Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL VINT-I-U

Va lluitar contra la por i els dubtes

Va lluitar contra la por i els dubtes

1-3. Què havia presenciat Pere aquell dia, i com li anava la nit?

PERE rema amb força mentre observa la foscor de la nit. Què és la tènue resplendor que divisa a llevant? Que potser ja s’està fent de dia? Té l’esquena i les espatlles destrossades de tantes hores de remar. El vent que li esbulla els cabells ha desencadenat la fúria del mar de Galilea, i les onades que xoquen sense parar contra la proa del bot de pesca l’esquitxen d’aigua freda. Però ell continua remant.

2 Pere i els seus companys havien deixat Jesús sol a la riba. Aquell mateix dia havien vist com Jesús alimentava milers de persones amb només uns pans i uns peixos. Com a conseqüència, la gent va intentar proclamar-lo rei, però ell no volia implicar-se en política ni tampoc que els seus deixebles cultivessin ambicions com aquella. Així, doncs, Jesús va escapar de la multitud i va dir als seus deixebles que pugessin a la barca i es dirigissin a l’altra riba, mentre ell pujava tot sol a la muntanya a orar (Mc. 6:35-45; llegeix Joan 6:14-17).

3 Quan els deixebles havien pujat a la barca, la lluna —quasi plena— resplendia enmig del cel damunt dels seus caps; ara descendia lentament cap a ponent. Amb tot, havien recorregut només uns pocs quilòmetres. Com que l’esforç i el constant bramul del vent i les onades feien impossible la conversa, és probable que Pere estigués capficat en els seus pensaments.

En dos anys, Pere havia après molt de Jesús, però encara havia d’aprendre més

4. Per què és Pere un exemple digne d’imitar?

4 Pere tenia el cap ple de records! Havia viscut moltíssimes coses des que havia conegut Jesús de Natzaret feia més de dos  anys. Tot i que havia après molt, encara li quedaven moltes altres lliçons per aprendre. El fet que estigués disposat a lluitar contra obstacles com la por i els dubtes fan d’ell un exemple digne d’imitar. Vegem per què.

«Hem trobat el Messies»

5, 6. Com era la vida de Pere?

Pere no oblidaria mai el dia que va conèixer Jesús. Abans, el seu germà Andreu li havia comunicat una impactant notícia: «Hem trobat el Messies». Aquelles paraules van canviar per sempre la vida de Pere (Jn. 1:41).

Pere vivia a Cafarnaüm, una ciutat situada a la riba nord d’un llac d’aigua dolça anomenat mar de Galilea. Ell i Andreu tenien un negoci de pesca amb Jaume i Joan, els fills de Zebedeu. Pere estava casat i a casa seva també vivien la seva sogra i el seu germà. Per poder mantenir la família, havia de treballar de valent i li calien molta energia i destresa. Ens podem imaginar les interminables nits de feina: els homes llançant les xarxes entre dues barques i pujant a bord tots els peixos que poguessin agafar. També podem pensar en les dures tasques del dia: classificar i vendre el peix, i adobar i netejar les xarxes.

7. Quina notícia va sentir Pere sobre Jesús, i per què era tan emocionant?

7 La Bíblia ens diu que Andreu era deixeble de Joan, el Baptista. Segur que Pere escoltava amb molt d’interès tot el que el seu germà li explicava sobre el missatge d’aquest profeta. Un dia, Andreu va presenciar el moment en què Joan va assenyalar Jesús de Natzaret i va dir: «Mireu l’anyell de Déu». Andreu es va fer seguidor de Jesús immediatament i va compartir entusiasmat amb Pere l’emocionant notícia: havia arribat el Messies! (Jn. 1:35-40.) Després de la rebel·lió a Edèn uns quatre mil anys abans, Jehovà havia promès que vindria algú molt especial per oferir a la humanitat una esperança real (Gèn. 3:15). Andreu havia conegut aquest Salvador, el Messies. Pere també el volia conèixer i per això va anar corrents a veure’l.

8. Quin significat té el nom que Jesús va donar a Pere, i per què alguns no entenen que li posés aquest nom?

8 Fins aleshores, el nom de Pere era Simó o Simeó. Però Jesús el va mirar i va dir: «Tu ets Simó, el fill de Joan; tu seràs anomenat Quefes —que significa Pere» (Jn. 1:42). Quefes Cefes vol dir «pedra» o «roca»; per tant, sembla que les paraules de Jesús eren profètiques. Va predir que Pere seria com una roca, és a dir, una influència estable, ferma i fiable per als seguidors de  Crist. Però és poc probable que Pere es considerés així. Alguns lectors dels Evangelis no veuen en Pere les característiques pròpies d’una roca. Fins i tot n’hi ha que afirmen que la Bíblia el descriu com algú inestable, inconstant i indecís.

9. Què busquen en nosaltres Jehovà i el seu Fill, i per què hem de confiar en el seu criteri?

És clar, Pere tenia defectes, i Jesús els coneixia molt bé. Però igual que el seu Pare, Jehovà, sempre buscava les bones qualitats de les persones. Com que Jesús veia que Pere tenia moltes qualitats, el volia ajudar a potenciar-les. Jehovà i el seu Fill també busquen en nosaltres les bones qualitats que tenim. Tot i que ens costi creure que puguin trobar res de bo en nosaltres, hem de confiar en el seu criteri i demostrar que estem disposats a deixar-nos ensenyar i modelar, com va fer Pere (llegeix 1 Joan 3:19, 20).

«No tinguis por»

10. Què devia presenciar Pere, però què va fer després?

10 Probablement, Pere va acompanyar Jesús durant part de la campanya de predicació que va començar aleshores. Per tant, devia estar present quan Jesús va realitzar el seu primer miracle: convertir l’aigua en vi en un banquet de noces a Canà. Però encara més important, el va sentir parlar sobre el Regne de Déu, un missatge meravellós i ple d’esperança. Tot i això, va deixar Jesús i se’n va tornar al seu negoci de pesca. Ara bé, uns mesos després, Pere es va trobar un altre cop amb Jesús. En aquesta ocasió, Jesús el va convidar a seguir-lo i dedicar la major part del seu temps a predicar.

11, 12. (a) Com li havia anat la feina a Pere aquella nit? (b) Què és probable que es preguntés Pere mentre escoltava Jesús?

11 Pere havia estat treballant tota la nit, i no li havia anat gens bé. Els pescadors havien arriat les xarxes un cop rere un altre, però sense èxit. Segur que Pere va recórrer a la seva experiència i a tot el seu enginy per poder pescar alguna cosa, intentant-ho a diferents zones del llac per trobar on menjaven els peixos. Sens dubte, en alguns moments Pere, com tants altres pescadors, hauria desitjat poder veure dins d’aquelles tèrboles aigües per localitzar els bancs de peixos o atreure’ls a les xarxes d’alguna manera. És evident que aquests pensaments no farien més que agreujar la seva frustració, ja que ell no pescava per plaer; estava en joc el pa de la seva família. Al final, va tornar a la riba amb les mans buides, i encara havia de netejar les xarxes. Això és el que estava fent quan Jesús s’hi va acostar.

Pere no es cansava mai de sentir Jesús parlar sobre el tema central de la seva predicació, el Regne de Déu

12 Hi havia una multitud que escoltava amb atenció cada paraula de Jesús. Com que l’envoltava tanta gent, va pujar a la barca  de Pere i li va demanar que s’allunyés una mica de la riba. Jesús va aprofitar l’acústica de l’aigua per ensenyar a la multitud. Igual que tots els qui eren a la costa, Pere també l’escoltava embadalit. No es cansava mai de sentir Jesús parlar sobre el tema central de la seva predicació: el Regne de Déu. Potser va pensar en el gran privilegi que seria ajudar el Crist a difondre aquell missatge d’esperança per tota la zona. Però estava sent realista? Com mantindria la seva família? És possible que recordés el fracàs d’aquella llarga nit de feina (Lc. 5:1-3).

13, 14. (a) Quin miracle va fer Jesús per a Pere? (b) Com va reaccionar Pere?

13 Quan Jesús va acabar de parlar, va dir a Pere: «Tira llac endins, i caleu les xarxes per pescar». Malgrat els dubtes, Pere va contestar: «Mestre, tota la nit que ens hi hem escarrassat, i no hem agafat res; però, perquè vós ho dieu, calaré les xarxes». Tot just acabava de netejar les xarxes i segur que l’última cosa que voldria fer era tornar-les a usar, i encara menys tenint en compte que ja havia passat l’hora en què els peixos menjaven. De tota manera, va accedir, i és probable que fes senyals als seus socis perquè els seguissin en una altra barca (Lc. 5:4, 5).

14 Al començar a recollir les xarxes, Pere va notar un pes inesperat. Sense creure-s’ho, les va estirar més fort i tot seguit va veure una enorme quantitat de peixos que s’hi agitaven. Nerviós, va fer senyals als homes de l’altra barca perquè els donessin un cop de mà i de seguida va quedar palès que una sola barca no seria suficient. Van omplir els dos bots, però hi havia tants peixos que les barques es van començar a enfonsar. Pere estava atònit. Ja havia vist el poder de Crist en acció, però en aquesta ocasió li tocava de prop. Aquell home podia fer fins i tot que els peixos entressin a les xarxes! La por es va apoderar de Pere, qui va caure de genolls i va dir: «Aparteu-vos de mi, Senyor, que sóc un pecador». Podria ser digne de seguir Algú que tenia autoritat per usar el poder de Déu així? (Llegeix Lluc 5:6-9.)

«Senyor, [...] sóc un pecador»

15. Com va mostrar Jesús que els dubtes i temors de Pere no tenien raó de ser?

15 Jesús li va dir amb bondat: «No tinguis por; d’ara endavant seràs pescador d’homes» (Lc. 5:10, 11). No era moment de dubtar ni de tenir por. Ni els dubtes de Pere sobre com mantindria la família ni les pors sobre els seus defectes i mancances tenien  raó de ser. Jesús tenia per davant una gran obra; la seva predicació canviaria la història. Pere servia un Déu «que perdona amb generositat» (Is. 55:7). Jehovà el cuidaria; no li faltaria res en sentit físic ni espiritual (Mt. 6:33).

16. Com van respondre Pere, Jaume i Joan a la invitació de Jesús, i per què va ser la millor decisió de la seva vida?

16 Pere no s’ho va pensar dues vegades, ni tampoc Jaume ni Joan: «Tornades les barques en terra, ho deixaren tot i el van seguir» (Lc. 5:11). Pere va posar fe en Jesús i en Aquell qui l’havia enviat. Va ser la millor decisió de la seva vida. Avui dia, els cristians que superen els dubtes i la por per tal de servir Déu també estan demostrant la seva fe. Jehovà mai defrauda els qui confien en ell (Sl. 22:5, 6 [22:4, 5 en NM]).

 «¿Per què has dubtat?»

17. Què havia viscut Pere durant els dos anys que havien passat des que va conèixer Jesús?

17 Uns dos anys després d’haver conegut Jesús, Pere remava al mar de Galilea enmig de la nit de tempesta descrita al principi del capítol. És clar, no sabem quins records devien ocupar la seva ment... n’hi havia tants! Jesús havia curat la sogra de Pere. Havia pronunciat el Sermó de la Muntanya. Mitjançant les seves ensenyances i els seus miracles, havia demostrat en nombroses ocasions que era el Messies, qui Jehovà havia escollit. Segur que amb el pas dels mesos Pere havia après a controlar fins a cert grau els seus defectes, com ara la tendència a cedir als impulsos de la por i els dubtes. Jesús fins i tot l’havia triat perquè fos un dels dotze apòstols! Ara bé, Pere no havia vençut completament aquests dos defectes, com descobriria ben aviat.

18, 19. (a) Què va veure Pere al mar de Galilea? (b) Com va contestar Jesús a la petició de Pere?

18 Durant la quarta vetlla de la nit, o en algun moment entre les tres de la matinada i l’albada, Pere de sobte va deixar de remar i va alçar la vista. Allà, enmig de les onades, es movia alguna cosa. Que potser era el reflex de la lluna en l’escuma de les ones? No, era una figura ben definida i allargassada. Era un home! Sí, un home que caminava per damunt de les aigües! A mesura que la figura s’acostava, feia la sensació que es dirigia cap a ells. Esfereïts, els deixebles van pensar que es tractava d’alguna mena d’aparició. L’home va dir: «Estigueu tranquils! Sóc jo; no tingueu por». Era Jesús! (Mt. 14:25-28.)

19 Pere va respondre: «Senyor, si sou vós, maneu-me de venir cap a vós per sobre l’aigua». La seva primera reacció va ser valenta. Entusiasmat per aquell espectacular miracle, ell també va voler caminar sobre l’aigua i així enfortir més la seva fe. A Jesús li va semblar bé i li va fer senyals perquè hi anés. Aleshores Pere va baixar de la barca a aquell mar agitat. Imagina’t com es devia sentir al notar que trepitjava una superfície sòlida i que s’hi podia posar dempeus. Mentre avançava cap a Jesús, segur que no s’ho podia creure. Però de sobte aquell primer impuls va canviar. (Llegeix Mateu 14:29.)

«En veure la violència del vent, agafà por»

20. (a) Per què es va distreure Pere, i quin va ser el resultat? (b) Quina lliçó va ensenyar Jesús a Pere?

20 Pere havia de mantenir l’atenció fixa en Jesús, ja que era ell qui, mitjançant el poder de Jehovà i en resposta a la seva fe, li permetia caminar sobre el mar assotat pel vent. Però Pere va  badar. El relat continua: «En veure la violència del vent, agafà por». Com que va mirar al mar embravit i les onades que xocaven violentament contra la barca, es va espantar. És probable que s’imaginés enfonsant-se en aquell llac i ofegant-s’hi. A mesura que la por creixia en el seu cor, la seva fe feia aigües. Pere, a qui Jesús havia anomenat «roca» per l’estabilitat que hi havia vist, es va començar a enfonsar com una pedra perquè no va tenir una fe ferma. Tot i que Pere era bon nedador, en aquells moments no es va refiar de la seva habilitat. Va cridar: «Senyor, salveu-me!». Jesús el va agafar de la mà i el va estirar cap a ell. Llavors, encara dempeus sobre el mar, Jesús li va ensenyar aquesta important lliçó: «Home de poca fe, ¿per què has dubtat?» (Mt. 14:30, 31).

21. Per què són perillosos els dubtes, i com els podem vèncer?

21 Quina valuosa lliçó per a Pere! Els dubtes poden ser terriblement devastadors. Si hi sucumbim, poden erosionar la nostra fe i causar el nostre naufragi espiritual. Per això, hi hem de lluitar amb totes les nostres forces. Com? No perdent de vista el que de debò importa. Si ens concentrem en les coses que ens fan por, que ens desanimen o que ens impedeixen mantenir l’atenció en Jehovà i Jesús, els nostres dubtes aniran a més. En canvi, si ens concentrem en Jehovà i el seu Fill, en el que han fet, estan fent i faran per les persones que els estimen, podrem mantenir a ratlla la influència corrosiva dels dubtes.

22. Per què és digna d’imitar la fe de Pere?

22 Quan Pere va tornar amb Jesús a la barca, va veure com amainava la tempesta i la calma s’apoderava del mar de Galilea. Pere i els altres deixebles van exclamar: «De debò sou Fill de Déu» (Mt. 14:33). Al despuntar l’alba, segur que el cor de Pere se sentia desbordat de gratitud. Havia après a no deixar-se endur pels dubtes ni la por. Per descomptat, encara li quedava molt per ser «la roca» que Jesús havia predit. Però no es va donar per vençut; estava decidit a continuar lluitant i així va demostrar una fe digna d’imitar. Faràs tu el mateix?