Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL 13

Imitem l’actitud de Jesús davant les temptacions

Imitem l’actitud de Jesús davant les temptacions

MATEU 4:1-11 MARC 1:12, 13 LLUC 4:1-13

  • SATANÀS TEMPTA JESÚS

Just després que Joan bateja Jesús, l’esperit de Déu dirigeix Jesús al desert de Judea. Té moltes coses per pensar. Durant el seu bateig, «el cel es va obrir» (Mateu 3:16). Per tant, ara recorda el que va aprendre i va fer quan estava al cel. És evident que necessita temps per meditar sobre tots aquests assumptes.

Jesús passa quaranta dies i quaranta nits al desert. Durant tot aquest temps, no menja res. I ara que té molta gana, Satanàs se li apropa per temptar-lo i li diu: «Si ets fill de Déu, digues a aquestes pedres que es converteixin en pans» (Mateu 4:3). Jesús sap que fer servir el seu poder per satisfer els seus desitjos personals és incorrecte i, per això, rebutja aquesta temptació.

El Diable, però, no es dóna per vençut i prova amb una altra tàctica. Desafia Jesús a llançar-se des de la part més alta del temple perquè els àngels el salvin. Ara bé, Jesús no està disposat a fer una exhibició com aquesta. Citant les Escriptures, declara que no està bé posar a prova Déu d’aquesta manera.

A continuació, per tercera vegada, el Diable tempta Jesús i li mostra d’alguna manera «tots els regnes del món i la seva esplendor». Li diu: «Et donaré tot això si t’agenolles davant meu i m’adores una sola vegada». De nou, Jesús ho rebutja de ple, dient: «Vés-te’n, Satanàs!» (Mateu 4:8-10). No cedeix a la temptació d’actuar impròpiament, ja que té clar que només s’ha d’adorar Jehovà. Així doncs, Jesús decideix mantenir-se fidel a Déu.

Podem aprendre molt d’aquestes temptacions i de l’actitud que va demostrar Jesús. Van ser temptacions reals i això demostra que el Diable no és simplement la personificació del mal, com diuen alguns. És una persona invisible que existeix de debò. A més, aquest relat ens demostra que els governs mundials, en realitat, són propietat del Diable. Ell és qui els controla. De quina altra manera, si no, aquesta oferta hagués estat una autèntica temptació?

D’altra banda, el Diable va afirmar que estava disposat a premiar Jesús per un sol acte d’adoració, fins el punt de donar-li tots els regnes del món. És possible que el Diable ens vulgui temptar de la mateixa manera, potser posant-nos al davant seductores oportunitats d’obtenir riqueses, poder o una bona posició. Per tant, demostrem ser savis quan imitem l’exemple de Jesús i ens mantenim fidels a Jehovà davant qualsevol temptació. Però recordem que el Diable es va allunyar de Jesús només «fins a un altre moment oportú» (Lluc 4:13). A nosaltres ens pot passar el mateix, és per això que mai hem de baixar la guàrdia.