Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL 44

Jesús calma una tempesta

Jesús calma una tempesta

MATEU 8:18, 23-27 MARC 4:35-41 LLUC 8:22-25

  • JESÚS CALMA UNA TEMPESTA AL LLAC DE GALILEA

Jesús ha tingut un dia molt llarg i esgotador. Cap al vespre diu als seus deixebles: «Anem a l’altra banda del llac», que està davant de Cafarnaüm (Marc 4:35).

A la vora est del llac de Galilea es troba la regió dels gerasencs. Aquesta regió també és coneguda com la Decàpolis. Les ciutats de la Decàpolis són un centre de la cultura grega, encara que molts jueus també viuen allà.

Quan Jesús marxa de Cafarnaüm, no passa desapercebut. Hi ha altres barques que també comencen a creuar el llac (Marc 4:36). De fet, no es triga gaire a creuar-lo. El llac de Galilea és un llac gran d’aigua dolça, fa uns 21 quilòmetres de llargada i té una amplada màxima de 12 quilòmetres, però és bastant profund.

Encara que Jesús és un home perfecte, és normal que estigui cansat per tot el que ha fet. Així doncs, després que comencen a navegar, s’estira a la part posterior de la barca i es queda adormit sobre un coixí.

Alguns dels apòstols són mariners experimentats, però aquesta vegada no tindran un viatge fàcil. Hi ha muntanyes als voltants del llac de Galilea i la superfície del llac normalment és bastant càlida. A vegades, l’aire fred de les muntanyes entra en contacte amb la superfície càlida de l’aigua i de sobte es produeixen tempestes violentes al llac. I això és just el que passa. Aviat, les ones comencen a colpejar la barca i hi entra tanta aigua que estan a punt d’enfonsar-se (Lluc 8:23). Però Jesús continua dormint!

Els mariners ja s’han trobat altres vegades enmig d’una tempesta i fan servir desesperadament l’experiència que tenen per intentar controlar la barca. Però ara és diferent. Com que veuen que les seves vides perillen, desperten Jesús i li diuen: «Senyor, salva’ns, que estem a punt de morir!» (Mateu 8:25). Els deixebles estan espantats perquè estan a punt d’ofegar-se.

Quan Jesús s’aixeca, diu als seus apòstols: «Per què teniu tanta por? Quina poca fe teniu!» (Mateu 8:26). Aleshores, Jesús reprèn el vent i li diu al llac: «Silenci! Calla!» (Marc 4:39). El fort vent es para i el llac es calma. (Marc i Lluc parlen d’aquest fet tan impressionant. Primer ressalten que Jesús va calmar la tempesta de manera miraculosa, i després mencionen la falta de fe dels deixebles.)

Imagina l’efecte que això té en els deixebles! Acaben de veure com la tempesta violenta s’ha calmat completament. Una por gens habitual s’apodera d’ells i es diuen els uns als altres: «Qui és aquest? Fins i tot el vent i el llac li fan cas!». Finalment, arriben a l’altra banda del llac sans i estalvis (Marc 4:41-5:1). És possible que les altres barques que van començar a navegar tornessin a la vora oest del llac.

Que tranquiŀlitzador és saber que el Fill de Déu té poder per controlar les forces de la natura! Durant el seu regnat, Jesús dirigirà tota la seva atenció cap a la terra i llavors tots viurem en seguretat, perquè no hi haurà desastres naturals terribles.