Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL DEU

Va defensar l’adoració pura

Va defensar l’adoració pura

1, 2. (a) Per què patien els contemporanis d’Elies? (b) Amb quina oposició es va trobar Elies al mont Carmel?

ELIES observa com la multitud puja fatigosament al mont Carmel. Fins i tot a trenc d’alba és fàcil veure els estralls de la pobresa i la fam. Ja fa tres anys i mig que dura la sequera, i ha deixat una forta empremta en el poble.

2 Entre tota aquesta gent també hi ha els quatre-cents cinquanta profetes de Baal, que avancen amb arrogància i consumits per l’odi que senten per Elies, el profeta de Jehovà. La reina Jezabel ja ha executat molts servents del Déu verdader, però Elies encara es manté ferm contra l’adoració de Baal. Quant de temps més podrà aguantar? És possible que els profetes de Baal pensin que un home sol no els podrà plantar cara (1 Re. 18:4, 19, 20). El rei Acab també s’hi ha presentat en el seu carruatge reial. Ell tampoc té cap simpatia per Elies.

3, 4. (a) Per què devia sentir por Elies a mesura que s’acostava l’inici d’aquell dia? (b) Quines preguntes analitzarem?

3 Elies estava a punt d’enfrontar-se tot sol al dia més complicat de la seva vida. Observava com es preparava l’escenari per a una de les confrontacions més espectaculars entre el bé i el mal de la història. Com es devia sentir a mesura que s’acostava l’inici d’aquell dia transcendental? En realitat, com que era ‘un home com nosaltres’, no era immune a la por (llegeix Jaume 5:17). Almenys podem estar segurs d’això: envoltat d’aquell poble infidel, d’un rei apòstata i de tots aquells sacerdots assassins, Elies es devia sentir ben sol davant el perill (1 Re. 18:22).

4 Què havia passat perquè Israel es trobés en una situació tan crítica? I què té a veure amb tu aquest relat? Analitzem l’exemple de fe d’Elies i com ens beneficia imitar-lo.

Es resol un llarg conflicte

5, 6. (a) Quin conflicte hi havia a Israel? (b) Com va ofendre Acab a Jehovà?

5 Durant gran part de la seva vida, Elies havia observat impotent  com les persones feien a un costat l’adoració verdadera i la menyspreaven. Israel es trobava enmig d’un llarg conflicte: una guerra entre la religió pura i la falsa, entre l’adoració de Jehovà i la idolatria de les nacions veïnes. Però en els dies d’Elies el conflicte havia adquirit un caire més negatiu.

6 El rei Acab havia ofès greument Jehovà. S’havia casat amb la filla del rei de Sidó, Jezabel, qui estava decidida a inundar Israel de l’adoració de Baal i a eradicar-ne l’adoració pura. El rei s’havia convertit en un titella a les seves mans: va construir un temple i un altar a Baal i va encapçalar el culte a aquest déu pagà (1 Re. 16:30-33).

7. (a) Per què era tan ofensiva l’adoració de Baal? (b) Es contradiu la Bíblia quant a la durada de la sequera en els dies d’Elies? (Consulta el  requadre.)

7 Per què era tan ofensiva l’adoració de Baal? Perquè havia desviat Israel i havia fet que molts s’allunyessin del Déu verdader. Aquella religió repugnant i violenta incloïa la prostitució d’homes i dones al temple, les orgies sexuals i fins i tot el sacrifici de nens. Per això, Jehovà va enviar Elies a anunciar a Acab que vindria una sequera que no acabaria fins que ho digués el Seu profeta (1 Re. 17:1). Però no va ser fins uns anys després que Elies es va presentar a Acab i li va dir que reunís el poble i els profetes de Baal al Carmel. *

En cert sentit, els elements principals que caracteritzaven l’adoració de Baal segueixen en vigor

8. Què té a veure amb nosaltres el relat de l’adoració de Baal?

8 Ara bé, què té a veure aquell conflicte amb nosaltres? Alguns poden pensar que, com que avui no trobem temples ni altars a Baal per tot arreu, aquell episodi té poca rellevància. Però el relat és molt més que història antiga (Rm. 15:4). La paraula baal vol dir «senyor, amo», i Jehovà havia dit al seu poble que l’havien d’escollir a Ell com a «baal», o «amo» (Jer. 3:14). No et sembla que les persones encara avui serveixen una gran quantitat d’amos en comptes de servir el Totpoderós? Quan algú dedica la seva vida a obtenir diners, a la seva professió, a l’entreteniment, al plaer sexual o a qualsevol dels incomptables déus que la gent adora, en realitat està triant el seu «amo» (Mt. 6:24; llegeix Romans 6:16). En cert sentit, els elements principals que caracteritzaven l’adoració de Baal encara segueixen en vigor. Reflexionar en aquell  enfrontament entre Jehovà i Baal ens pot ajudar a decidir amb seny qui volem servir.

Què vol dir que ‘saltaven amb dues crosses’?

9. (a) Per què era el mont Carmel l’escenari perfecte per posar en evidència Baal? (Consulta també la nota.) (b) Què va dir Elies al poble?

9 El cim del Carmel oferia una vista privilegiada: a sota, el torrent de Quixon; ben a prop, la mar Gran (la Mediterrània); i, al nord, les muntanyes del Líban. * Però aquell dia, el sol deixava al descobert un panorama d’allò més sòrdid. La terra fèrtil que Jehovà havia donat als descendents d’Abraham ara restava marcida i desolada, socarrada per un sol inclement i arruïnada per l’estupidesa del poble de Déu. Un cop reunit tothom, Elies  s’hi atansà i va dir: «¿Fins quan provareu d’anar saltant amb dues crosses? Si Jahvè és Déu, seguiu-lo; si ho és Baal, seguiu-lo» (1 Re. 18:21).

10. (a) Què vol dir que els israelites ‘saltaven amb dues crosses’? (b) Quina veritat fonamental havien oblidat?

10 Què va voler dir Elies amb les paraules «saltant amb dues crosses»? Doncs bé, aquelles persones no s’adonaven que havien d’escollir entre Jehovà i Baal. Pensaven que podien jugar a dues bandes, és a dir, que podien complaure Baal amb els seus fastigosos rituals i també demanar-li favors a Jehovà. És possible que pensessin que Baal beneiria les collites i els ramats, i que «Jahvè-Sabaot», o Jehovà dels exèrcits, els protegiria a la guerra (1 Sam. 17:45). Però havien oblidat una veritat fonamental que avui moltes persones també desconeixen: Jehovà no comparteix la seva adoració. Exigeix, amb ple dret, devoció exclusiva. Per a Jehovà és inacceptable i ofensiu que, quan l’adorem, també hi barregem altres formes d’adoració. (Llegeix Èxode 20:5.)

11. Com ens ajuden les paraules d’Elies a examinar les nostres prioritats i la nostra adoració?

11 Per tant, aquells israelites ‘saltaven’ d’una opinió a una altra, com qui intenta anar per dos camins a la vegada. Avui molts cometen aquest mateix error, ja que permeten que altres «baals» entrin a la seva vida i facin a un costat l’adoració de Déu. El clar toc d’atenció d’Elies sobre no ‘saltar’ d’un lloc a un altre ens pot ajudar a examinar les nostres prioritats i la nostra adoració.

L’hora de la veritat

12, 13. (a) Quina prova va proposar Elies? (b) Com demostrem la mateixa confiança que Elies?

12 Aleshores, Elies els va proposar una prova ben fàcil. Els sacerdots de Baal havien d’erigir un altar i posar-hi una ofrena. Llavors, havien d’orar al seu déu perquè l’encengués. Elies faria el mateix. El profeta va dir: «El déu que respongui pel foc, és que és Déu». Elies no tenia dubtes sobre qui era el Déu verdader, i la seva fe era tan forta que no li va fer res donar tota mena de facilitats als seus contrincants; per exemple, els va deixar que fossin els primers. Els profetes de Baal van triar un vedell per al sacrifici i van invocar el seu déu (1 Re. 18:24, 25). *

13 Avui no vivim en temps de miracles. Tot i això, podem  tenir la mateixa confiança en Jehovà que Elies, perquè el nostre Déu no ha canviat. Per exemple, quan les persones no estan d’acord amb el que ensenya la Bíblia, no hem de témer que expressin primer les seves opinions. Podem imitar Elies i deixar l’assumpte en mans de Jehovà. Com? No confiant en nosaltres, sinó en la seva Paraula inspirada, dissenyada per «corregir» (2 Tim. 3:16).

Per a Elies, l’adoració de Baal era una farsa i volia que el poble de Déu s’adonés d’aquell frau

14. Com es reia Elies dels profetes de Baal, i per què?

14 Els profetes de Baal van oferir el sacrifici i van invocar repetidament el seu déu: «Baal, escolteu-nos!». Ho van fer durant hores, «però no arribava cap veu ni cap resposta». Al migdia, Elies va començar a riure’s d’ells i els deia sarcàsticament que Baal devia estar massa enfeinat per respondre’ls, que potser era al vàter o que feia una becaina i calia despertar-lo. «Crideu més fort», deia a aquells xarlatans. És evident que per a Elies l’adoració de Baal era una farsa i volia que el poble de Déu s’adonés d’aquell frau (1 Re. 18:26, 27). *

15. Com ens mostra l’exemple dels sacerdots de Baal que triar un amo que no sigui Jehovà és una estupidesa?

15 En resposta, els sacerdots de Baal, enduts per la histèria, «cridaven tan fort com podien, i es feien incisions amb espases i llances fins a vessar sang, segons el seu costum». Però perdien el temps! El relat explica que «no venia cap veu, ni cap resposta, ni cap signe d’atenció» (1 Re. 18:28, 29). I no ens estranya, ja que Baal només era una invenció de Satanàs per allunyar la gent de Jehovà. No hi ha dubte que escollir un altre amo que no sigui Jehovà només comporta decepcions i vergonya (llegeix Salm 25:3; 115:4-8).

El desenllaç

16. (a) Què devia recordar al poble la manera com Elies va reconstruir l’altar a Jehovà? (b) Com més va demostrar Elies que confiava en el seu Déu?

16 El torn d’Elies va arribar cap a mitja tarda. Primer va refer  un altar a Jehovà, segurament destruït pels enemics de l’adoració pura. Per fer-ho, va utilitzar dotze pedres. És possible que això recordés a molts súbdits del regne de deu tribus d’Israel que la Llei que Jehovà havia donat a les dotze tribus seguia vigent. Tot seguit, va posar l’ofrena damunt l’altar i ho va amarar tot d’aigua, probablement de la mar Mediterrània, que estava molt a prop. Fins i tot va cavar un solc al voltant de l’altar i el va omplir d’aigua. Igual que havia donat totes les facilitats als profetes de Baal, va fer tot el contrari amb Jehovà. Així de ferma era la confiança que tenia en el seu Déu! (1 Re. 18:30-35.)

Amb la seva oració, Elies va demostrar interès pels seus compatriotes; va dir que desitjava que Jehovà els ajudés a tornar a Ell

17. (a) Com destaca l’oració d’Elies les seves prioritats? (b) Com el podem imitar quan orem?

17 Quan ho tenia tot enllestit, Elies va fer una oració sense gaires floritures però molt clara. Aquella oració destacava molt bé les seves prioritats. El primer i més important era que tothom sabés que el «Déu a Israel» era Jehovà, no Baal. També volia deixar ben clar que ell només era un servent de Jehovà, i que era Déu qui es mereixia tota la glòria i reconeixement. Finalment, va demostrar que encara es preocupava pel benestar dels seus compatriotes, ja que va dir que desitjava que Jehovà els ajudés a tornar a Ell (1 Re. 18:36, 37). Elies els estimava, a pesar de les desgràcies que havien causat per la seva infidelitat. I nosaltres? Demostren les nostres oracions la mateixa humilitat que Elies, la mateixa preocupació pel nom de Déu i la mateixa compassió pels qui necessiten ajuda?

18, 19. (a) Com va respondre Jehovà a l’oració d’Elies? (b) Què va ordenar Elies al poble, i per què els sacerdots de Baal no mereixien clemència?

18 Abans d’escoltar l’oració d’Elies, és molt probable que la gent es preguntés si Jehovà també seria una farsa. Però just després, tots els dubtes es van esvair. El relat explica: «Aleshores va caure el foc de Jahvè, va consumir la víctima de l’holocaust, la llenya, les pedres i la terra, i va eixugar l’aigua que hi havia al solc» (1 Re. 18:38). La resposta de Jehovà va ser espectacular! I com va reaccionar la gent?

«Aleshores va caure el foc de Jahvè»

19 «Jahvè és Déu, Jahvè és Déu!», van cridar tots (1 Re. 18:39). Per fi ho van veure clar. Tot i això, encara no havien demostrat que tinguessin fe. Sincerament, admetre que Jehovà és  el Déu verdader després d’haver vist caure foc del cel com a resposta a una oració no era en si una gran manifestació de fe. És per això que Elies volia que la demostressin, i els va demanar que obeïssin la Llei de Jehovà, cosa que haurien d’haver fet molts anys abans. Segons la Llei, els profetes falsos i els idòlatres havien de morir (Deut. 13:6-10 [13:5-9 en NM]). Aquells profetes de Baal eren enemics declarats de Jehovà i actuaven deliberadament contra els propòsits divins. Mereixien clemència? Bé, havien demostrat ells cap mena de clemència pels nens innocents que havien cremat vius? (Llegeix Proverbis 21:13; Jer. 19:5.) Aquells homes no mereixien ni la més mínima mostra de pietat. Per tant, Elies va ordenar que els executessin, i no se’n va escapar ni un (1 Re. 18:40).

20. Per què no tenen fonament les preocupacions dels qui critiquen l’execució dels profetes de Baal?

20 Hi ha crítics moderns que censuren el desenllaç d’aquella prova al mont Carmel, i algunes persones temen que els fanàtics religiosos utilitzin aquest relat per justificar actes violents d’intolerància religiosa. Tristament, avui dia hi ha molts fanàtics religiosos violents. Però Elies no ho era. En aquella justa execució, actuava a favor de Jehovà. A més, els cristians verdaders saben que ells no poden agafar una espasa per acabar amb els malvats, ja que segueixen la norma que Crist va establir per als seus deixebles quan va dir a Pere: «Torna l’espasa al seu lloc, que tots els qui empunyen l’espasa, a espasa moriran» (Mt. 26:52). És Jehovà qui farà justícia en el futur, i ho farà per mitjà del seu Fill.

21. Per què és Elies un bon exemple?

21 Tots els cristians verdaders tenim la responsabilitat de demostrar la nostra fe per la manera com vivim (Jn. 3:16). Ho podem aconseguir imitant els servents de Déu fidels com Elies, qui va adorar exclusivament Jehovà i va instar els altres a fer el mateix. Aquest profeta va ser valent al posar de manifest la falsedat d’una religió que Satanàs utilitzava per allunyar la gent de Jehovà. A més, en comptes de confiar en les seves habilitats i fer les coses a la seva manera, va confiar que Jehovà ho posaria tot al seu lloc. Per tant, imitem la fe d’Elies i defensem l’adoració pura.

^ § 9 El mont Carmel es caracteritza per l’exuberància i verdor, fruit de la humitat dels vents marítims, que normalment hi descarreguen pluja o una bona quantitat de rosada. Com que s’atribuïa a Baal el poder de fer ploure, aquesta muntanya era un lloc clau en la seva adoració. Per tant, un Carmel àrid i desèrtic era el lloc ideal per demostrar que el baalisme era un frau.

^ § 12 És interessant que Elies els digués: «Però no encengueu el foc». Alguns erudits afirmen que de vegades els idòlatres utilitzaven altars amb un forat camuflat d’on feien aparèixer el foc perquè semblés que provenia d’una força sobrenatural.

^ § 14 La Bíblia (MM, 1957) conté una nota que explica així les expressions «potser està capficat, o s’ha retirat en algun lloc»: «Aquestes dues clàusules serien [. . .] susceptibles d’aquesta altra traducció: potser orina, potser evacua. [. . .] D’ésser exacta aquesta traducció, el menyspreu i sarcasme d’Elias per la falsa divinitat de Baal haurien arribat al súmmum».