Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL 31

Arrenquen espigues en dissabte

Arrenquen espigues en dissabte

MATEU 12:1-8 MARC 2:23-28 LLUC 6:1-5

  • ELS DEIXEBLES ARRENQUEN ESPIGUES EN DISSABTE

  • JESÚS ÉS EL «SENYOR DEL DISSABTE»

Jesús i els seus deixebles van cap el nord, a Galilea. És primavera i als camps hi ha espigues plenes de gra. Com que els deixebles tenen gana, n’arrenquen algunes i es mengen el gra. Però és dissabte i els fariseus ho veuen.

Recorda que fa poc, a Jerusalem, alguns jueus van acusar Jesús de no respectar el dissabte i per això el volien matar. Ara, basant-se en el que fan els deixebles de Jesús, els fariseus fan aquesta acusació: «Mira! El que fan els teus deixebles no està permès en dissabte» (Mateu 12:2).

Els fariseus pensen que arrencar espigues i fregar-les amb les mans per treure’n el gra i menjar-se’l és collir i trillar (Èxode 34:21). La seva interpretació tan estricte sobre el que es considera treball fa que el dissabte sigui una càrrega, tot i que el propòsit original era que fos un dia feliç i espiritualment edificant. Jesús posa dos exemples per mostrar que estan equivocats i que Jehovà mai hauria volgut que la llei del dissabte s’apliqués així.

El primer exemple és el de David i els seus homes. Quan van tenir gana, van parar al tabernacle i van menjar els pans de l’ofrena. Aquells pans, que ja els havien retirat de davant de Jehovà i els havien canviat per pans calents del dia, normalment es reservaven perquè se’ls mengessin els sacerdots. Amb tot, en aquelles circumstàncies, David i els seus homes no van ser condemnats per haver menjat aquells pans (Levític 24:5-9; 1 Samuel 21:1-6).

 Per explicar el segon exemple, Jesús els hi pregunta: «No heu llegit a la Llei que els dissabtes, els sacerdots profanen el dissabte en el temple, i no en són culpables?». El que vol dir és que, fins i tot en dissabte, els sacerdots degollen els animals per als sacrificis i fan altres feines al temple. Jesús continua: «Doncs, us dic que aquí n’hi ha un més gran que el temple» (Mateu 12:5, 6; Nombres 28:9).

Jesús torna a utilitzar les Escriptures per deixar clar el punt que vol destacar: «Si haguéssiu entès què vol dir: “Vull compassió, i no sacrificis”, no hauríeu condemnat uns innocents». Jesús acaba dient: «Perquè el Fill de l’home és el Senyor del dissabte». Amb aquestes paraules, s’està referint al seu futur regnat pacífic de mil anys (Mateu 12:7, 8; Osees 6:6).

Fa molt temps que la humanitat està durament esclavitzada per Satanàs i pateix molt amb tantes guerres i violència. Que diferent serà la situació sota el regnat de Crist! Aquest regnat serà com un dissabte gran que portarà el descans que tant esperem i necessitem.