Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL 64

Hem de perdonar

Hem de perdonar

MATEU 18:21-35

  • ¿S’HA DE PERDONAR NOMÉS SET VEGADES?

  • LA PARÀBOLA DE L’ESCLAU QUE NO PERDONA

Pere ha escoltat el consell de Jesús sobre com tractar els problemes que sorgeixen entre germans i solucionar-los en privat. Amb tot, sembla que Pere vol saber exactament quantes vegades s’ha de perdonar els altres.

Pere pregunta: «Senyor, ¿quantes vegades he de perdonar? el meu germà si peca contra mi ¿Fins a set vegades?». Alguns líders religiosos ensenyen que s’ha de perdonar fins a tres vegades. Per això, Pere deu pensar que és molt generós si perdona un germà «fins a set vegades» (Mateu 18:21).

Ara bé, portar un recompte de les vegades que ens han ofès no està d’acord amb el que Jesús ensenya. Per aquest motiu, Jesús respon a Pere: «No et dic fins a set vegades, sinó fins a setanta-set vegades» (Mateu 18:22). En altres paraules, s’ha de perdonar sempre. Per tant, no hi hauria d’haver cap límit en el nombre de vegades que Pere ha de perdonar el seu germà.

Per destacar l’obligació que Pere i els altres tenen de perdonar, Jesús explica una paràbola. Es tracta d’un esclau que no imita la compassió del seu amo. El rei vol passar comptes amb els seus esclaus. Primer li porten un esclau que té l’enorme deute de 60 milions de denaris, però com que no té amb què pagar, el rei ordena que l’esclau, la seva dona i els seus fills siguin venuts per pagar el deute. Llavors, l’esclau s’agenolla als peus del rei i li suplica: «Tingues paciència amb mi i t’ho pagaré tot» (Mateu 18:26).

Al rei li fa llàstima l’esclau i li mostra compassió perdonant-li l’enorme deute. Després, aquest esclau surt i es troba amb un company que li deu 100 denaris. Llavors, l’agafa i l’escanya dient: «Paga’m tot el que em  deus!». Però aquest company es llança als peus de l’esclau i li suplica: «Tingues paciència amb mi i t’ho pagaré tot» (Mateu 18:28, 29). Ara bé, l’esclau no imita el rei que li ha perdonat el deute. Al contrari, fa que tanquin el seu company a la presó fins que li pagui el que li deu, que és molt menys del que ell devia.

Jesús continua amb la paràbola i diu que altres esclaus que han vist aquest tracte injust van a explicar-l’hi al rei. Aquest s’enfada molt, fa cridar l’esclau i li diu: «Esclau dolent! Et vaig perdonar tot el deute quan m’ho vas suplicar. ¿No hauries d’haver tingut compassió del teu company tal com jo vaig tenir compassió de tu?». El rei, que està indignat, entrega als carcellers l’esclau que no mostra compassió fins que aquest pagui tot el que deu. Jesús acaba dient: «El meu Pare celestial us tractarà de la mateixa manera si no perdoneu de tot cor els vostres germans» (Mateu 18:32-35).

Quina lliçó tan bona sobre perdonar els altres! Déu ens ha perdonat un deute molt gran, els nostres pecats. Qualsevol ofensa que un germà ens faci és petita en comparació amb el que Déu ens ha perdonat. A més, Jehovà ens perdona no només una vegada, sinó milers de vegades. No és veritat que hauríem de perdonar el nostre germà moltes vegades, encara que tinguem motius de queixa? De fet, Jesús va ensenyar al Sermó de la Muntanya que Déu perdonarà les nostres ofenses, «tal com nosaltres hem perdonat els que ens ofenen» (Mateu 6:12).