Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL 61

Jesús cura un noi endimoniat

Jesús cura un noi endimoniat

MATEU 17:14-20 MARC 9:14-29 LLUC 9:37-43

  • ES NECESSITA UNA FE FORTA PER CURAR UN NOI ENDIMONIAT

Quan Jesús, Pere, Jaume i Joan baixen de la muntanya, troben una gran multitud i s’adonen que alguna cosa no va bé. Els escribes estan reunits al voltant dels deixebles i discuteixen amb ells. La gent se sorprèn de veure Jesús i corren cap a ell a saludar-lo. «Sobre què discutiu amb ells?», pregunta Jesús (Marc 9:16).

Un home d’entre la gent s’agenolla davant de Jesús i li explica: «Mestre, t’he portat el meu fill, perquè està posseït per un esperit que no el deixa parlar. Quan s’apodera d’ell, el tira a terra, li fa treure espuma per la boca i li fa cruixir les dents, i el noi es queda sense força. He demanat als teus deixebles que l’expulsin, però no han pogut» (Marc 9:17, 18).

Sembla que els escribes estan criticant els deixebles perquè no han pogut curar el noi, i potser es burlen dels esforços que han fet. Per això, en comptes de respondre a l’angoixat pare, Jesús es dirigeix a la multitud i diu: «Generació corrupta i sense fe! ¿Fins quan hauré d’estar amb vosaltres? ¿Fins quan us hauré de suportar?» (Mateu 17:17). Aquestes fortes paraules apliquen de ple als escribes que han estat molestant els deixebles mentre Jesús no hi era. Mirant el pare, que està desesperat, Jesús li diu: «Porta’m el teu fill» (Lluc 9:41).

Quan el noi s’apropa a Jesús, el dimoni que el posseeix el tira a terra i li provoca convulsions violentes. El noi es rebolca i treu espuma per la boca. «Des de quan li passa això?», pregunta Jesús al pare. Ell respon: «Des de petit. Sovint, l’esperit el tira al foc i a l’aigua per matar-lo». I ara li suplica: «Si pots fer-hi res, tingues compassió de nosaltres i ajuda’ns» (Marc 9:21, 22).

 El pare ja no sap què fer, perquè fins i tot els deixebles de Jesús no els han pogut ajudar. En resposta a la petició desesperada de l’home, Jesús l’anima amb aquestes paraules: «Per què dius: “Si pots fer-hi res”? Tot és possible per al qui té fe». A l’instant, el pare del noi exclama: «Tinc fe! Però ajuda’m a tenir més fe» (Marc 9:23, 24).

Jesús s’adona que la multitud corre cap a ell. Amb tota aquesta gent mirant, Jesús reprèn el dimoni dient: «Esperit sord i mut, t’ordeno que surtis d’ell i que no hi tornis a entrar!». Quan el dimoni surt, fa que el noi cridi i li provoca moltes convulsions. Llavors, el noi es queda immòbil estirat a terra. Al veure-ho, molta gent diu: «És mort!» (Marc 9:25, 26). Però quan Jesús agafa la mà del noi, s’aixeca i es cura immediatament (Mateu 17:18). Com és d’esperar, la gent es queda meravellada pel que fa Jesús.

Anteriorment, quan Jesús va enviar els deixebles a predicar, sí que van poder expulsar dimonis. Per això, quan estan a casa, els deixebles li pregunten en privat: «Com és que nosaltres no l’hem pogut expulsar?». Jesús explica que els hi ha faltat fe, i diu: «Aquest tipus de dimoni només es pot fer sortir amb oració» (Marc 9:28, 29). Per expulsar aquell dimoni poderós necessitaven una fe forta i orar a Déu perquè els ajudés amb el seu poder.

Jesús acaba dient: «Us asseguro que si teniu fe de la mida d’un gra de mostassa, direu a aquesta muntanya: “Mou-te d’aquí cap a allà”, i s’hi mourà; i no hi haurà res impossible per a vosaltres» (Mateu 17:20). Que poderosa pot ser la fe!

Els obstacles i les dificultats que frenen el nostre progrés en el servei a Jehovà poden semblar insuperables, com una muntanya que no es pot moure ni es pot escalar fàcilment. Però, si ens esforcem per tenir fe, podrem superar aquests obstacles i dificultats.