Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL CINC

«Una dona com cal»

«Una dona com cal»

1, 2. (a) Quina feina feia Rut? (b) Quins aspectes positius de la Llei i dels servents de Déu va aprendre Rut?

EL VESPRE cau sobre els camps als afores de Betlem, i molts treballadors s’encaminen cap a la porta d’aquesta petita ciutat, ubicada al cim d’una muntanya propera. Rut continua agenollada davant el munt de garbes d’ordi que ha reunit durant el dia. Els seus músculs protesten per l’esforç que ha realitzat des de ben d’hora al matí. Tot i això, segueix treballant sense descans, picant amb una batolla les garbes per fer-ne caure els grans d’ordi. Fet i fet, ha estat un bon dia. Molt millor del que ella esperava.

2 Podia ser que la vida comencés a somriure a aquella jove vídua? Com hem vist al capítol anterior, Rut s’havia unit tant a la seva sogra que havia fet un vot que l’adheria a Noemí i també al seu Déu, Jehovà. Aquestes dues dones afligides per la pena havien deixat Moab per anar a Betlem, i Rut, la moabita, havia après ben aviat que la Llei de Jehovà contenia disposicions pràctiques que dignificaven els més pobres d’Israel, inclosos els estrangers. També podia veure que alguns israelites havien après a viure segons la Llei i demostraven un grau d’espiritualitat i amabilitat que li arribava al fons d’aquell cor afligit.

3, 4. (a) Quines paraules de Booz van encomiar Rut? (b) Com ens ajuda l’exemple de Rut en aquests moments de dificultats econòmiques?

3 Booz era una d’aquestes persones. Aquest home ric, propietari dels camps on ella havia espigolat, li havia mostrat interès paternal. Rut se sentia contenta al recordar les seves amables paraules d’encomi per haver-se ocupat de Noemí i per haver-se aixoplugat sota les ales de Jehovà, el Déu verdader (llegeix Rut 2:11-14).

4 Malgrat tot, Rut es devia preguntar quin futur li esperava. Era una estrangera pobra que no tenia ni espòs ni fills. Com s’ho faria per guanyar-se les garrofes i per cuidar la seva sogra? N’hi hauria prou a espigolar? I qui la cuidaria a ella quan es fes gran?  És normal que aquestes preocupacions l’amoïnessin. Avui, a causa de les dificultats econòmiques, molts tenen els mateixos maldecaps. Analitzar com la fe de Rut la va ajudar a superar aquests reptes ens pot ensenyar molt.

Qui constitueix una família?

5, 6. (a) Com li va anar a Rut el primer dia que va espigolar als camps de Booz? (b) Com va reaccionar Noemí al veure Rut?

5 Després de batre i recollir el gra, Rut es va adonar que havia espigolat aproximadament un efà d’ordi, és a dir, uns vint-i-dos litres. Va embolicar en un farcell aquesta càrrega, que devia pesar uns catorze quilos, i la va transportar fins a Betlem sobre el seu cap abans que caigués la nit (Rut 2:17).

6 Noemí es va posar molt contenta al veure que la seva estimada nora havia tornat, i potser va exclamar de sorpresa en veure tot l’ordi que portava. A més, Rut també havia dut una mica del menjar que Booz havia donat als treballadors i que ella havia guardat, així que ambdues dones van compartir aquell humil sopar. Llavors, Noemí li va preguntar: «On has estat espigolant avui? Beneït sigui el qui t’ha tingut tanta consideració» (Rut 2:19). A Noemí no se li escapava res, i es va adonar que el fet que Rut portés aquella enorme quantitat de provisions era senyal que algú s’havia fixat en ella i li havia mostrat una gran bondat.

7, 8. (a) La bondat de qui va veure reflectida Noemí en les accions de Booz, i per què? (b) Com va seguir demostrant Rut el seu amor lleial envers la seva sogra?

7 Sogra i nora es van posar a xerrar, i Rut li va parlar a Noemí de la bondat que li havia mostrat Booz. Això va tocar el cor de Noemí, qui va dir: «Sigui beneït de Jahvè; mai no deixa de ser bondadós amb vius i morts» (Rut 2:20). Noemí va veure la mà de Jehovà en les bones accions de Booz, ja que Déu motiva els seus servents a ser generosos i promet recompensar els qui mostren bondat (llegeix Proverbis 19:17). *

8 Noemí va instar Rut a acceptar l’oferta de Booz d’espigolar als seus camps i estar prop de les serventes de casa seva i així evitar que els segadors la molestessin, i Rut va fer cas del consell. També va continuar ‘vivint amb la seva sogra’ (Rut 2:22, 23).  Aquestes paraules reflecteixen un cop més la qualitat que la caracteritzava, l’amor lleial. L’exemple de Rut ens motiva a preguntar-nos si nosaltres també respectem els vincles familiars donant suport lleial a les persones que estimem i oferint-los ajuda quan la necessiten. Aquest amor lleial mai no passa desapercebut a Jehovà.

L’exemple de Rut i Noemí ens recorda que hem de valorar la nostra família

9. Què ens ensenya l’exemple de Rut i Noemí sobre la família?

9 Així, doncs, eren una família Rut i Noemí? Alguns pensen que, perquè una família sigui «de debò», cal que hi hagi un espòs, una esposa, un fill, una filla, els avis, etcètera. Però l’exemple de Rut i Noemí ens recorda que fins i tot dues persones poden ser una família si es demostren afecte, bondat i amor. I tu, valores la teva família? Jesús va recordar a tots els seus seguidors que la congregació cristiana pot ser la nostra família (Mc. 10:29, 30).

Rut i Noemí es van ajudar i animar mútuament

‘És un dels qui tenen sobre nosaltres el dret de rescat’

10. Com volia ajudar Noemí a Rut?

10 Des de l’època de la sega de l’ordi, a l’abril, fins a la sega del blat, al juny, Rut va espigolar als camps de Booz. De ben segur que, a mesura que passaven les setmanes, Noemí seguia pensant en com ajudar la seva nora. A Moab, estava convençuda que mai podria ajudar Rut a trobar un espòs (Rut 1:11-13). Ara, però, començava a veure les coses d’una altra manera. Per això, li va dir: «Filla meva, ¿no cercaré descans per a tu [...]?» (Rut 3:1TBS). En aquell temps era costum que els pares busquessin cònjuge als seus fills, i Rut s’havia convertit en una filla per a Noemí. Li volia trobar un lloc de «descans», és a dir, la seguretat i la protecció que poden oferir una llar i un espòs. Però, què podia fer Noemí per Rut?

11, 12. (a) A quina amorosa disposició de la Llei va fer referència Noemí quan va dir que Booz tenia «el dret de rescat»? (b) Com va respondre Rut al consell de la seva sogra?

11 Quan Rut va parlar de Booz per primer cop, Noemí va dir: «Aquest és un parent nostre, dels qui tenen sobre nosaltres el dret de rescat» (Rut 2:20). Què volia dir això? La Llei que Déu va donar a Israel incloïa disposicions amoroses per a les persones que, a causa de la pobresa o d’haver perdut algun familiar, passaven  per moments difícils. Si una dona enviudava sense haver tingut fills, se sentia especialment desgraciada perquè el nom, o el llinatge, del seu espòs desapareixeria per complet. Així i tot, la Llei permetia que el germà del difunt es casés amb la seva cunyada perquè ella donés a llum un hereu que portés el nom del seu difunt espòs i es fes càrrec de les propietats familiars (Deut. 25:5-7). *

12 Noemí va explicar el seu pla a Rut. Ens podem imaginar que Rut devia fer uns ulls com unes taronges mentre escoltava la seva sogra. Encara no coneixia totes les disposicions de la Llei ni tots els costums israelites. No obstant això, respectava tant Noemí que va escoltar amb atenció tot el que ella li anava dient. I va estar-hi d’acord, malgrat que els consells poguessin semblar-li estranys o comprometedors, fins i tot potencialment humiliants. Submisa, va respondre: «Faré tot el que em dius» (Rut 3:5).

13. Quina lliçó aprenem de Rut sobre acceptar els consells dels més grans? (Consulta també Job 12:12TBS.)

13 De vegades, als joves els costa escoltar els consells de les persones més grans i de més experiència. És fàcil arribar a la conclusió que els grans no poden entendre els reptes i els problemes que tenen els joves. Però l’exemple d’humilitat de Rut ens recorda  que escoltar els savis consells dels més grans que ens estimen i que volen el millor per a nosaltres pot donar bons resultats (llegeix Salm 71:17, 18). Quin va ser el consell de Noemí? Es va beneficiar Rut d’escoltar-lo?

Rut a l’era

14. Què és una era, i com s’utilitzava?

14 Aquell vespre, Rut va anar a l’era. En aquell terreny pla i compacte, molts pagesos batien i ventaven el gra. Normalment escollien un lloc situat al vessant o al cim d’un turó, on els vents bufaven fort entre el capvespre i el vespre. Per separar el gra de la pellofa i de la palla feien servir grans forques o pales. Al llençar les messes enlaire, el vent s’emportava les pellofes, i els grans, més pesats, queien a terra.

15, 16. (a) Explica què va passar a l’era un cop Booz va acabar de treballar. (b) Per què es va adonar Booz que Rut estava estirada als seus peus?

15 La jornada arribava a la fi, i Rut observava discretament mentre es feia fosc. Booz supervisava la batuda del gra, que els treballadors anaven amuntegant. Després d’atipar-se, Booz es va estirar en un extrem del munt de gra. Aquest fet era habitual, potser per protegir dels lladres i saltejadors la valuosa collita. Rut va observar Booz, que es preparava per passar la nit. Havia arribat el moment de posar en marxa el pla de Noemí.

16 Rut s’hi va acostar sigil·losament, amb el cor a cent per hora. L’home estava profundament adormit. Tal com li havia dit Noemí, es va apropar on Booz tenia els peus, els hi va destapar,  i s’hi va estirar al costat. Després va esperar. El temps passava. Devia semblar-li una eternitat! Finalment, prop de mitjanit, Booz va començar a bellugar-se. Tremolant de fred, va allargar el braç per tornar-se a tapar els peus, però va notar que hi havia algú. El relat explica: «Llavors veié una dona ajaguda als seus peus» (Rut 3:8BCI).

17. Quins dos fets senzills passen per alt els qui veuen impròpia la manera d’actuar de Rut?

17 «Qui ets tu?», va preguntar Booz. Rut va contestar, potser amb un fil de veu: «Jo sóc Rut, la teva serventa; estén, doncs, la vora del teu mantell sobre la teva serventa, perquè tu ets un parent redemptor» (Rut 3:9TBS). Alguns intèrprets d’avui dia han vist connotacions sexuals en les accions i paraules de Rut. Però passen per alt dos fets senzills. En primer lloc, com que Rut actuava segons els costums de l’època, que ens poden costar d’entendre, seria erroni veure les seves accions des de l’òptica distorsionada de l’actual societat immoral. En segon lloc, la manera de respondre de Booz indica que la conducta de Rut li va semblar moralment casta i digna d’encomi.

Rut es va acostar a Booz amb motius purs i altruistes

18. Com va tranquil·litzar Booz a Rut, i a quines dues ‘bones obres’ va fer referència?

18 Booz va dir a Rut, sens dubte amb un to de veu tranquil·litzador i amable: «Que Jahvè et beneeixi, filla meva! Aquesta bona obra que ara fas és millor que la primera, perquè no vas darrera de cap jove, ni pobre ni ric» (Rut 3:10). Aquesta primera «bona obra» a què es va referir era l’amor lleial que Rut havia demostrat a l’acompanyar Noemí fins a Israel i fer-se’n càrrec. La segona «bona obra» era la que ara feia. Booz sabia que una noia jove com Rut s’hauria pogut casar fàcilment amb un home més jove, fos ric o pobre. En comptes d’això, va voler actuar bé, no només amb Noemí, sinó també amb el difunt espòs d’aquesta i perpetuar el seu nom a la seva terra. No ens sorprèn, doncs, que aquestes accions altruistes de Rut commoguessin Booz.

19, 20. (a) Per què no es va casar Booz amb Rut de seguida? (b) Com va ser Booz amable amb Rut, i com va demostrar comprensió per la reputació d’aquesta?

19 Booz va seguir dient: «No tinguis por. Faré per tu tot el que demanis, perquè tothom a la porta de la ciutat sap que ets  una dona com cal» (Rut 3:11). A Booz li va agradar la idea de casar-se amb Rut, i és possible que el fet d’arribar a ser el seu recomprador no l’agafés del tot per sorpresa. Tot i això, com que era un home just, no volia actuar només segons els seus desitjos. Per això, li va dir a Rut que hi havia un altre parent més proper de l’espòs de Noemí que tenia el dret de rescat. Booz parlaria amb ell abans de res i li donaria l’oportunitat de ser l’espòs de Rut.

Rut es va fer un bon nom perquè va tractar els altres amb amabilitat i respecte

20 Booz va instar la noia a estirar-se un altre cop i a descansar fins que arribés l’albada, que seria el moment d’escapolir-se sense que ningú la veiés. Volia protegir la reputació de tots dos, ja que algú podria malpensar i assumir que havien passat la nit junts. Rut es va tornar a estirar als peus de Booz, potser molt més tranquil·la després de la seva amable resposta. Llavors, mentre encara era fosc, Rut es va aixecar, Booz li va omplir el mantell amb una porció generosa d’ordi, i ella se’n va tornar a Betlem. (Llegeix Rut 3:13-15.)

21. Com es va fer Rut un bon nom, i com la podem imitar?

21 Quina satisfacció devia sentir Rut al recordar les paraules de Booz, qui li havia dit que la gent pensava que era «una dona com cal»! No hi ha dubte que el seu intens desig de conèixer Jehovà i servir-lo tenien molt a veure amb aquesta bona reputació. També havia demostrat una extraordinària bondat i sensibilitat envers Noemí i la seva gent adaptant-se de bon grat a costums i maneres de fer que de ben segur li eren totalment desconeguts. Si imitem la fe de Rut, ens esforçarem a tractar els altres i els seus costums amb profund respecte. Si ho fem, també ens guanyarem la reputació de ser cristians «com cal».

Un descans per a Rut

22, 23. (a) Quin podria haver estat el significat del regal que Booz va fer a Rut? (Consulta la nota.) (b) Quin consell va donar Noemí a Rut?

22 «¿Com t’ha anat, filla meva?», va preguntar Noemí quan Rut va arribar a casa. Probablement volia saber si Rut encara era una dona sense compromís o si ja tenia perspectives de casar-se. Ràpidament, Rut li va explicar tot el que havia passat amb Booz i li va ensenyar tot l’ordi que ell li havia donat generosament com a regal per a Noemí (Rut 3:16, 17). *

 23 Noemí, sàviament, va aconsellar a Rut que aquell dia es quedés a casa en comptes d’anar a espigolar als camps. Li va assegurar: «Segur que aquest home no quedarà tranquil, si no ho acaba tot avui mateix» (Rut 3:18).

24, 25. (a) Com va demostrar Booz que era un home íntegre i altruista? (b) Quines benediccions va rebre Rut?

24 Noemí no s’havia equivocat. Booz va anar a la porta de la ciutat, on normalment es trobaven els ancians, i va esperar que passés el parent de Noemí que tenia el «dret de rescat». Davant de testimonis, Booz li va oferir l’oportunitat de casar-se amb Rut i convertir-se en el seu recomprador. Però aquell home va refusar l’oferta perquè temia perjudicar la seva pròpia herència. Llavors, davant dels testimonis, a la porta de la ciutat, Booz va declarar que seria ell qui actuaria com a recomprador; compraria la propietat d’Elimèlec, el difunt espòs de Noemí, i es casaria amb Rut, la vídua de Mahlon, un dels fills d’Elimèlec. Booz també va afirmar que desitjava que aquella acció servís «per restablir el nom del difunt en la seva propietat» (Rut 4:1-10). No hi ha dubte que Booz era un home íntegre i altruista.

25 Booz i Rut es van casar. Després d’això, la Bíblia explica: «Jahvè la va fer fecunda, i va tenir un fill». Les dones de Betlem van beneir Noemí i van lloar Rut per ser millor que set fills. A més, sabem que el fill de Rut va ser l’avi del rei David (Rut 4:11-22). Per la seva part, David va ser avantpassat de Jesucrist (Mt. 1:1). *

Jehovà va beneir Rut amb el privilegi de ser avantpassada del Messies

26. Què ens recorda l’exemple de Rut i Noemí?

26 Rut no va ser l’única que va rebre benediccions, ja que Noemí va ajudar a criar aquell nen com si fos seu. Les vides d’aquestes dues dones són un poderós recordatori per a nosaltres: Jehovà no s’oblida de qui treballa de valent i amb humilitat per fer-se càrrec de la seva família, ni de qui el serveix lleialment al costat del seu poble. Jehovà sempre recompensa els qui li són fidels, com ara Booz, Noemí i Rut.

^ § 7 De les paraules de Noemí es desprèn la idea que Jehovà no limita la seva bondat als vius; l’estén també als morts. Noemí havia perdut el seu marit i els dos fills. Rut havia perdut el seu marit. De ben segur que aquells tres homes havien significat molt per a totes dues. Sens dubte, la bondat que es mostrés a Noemí i Rut era bondat que també es mostrava a aquells homes, que haurien volgut que les dones que estimaven estiguessin ben ateses.

^ § 11 Igual que en el cas de les herències, el dret a casar-se amb una vídua sense fills requeia primer en els germans del difunt i després en els parents més propers (Nom. 27:5-11).

^ § 22 Booz li va donar a Rut sis mesures d’ordi, però el relat no n’especifica el pes. És possible que aquesta acció volgués dir que, igual que després de sis dies de treball venia un dia de descans, el sàbat, els tristos dies de Rut com a vídua aviat acabarien i vindria un «descans», és a dir, la seguretat d’una llar i un espòs. També pot ser que les sis mesures —potser sis palades d’ordi— fossin tot el que Rut podia carregar.

^ § 25 Rut és una de les cinc dones que menciona la Bíblia a la genealogia de Jesús. Una altra va ser Rahab, la mare de Booz (Mt. 1:3, 5, 6, 16). Ni Rut ni Rahab eren israelites.