Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL 42

Jesús censura els fariseus

Jesús censura els fariseus

MATEU 12:33-50 MARC 3:31-35 LLUC 8:19-21

  • JESÚS DÓNA «EL SENYAL DEL PROFETA JONÀS»

  • UN LLIGAM MÉS FORT QUE EL DE LA FAMÍLIA

Quan els escribes i els fariseus neguen que Jesús expulsa els dimonis amb el poder de Déu, s’arrisquen a blasfemar contra l’esperit sant. Ara bé, de part de qui es posaran? De Déu o de Satanàs? Jesús diu: «L’arbre es coneix pel seu fruit. O bé ets un arbre bo i dónes fruit bo, o bé ets un arbre podrit i dónes fruit podrit» (Mateu 12:33).

No té cap sentit afirmar que el bon fruit que produeix Jesús quan expulsa dimonis sigui el resultat de servir Satanàs. Jesús va deixar clar en el Sermó de la Muntanya que si el fruit és bo, l’arbre és bo, i no podrit. Per tant, què demostra el fruit dels fariseus, és a dir, l’absurda acusació que han fet contra Jesús? Doncs que estan podrits. Jesús els hi diu: «Cria d’escurçons, ¿com podeu dir coses bones si sou dolents? Perquè de l’abundància del cor, en parla la boca» (Mateu 7:16, 17; 12:34).

Sí, les nostres paraules deixen veure el que tenim al cor i proporcionen una base sobre la qual serem jutjats. Per això Jesús diu: «Us dic que els homes donaran comptes a Déu en el Dia del Judici per totes les coses inútils que diguin; perquè per les teves paraules seràs declarat just, i per les teves paraules seràs declarat culpable» (Mateu 12:36, 37).

Tot i que Jesús fa molts miracles, els escribes i els fariseus volen que en faci més, i li diuen: «Mestre, volem veure un senyal teu». Sigui que personalment l’hagin vist fent miracles o no, hi ha moltes persones que han vist amb els seus propis ulls el que Jesús està fent. Per tant, Jesús pot dir a aquests líders jueus: «Aquesta generació infidel i malvada sempre busca un senyal, però l’únic senyal que se li donarà és el senyal del profeta Jonàs» (Mateu 12:38, 39).

Jesús els hi explica el que vol dir: «Tal com Jonàs va estar a la panxa del gran peix tres dies i tres nits, el Fill de l’home estarà al cor de la terra tres dies i tres nits». Un gran peix es va empassar Jonàs, però més tard el va expulsar; va ser com si Jonàs hagués ressuscitat. Jesús prediu que ell mateix morirà i que al tercer dia serà ressuscitat. Quan això passa més endavant, els líders jueus rebutgen «el senyal del profeta Jonàs», ja que es neguen a penedir-se i canviar (Mateu 27:63-66; 28:12-15). En canvi, els «habitants de Nínive» es van penedir després que Jonàs els prediqués. Per això, ells condemnaran aquesta generació. Jesús afegeix que la reina de Saba, pel seu exemple, també els denunciarà. Ella tenia moltes ganes d’escoltar la saviesa  de Salomó, i es va meravellar quan el va sentir parlar. Ara Jesús afirma: «Algú més important que Salomó és aquí» (Mateu 12:40-42).

Jesús compara la situació d’aquesta generació malvada a un home del qual surt un dimoni (Mateu 12:45). Com que l’home no ha omplert el buit amb coses bones, el dimoni torna amb set esperits pitjors que ell i el posseeixen. Igualment, la nació d’Israel havia estat purificada i renovada, com l’home de qui ha sortit el dimoni. Però la nació ha rebutjat els profetes de Déu i s’ha acabat oposant a Jesús, que clarament té l’esperit de Déu. Això demostra que la situació de la nació és pitjor que la del seu inici.

Mentre Jesús està parlant, la seva mare i els seus germans arriben i es queden a prop de la multitud. Alguns que seuen a prop d’ell diuen: «La teva mare i els teus germans són aquí fora i et volen veure». A continuació, Jesús assenyala amb la mà els seus deixebles i indica l’amistat tan forta que té amb ells, quan diu: «La meva mare i els meus germans són els que escolten la paraula de Déu i l’obeeixen» (Lluc 8:20, 21). Tot i que Jesús valora molt els lligams que l’uneixen als seus familiars, valora molt més l’amistat que té amb els seus deixebles, ja que per a ell són com autèntics germans, germanes i mares. Que reconfortant és tenir aquesta relació tan propera amb els nostres germans espirituals! I és així sobretot quan altres persones dubten de nosaltres, ens rebutgen i critiquen les bones obres que fem.