús era un fuster en aquesta ciutat. Però ara tothom el coneix com un home que fa miracles extraordinaris. Les persones de la ciutat tenen moltes ganes de veure com fa alguns d’aquests miracles allà mateix.

L’expectació creix al veure com Jesús, seguint amb el seu costum, va cap a la sinagoga local. El servei religiós inclou oracions i la lectura dels escrits de Moisès, tal com es fa a les sinagogues cada dissabte (Fets 15:21). També es llegeixen algunes parts dels llibres profètics. Quan Jesús s’aixeca per llegir, segurament moltes cares li són familiars pels anys que va anar a aquesta sinagoga. Llavors, li donen el rotlle del profeta Isaïes i busca el relat que parla sobre aquell que Jehovà ha ungit amb el seu esperit. Aquest relat es troba actualment a Isaïes 61:1, 2.

Jesús llegeix sobre què faria aquell de qui parlen les Escriptures: predicaria als captius que serien alliberats, als cecs que recuperarien la vista i anunciaria el temps en què es podria obtenir l’aprovació de Jehovà. Jesús torna el rotlle a l’ajudant i s’asseu. Tots els presents claven la mirada en Jesús. Llavors, segurament parla durant una estona i fa aquesta important declaració: «Avui es compleix el passatge de les Escriptures que acabeu d’escoltar» (Lluc 4:21).

Les persones es meravellen de «les paraules tan agradables» que surten de la seva boca, i es diuen els uns als altres: «No és aquest el fill de Josep?». Però Jesús s’adona que el que realment volen és que faci els miracles que han escoltat que fa, i per això diu: «Segurament m’aplicareu aquesta dita: “Metge, cura’t a tu mateix”, i em direu: “Fes també aquí, al teu poble, el que hem sentit a dir que has fet a Cafarnaüm”» (Lluc 4:22, 23). Els que havien sigut veïns de Jesús segurament creuen que aquestes curacions haurien de començar allà mateix, que ells haurien de ser els primers a beneficiar-se’n. És per això que pensen que Jesús els hi ha faltat el respecte.

Com que Jesús s’adona del que pensen, comenta alguns esdeveniments de la història d’Israel. Tot i que als dies d’Elies hi havia moltes viudes a Israel, Jesús ressalta que no es va enviar Elies a cap d’elles. Més aviat, va anar a Sarepta, una ciutat a prop de Sidó, a una viuda que no era israelita. Allà va fer un miracle que va salvar vides (1 Reis 17:8-16). I als dies d’Eliseu, hi havia molts leprosos a Israel, però el profeta només va curar a Naaman, un siri (2 Reis 5:1, 8-14).

Pot ser que les persones de la ciutat on es va criar Jesús creguin que aquestes comparacions històriques són desfavorables, ja que posen al descobert el seu egoisme i la seva falta de fe. Per tant, com reaccionen? Els que estan a la sinagoga s’indignen, s’aixequen i treuen Jesús fora de la ciutat. El porten a un precipici de la muntanya on està situada Natzaret i, després, intenten llançar-lo daltabaix. Però Jesús es desfà d’ells i se’n va sa i estalvi. Ara es dirigeix cap a Cafarnaüm, a la costa nord-oest del llac de Galilea.