Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

Conclusió

Conclusió

«Imiteu aquells qui per la fe perseverant han heretat les promeses» (HEBREUS 6:12).

1, 2. Per què és vital que edifiquem la nostra fe? Posa’n un exemple.

FE. Quina paraula més bonica! Fa referència a una qualitat molt atraient. Tot i això, quan la veiem escrita o l’escoltem, fem bé de recordar-ne també una altra: urgència. En realitat, si no tenim fe, ens cal aconseguir-ne urgentment. I si ja en tenim, l’hem de protegir i enfortir amb urgència. Per què?

2 Imagina que estàs travessant un enorme desert i que necessites beure aigua urgentment. Quan en trobes, l’has de protegir del sol perquè no s’evapori i n’has de guardar perquè et duri fins que arribis al teu destí. Avui vivim en un desert espiritual; un món on la fe genuïna —com l’aigua en un desert— escasseja i s’evapora fàcilment si no la protegim i l’emmagatzemem. És una qüestió de vida o mort, ja que igual que no podem viure sense aigua, tampoc podem sobreviure en sentit espiritual si no tenim fe (Rm. 1:17).

3. Quina ajuda ens ha donat Jehovà perquè edifiquem la fe, i què hem de tenir present?

3 Jehovà sap que necessitem fe urgentment, i també sap que és molt difícil edificar-la i mantenir-la en aquests temps que corren. Per aquesta raó, ens ha donat exemples perquè els imitem. Jehovà va inspirar l’apòstol Pau perquè escrivís: «Imiteu aquells qui per la fe perseverant han heretat les promeses» (Heb. 6:12). Per això, l’organització de Jehovà ens anima a esforçar-nos a imitar exemples de fe com els que hem analitzat en aquesta publicació. I què ens toca fer a nosaltres? Tinguem presents dues coses: (1) cal que no deixem d’enfortir la nostra fe; (2) cal que tinguem la ment posada en la nostra esperança.

4. Com ha demostrat Satanàs que és l’enemic de la fe, i per què no hem de perdre l’esperança?

4 No deixem d’enfortir la nostra fe. Satanàs és el gran enemic de la fe. Com a governant d’aquest món, l’ha convertit en un desert que amenaça aquesta qualitat. I és, de bon tros, molt més fort que nosaltres. Vol dir això que ens hem de donar per vençuts i deixar de cultivar i enfortir la fe? I tant que no! Jehovà és el gran Amic dels qui busquen la fe genuïna, i ens assegura que amb la seva ajuda ens podrem oposar al Diable i, fins i tot, fer que fugi de nosaltres (Jm. 4:7). Ens hi oposem si cada dia ens prenem el temps necessari per enfortir i edificar la fe. Com?

5. Explica com van adquirir la seva fe els homes i dones fidels de la Bíblia.

 5 Com hem vist, els homes i dones de fe de la Bíblia van haver de desenvolupar aquesta qualitat, i es van convertir en una prova viva que la fe és fruit de l’esperit sant (Gàl. 5:22, 23). Aquests servents de Déu van orar demanant-li ajuda, i Jehovà els va respondre enfortint-los la fe. Fem com ells, i no oblidem que Jehovà dóna generosament el seu esperit als qui l’hi demanen i actuen en harmonia amb les seves oracions (Lc. 11:13). Hi ha res més que puguem fer?

6. Com podem aprofitar al màxim l’anàlisi dels relats bíblics?

6 En aquest llibre només hem vist uns quants exemples d’extraordinària fe, però n’hi ha moltíssims més (llegeix Hebreus 11:32). A la seva manera, cada un ofereix un ampli ventall de possibilitats per a l’estudi personal i la meditació. Si només fem una ullada per sobre als relats bíblics de servents fidels, no estarem aprofitant al màxim l’oportunitat d’enfortir la nostra fe. Per això, si ens volem beneficiar completament de la lectura de la Bíblia, cal que invertim temps a investigar el context i el perquè dels relats. Tenir sempre present que els sentiments d’aquells homes i dones imperfectes eren com els nostres ens ajudarà a veure’ls més reals (Jm. 5:17). Posem-nos al seu lloc i imaginem com se sentien a l’enfrontar-se a reptes i problemes com els nostres.

7-9. (a) Com s’haurien sentit alguns servents fidels del passat si haguessin pogut adorar Jehovà tal com ho fem nosaltres? (b) Per què hem d’enfortir la nostra fe amb accions?

7 També enfortim la nostra fe amb les nostres decisions i accions. I és que «la fe sense les obres és morta» (Jm. 2:26). Pensa en com s’alegrarien els homes i dones de qui hem parlat si rebessin la comissió que Jehovà ens ha donat a nosaltres!

8 Per exemple, t’imagines que a Abraham li haguessin dit que podia adorar Jehovà, no en rudimentaris altars de pedra al mig del desert, sinó amb altres adoradors, organitzats en grups i reunits en còmodes Sales del Regne o en grans congressos, on s’expliquen i analitzen fil per randa les promeses que ell només va poder veure «de lluny»? (Llegeix Hebreus 11:13.) I si a Elies se li hagués dit que part de la seva comissió era, no executar els malvats profetes de Baal mentre intentava servir Jehovà sota el govern d’un pervers rei apòstata, sinó visitar la gent de manera pacífica per donar-los un missatge de consol i esperança? Creus que aquests homes i dones haurien deixat escapar l’oportunitat d’adorar Jehovà com ho fem nosaltres?

9 Per tant, continuem enfortint la nostra fe amb accions. Al fer-ho, estarem posant en  pràctica el que hem après dels exemples de fe que trobem a la Paraula de Déu. Com indica la Introducció, arribarem a sentir que són els nostres amics. Val a dir, però, que aquestes amistats aviat seran molt més reals.

10. Quin privilegi tindrem al paradís?

10 Tinguem la ment posada en la nostra esperança. L’esperança que Déu ha donat als homes i dones fidels sempre els ha enfortit per seguir endavant. I a tu? Imagina, per exemple, l’alegria que tindrem al rebre els servents fidels de Déu que tornin a la vida durant la «resurrecció de justos» (llegeix Actes [Fets] 24:15). Què t’agradaria preguntar-los?

11, 12. Al paradís, quines preguntes t’agradaria fer a: (a) Abel? (b) Noè? (c) Abraham? (d) Rut? (e) Abigail? (f) Ester?

11 Quan coneguis Abel, no t’agradaria demanar-li com eren els seus pares? O potser t’agradaria preguntar-li: «Vas intentar parlar mai amb els querubins de l’entrada del jardí d’Edèn? Et van respondre?». I si et trobes amb Noè, potser t’agradarà demanar-li: «Et feien por els nefilim? Com t’ho vas fer per cuidar tants animals durant un any sencer a l’arca?». A Abraham, potser li preguntaries: «Vas arribar a conèixer Sem? De qui vas aprendre sobre Jehovà? Et va costar marxar d’Ur?».

12 Pensa també en les preguntes que t’agradaria fer a les dones de fe que ressuscitaran: «Rut, què et va motivar a fer-te adoradora de Jehovà?»; «Abigail, vas tenir por d’explicar a Nabal que havies ajudat David?»; «Ester, com us va anar a tu i al teu oncle Mardoqueu a part del que ja sabem per la Bíblia?».

13. (a) Quines coses és possible que et vulguin preguntar els qui ressuscitin? (b) Com et fa sentir l’oportunitat de conèixer servents fidels del passat?

13 Per suposat, els homes i dones fidels del passat també tindran moltíssimes preguntes per a tu. Que emocionant serà explicar-los què va passar en els decisius últims dies i com Jehovà va beneir el seu poble en moments tan difícils! Sens dubte, els commourà molt saber el que Jehovà va fer per complir totes les seves promeses. Al món nou ja no haurem d’imaginar com eren els servents lleials de Déu que apareixen a la Bíblia perquè viuran amb nosaltres! Per això, fes tot el que puguis ara perquè siguin reals per a tu i continua imitant la seva fe. Així, podràs servir Jehovà al costat d’aquests amics per tota l’eternitat!