Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL VINT-I-DOS

Va ser lleial davant les proves

Va ser lleial davant les proves

1, 2. Com esperava Pere que reaccionessin els qui escoltaven Jesús a Cafarnaüm, però què va passar en realitat?

PERE mira nerviós les cares de tots els qui escolten Jesús a la sinagoga de Cafarnaüm, situat a la riba nord del mar de Galilea. Aquest és el poble de Pere, on havia treballat de pescador. També hi viuen molts dels seus amics, familiars i altres companys de pesca. Pere segur que té l’esperança que els seus veïns vegin Jesús com ell ho fa i que els faci tanta il·lusió com a ell aprendre sobre el Regne de Déu del més gran dels mestres. Però les coses no van com Pere vol.

2 Molts ja han deixat d’escoltar Jesús i alguns rondinen perquè no estan d’acord amb el que diu. Però el que més preocupa Pere és la reacció d’alguns deixebles. Les seves cares ja no reflecteixen la felicitat i l’emoció d’haver descobert i entès noves veritats. Ara, pel contrari, els seus rostres evidencien que estan molestos i fins i tot enfadats. Alguns comenten en veu alta que les paraules de Jesús són ofensives. Aleshores, decideixen no escoltar-lo més i, no només marxen de la sinagoga, sinó que també deixen de seguir-lo. (Llegeix Joan 6:60, 66, TBS.)

3. Què va poder fer Pere en diverses ocasions gràcies a la seva fe?

3 Eren moments difícils per a Pere i els altres apòstols. Ell tampoc no havia copsat del tot el significat del que Jesús havia dit aquell dia. Sens dubte, podia entendre que aquelles paraules semblessin ofensives si es prenien al peu de la lletra. Què faria ell? No era el primer cop que es posava a prova la lleialtat de Pere al seu Mestre, i no seria pas l’últim. Vegem com la fe d’aquest apòstol el va ajudar a enfrontar-se a aquells reptes i mantenir-se lleial.

Es va mantenir lleial a diferència d’altres

4, 5. Quines coses feia Jesús que deixaven perplexa la gent?

Moltes vegades, Pere es quedava perplex perquè el seu Mestre  sovint feia i deia coses que eren tot el contrari del que la gent esperava d’ell. Només un dia abans, Jesús havia alimentat miraculosament milers de persones. Quan la multitud el va voler proclamar rei, Jesús va sorprendre molts dels presents retirant-se i fent pujar els seus deixebles a la barca per salpar cap a Cafarnaüm. Durant la nit, mentre els seus deixebles navegaven, Jesús els va tornar a sorprendre al caminar damunt les tempestuoses aigües del mar de Galilea, moment en què va donar una gran lliçó de fe a Pere.

5 Al matí, de seguida es van adonar que la multitud havia pujat a unes barques i els havia seguit. Però és evident que la motivació d’aquelles persones era el desig de veure com Jesús els donava més menjar de manera miraculosa, no pas el desig d’alimentar-se espiritualment. Jesús els va reprendre per la seva inclinació materialista (Jn. 6:25-27). Van continuar aquella conversa a la sinagoga de Cafarnaüm on, un cop més, Jesús els va sorprendre al revelar-los una veritat vital que la gent va trobar ofensiva.

6. Quina il·lustració va usar Jesús, i com van reaccionar els qui l’escoltaven?

6 Jesús no volia que la gent el veiés només com algú de qui obtenir menjar, sinó que entenguessin que Jehovà l’havia enviat perquè gràcies al seu sacrifici poguessin gaudir de vida eterna. Per aconseguir-ho, es va comparar amb el mannà, el pa que va caure del cel en el temps de Moisès. Quan alguns van replicar, Jesús va usar una il·lustració molt gràfica que explicava que si volien obtenir vida eterna, havien de menjar de la seva carn i beure de la seva sang. Va ser aleshores quan la gent es va indignar i alguns van exclamar: «És dur aquest llenguatge! Qui el pot escoltar?». Molts dels deixebles de Jesús van decidir deixar de seguir-lo (Jn. 6:48-60, 66TBS). *

7, 8. (a) Què no havia entès encara Pere sobre el paper de Jesús? (b) Com va respondre Pere a la pregunta que Jesús havia fet als apòstols?

7 Què faria Pere? És molt probable que a ell també l’haguessin desconcertat les paraules de Jesús. Encara no havia entès que calia que Jesús morís per complir la voluntat de Déu. Se sentiria Pere temptat a deixar de seguir Jesús, igual que havien fet els inconstants deixebles que l’havien abandonat aquell dia? De cap manera! Hi havia alguna cosa important que el diferenciava d’aquells homes. De què es tractava?

8 Mirant els seus apòstols, Jesús va dir: «¿I vosaltres també us  en voleu anar?» (Jn. 6:67). Tot i que Jesús s’havia dirigit als dotze, com de costum va ser Pere qui va contestar primer. Segurament n’era el més gran. En qualsevol cas, era el més franc de tot el grup i normalment no dubtava a dir el que pensava. I en aquella ocasió va pronunciar aquestes boniques i memorables paraules: «Senyor, a qui anirem? Vós teniu paraules de vida eterna» (Jn. 6:68).

9. Com va demostrar Pere la seva lleialtat a Jesús?

9 No et commouen aquestes paraules de Pere? La fe que tenia en Jesús l’havia ajudat a cultivar una qualitat inestimable: la lleialtat. Pere tenia clar que Jesús era l’únic Salvador enviat per Jehovà i que la seva vida depenia d’escoltar les ensenyances del Gran Mestre sobre el Regne de Déu. A més, sabia que malgrat que algunes de les seves ensenyances el desconcertessin, no hi havia un altre lloc on aconseguir l’aprovació de Déu i la vida eterna.

Cal ser lleials a les ensenyances de Jesús encara que ens desconcertin perquè no s’ajusten a les nostres expectatives o preferències

10. Com podem imitar la lleialtat de Pere?

10 Et sents tu igual? Desgraciadament, avui dia moltes persones afirmen que estimen Jesús, però quan la seva lleialtat es posa a prova, cedeixen. Per mantenir-nos lleials a Jesús cal que estimem les seves ensenyances igual que va fer Pere. Les hem d’aprendre, entendre i posar en pràctica a la nostra vida, fins i tot quan ens desconcerten perquè no s’ajusten a les nostres expectatives o preferències. Només podrem gaudir de la vida eterna que Jesús ens promet si li som lleials (llegeix Salm 97:10).

Es va mantenir lleial quan va rebre correcció

11. On es va dirigir Jesús amb els seus seguidors? (Consulta també la nota.)

11 Poc temps després, Jesús, els seus apòstols i alguns dels seus deixebles van emprendre un llarg viatge cap al nord. De vegades, el cim nevat del mont Hermon, situat a la part més septentrional de la Terra Promesa, es podia veure des de les blaves aigües del mar de Galilea. La muntanya s’anava fent més i més imponent a mesura que el grup pujava cap a les viles que hi havia prop de Cesarea de Filip. * En aquell bonic entorn, amb una vista panoràmica de bona part de la Terra Promesa, Jesús va plantejar una important pregunta als seus seguidors.

12, 13. (a) Per què volia saber Jesús què pensava la gent sobre ell? (b) Com van demostrar les paraules de Pere que la seva fe era genuïna?

12 «¿Qui diu la gent que sóc, jo?», va preguntar Jesús. Imagina  com Pere devia mirar els afectuosos ulls de Jesús i percebre un altre cop l’amabilitat i la impressionant intel·ligència del seu Mestre. Jesús volia saber a quines conclusions arribaven les persones a partir d’allò que escoltaven i observaven. Els seus deixebles van respondre amb algunes de les idees errònies que la gent tenia sobre la identitat de Jesús. Però ell volia més informació: estaven igualment equivocats els seus seguidors més propers? Per això va preguntar: «I vosaltres, qui dieu que sóc, jo?» (Lc. 9:18-20).

13 Un cop més, Pere va respondre de seguida. Sense cap mena de por, va dir clarament el que molts dels presents pensaven: «Vós sou el Messies, el Fill del Déu vivent». Segur que Jesús va fer un somriure d’aprovació mentre l’encomiava amb afecte. Jesús va recordar a Pere que era Jehovà, i no cap humà, qui feia que les persones de fe genuïna entenguessin aquella veritat vital. A Pere se li havia concedit entendre una de les veritats més importants que Jehovà havia revelat: la identitat de Crist, el Messies promès. (Llegeix Mateu 16:16, 17.)

14. Quins importants privilegis va concedir Jesús a Pere?

14 Les Escriptures feia temps que havien profetitzat que Crist seria la pedra que els constructors rebutjarien (Sl. 118:22; Lc. 20:17). Jesús estava fent referència a aquelles profecies quan va revelar que Jehovà establiria una congregació sobre la pedra que Pere acabava d’identificar. Aleshores va concedir a Pere alguns privilegis molt importants en aquella congregació. Alguns pensen que Jesús li va donar més autoritat que als altres apòstols, però no va ser així. En realitat, li va donar responsabilitats: «les claus del Regne» (Mt. 16:19). Pere tindria el privilegi d’obrir la porta a l’esperança d’entrar al Regne de Déu a tres grups diferents: primer als jueus i conversos, després als samaritans i finalment als gentils, o els qui no eren jueus.

15. Per què va renyar Pere a Jesús, i què li va dir?

15 Però, més tard, Jesús va explicar que a qui se li donés molt se li exigiria més, i aquestes paraules es van complir a la perfecció en el cas de Pere (Lc. 12:48). Jesús va continuar revelant més veritats sobre el Messies, com ara el patiment que sofriria i la seva imminent mort a Jerusalem. Aquelles paraules van trasbalsar Pere i per això va dur Jesús a part per renyar-lo: «Déu ens en guard, Senyor! No us passarà tal cosa» (Mt. 16:21, 22).

16. Com va corregir Jesús a Pere, i quin consell pràctic podem extreure de les paraules de Jesús?

 16 Probablement Pere ho va dir amb bona intenció, per això, segur que la resposta de Jesús el va deixar parat. Jesús es va girar d’esquena a Pere, va mirar la resta dels deixebles, que potser havien pensat alguna cosa semblant, i va dir: «Vés-te’n darrere meu, Satanàs; m’ets un entrebanc perquè no penses les coses de Déu, sinó les dels homes» (Mt. 16:23TBS; Mc. 8:32, 33TBS). Les paraules de Jesús contenen consells pràctics per a tots nosaltres. És molt fàcil deixar que els pensaments humans passin per damunt dels pensaments de Déu. Si ho permetem, encara que la nostra intenció sigui ajudar, sense adonar-nos-en estarem animant aquella persona a fer el que li agrada a Satanàs, no a Jehovà. Però com va reaccionar Pere?

17. Què van voler dir les paraules de Jesús a Pere «vés-te’n darrere meu»?

17 Segur que Pere no va pensar que Jesús li estava dient Satanàs en sentit literal. Al cap i a la fi, Jesús no li havia parlat com ho havia fet amb Satanàs. Al Diable li havia dit: «Vés-te’n», però a Pere li va dir: «Vés-te’n darrere meu» (Mt. 4:10). Jesús sabia que Pere tenia molt bones qualitats, i no l’estava rebutjant, només volia corregir la seva manera de pensar equivocada sobre aquell assumpte. No és evident que Pere havia de deixar de ser un entrebanc davant el seu Mestre i posar-se darrere seu per donar-li suport?

Només ens podrem apropar a Jesucrist i a Jehovà Déu si som humils, acceptem la disciplina i n’aprenem la lliçó

18. Com va demostrar Pere que era lleial, i com el podem imitar?

18 Va replicar Pere, es va enfadar o va fer morros? Tot el contrari, va acceptar la disciplina amb humilitat. D’aquesta manera va tornar a demostrar que era lleial. Tots els qui seguim Crist necessitarem disciplina de tant en tant. Però només si som humils, l’acceptem i n’aprenem la lliçó, ens podrem apropar cada cop més a Jesucrist i al seu Pare, Jehovà (llegeix Proverbis 4:13).

Tot i la disciplina, Pere es va mantenir lleial

Es recompensa la seva lleialtat

19. Quina sorprenent afirmació va fer Jesús, i què es devia preguntar Pere?

19 Ben aviat, Jesús va fer una altra afirmació sorprenent: «Us asseguro que n’hi ha alguns dels aquí presents que no moriran abans d’haver vist el Fill de l’home venint en el seu Regne» (Mt.  16:28). Sens dubte, aquelles paraules van despertar la curiositat de Pere. Què volia dir Jesús? És molt probable que Pere, després de la forta reprimenda que acabava de rebre, es preguntés si ell gaudiria de privilegis tan especials com aquell.

20, 21. (a) Descriu la visió que va presenciar Pere. (b) Com va ajudar a corregir el punt de vista de Pere la conversa de les tres figures de la visió?

20 Ara bé, més o menys una setmana després, Jesús va anar amb Jaume, Joan i Pere a «una muntanya alta», potser el mont Hermon, que estava situat a pocs quilòmetres. És probable que fos de nit, perquè els tres apòstols feien esforços per no quedar-se adormits. Però, mentre Jesús orava, va passar una cosa que els va espavilar (Mt. 17:1; Lc. 9:28, 29, 32).

21 Jesús va començar a canviar davant dels seus ulls. La seva cara resplendia i fulgurava cada cop més, fins a tornar-se tan brillant com el sol, i la seva roba es va tornar blanca i resplendent. Aleshores, van aparèixer dues figures més, una representava  Moisès i l’altra, Elies. Ambdós es van posar a parlar amb Jesús «del seu traspàs que havia d’acomplir a Jerusalem», òbviament fent referència a la seva mort i resurrecció. Allò va fer palès que Pere s’havia equivocat al negar que Jesús sofriria aquella dolorosa experiència (Lc. 9:30, 31).

22, 23. (a) Com va demostrar Pere una actitud entusiasta i bondadosa? (b) Quina altra recompensa van rebre Pere, Jaume i Joan aquella nit?

22 Pere es va sentir impulsat a participar d’alguna manera en aquella extraordinària visió, potser perquè no s’acabés. Com que semblava que Moisès i Elies ja se n’anaven, Pere va dir: «Mestre, dóna bo d’estar-nos aquí; hi farem tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies». Per suposat, aquelles representacions de dos servents de Jehovà que havien mort feia molt de temps no necessitaven cabanes. Pere havia parlat sense pensar. No et desperta tendresa l’actitud entusiasta i bondadosa de Pere? (Lc. 9:33.)

Jehovà va recompensar la lleialtat de Pere, Jaume i Joan amb una emocionant visió

23 Aquella nit, Pere, Jaume i Joan van rebre una altra recompensa. Mentre encara eren a la muntanya, es va formar un núvol sobre els seus caps. En va sorgir una veu; era la veu de Jehovà, qui va dir: «Aquest és el meu fill, l’elegit; escolteu-lo». Llavors la visió es va acabar i els tres apòstols es van quedar sols amb Jesús (Lc. 9:34-36).

24. (a) Com va beneficiar Pere la visió de la transfiguració? (b) Com ens pot ajudar a nosaltres la visió de la transfiguració?

24 La visió de la transfiguració va ser una magnífica recompensa per a Pere, i també ho és per a nosaltres. Dècades més tard, Pere va escriure sobre el privilegi que havia tingut aquella nit: veure per endavant la glòria de Jesús com a Rei celestial i ‘contemplar amb els seus ulls la seva majestat’. Aquella visió va confirmar moltes de les profecies de la Paraula de Déu i va enfortir la fe de Pere per poder fer front a les proves que l’esperaven. (Llegeix 2 Pere 1:16-19.) La transfiguració tindrà el mateix efecte en nosaltres si, com Pere, sempre som lleials a l’Amo que Jehovà ha designat, aprenem d’ell, acceptem la seva disciplina i correcció, i el seguim amb humilitat nit i dia.

^ § 6 Podem veure com d’inconstant va ser la gent reunida a la sinagoga si comparem la seva reacció a les paraules de Jesús amb la reacció que havien tingut el dia abans al proclamar-lo profeta de Déu (Jn. 6:14).

^ § 11 Des de la riba del llac de Galilea, situat a uns dos-cents deu metres sota el nivell del mar, van recórrer uns cinquanta quilòmetres per regions de gran bellesa fins a arribar als tres-cents cinquanta metres sobre el nivell del mar.