Salta al contingut

Salta a l'índex

Testimonis de Jehovà

Selecciona un idioma català

 CAPÍTOL DISSET

«Vet aquí l’esclava» de Jehovà

«Vet aquí l’esclava» de Jehovà

1, 2. (a) Com va saludar un desconegut a Maria? (b) Per què es pot dir que Maria es trobava en un moment crucial de la seva vida?

MARIA mira bocabadada el desconegut que acaba d’entrar a casa seva. L’home no demana ni pel seu pare ni per la seva mare; la vol veure a ella. Una cosa està ben clara: no és de Natzaret. En una ciutat tan petita com la seva els forasters no passen desapercebuts, i aquest, en particular, cridaria l’atenció anés on anés. L’home li adreça una salutació que mai abans ha sentit: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor [Jehovà] és amb tu». (Llegeix Lluc 1:26-28.)

2 La Bíblia ens presenta Maria quan es troba en un moment crucial de la seva vida. Aquesta noia era filla d’Elí i vivia a la ciutat galilea de Natzaret. Estava promesa amb Josep, un humil fuster que tenia una gran fe. Per això, és probable que s’imaginés que, un cop casats, portarien una vida senzilla i pujarien junts una família. Tot d’una, però, aquell desconegut li portava una comissió de part del seu Déu que li canviaria la vida per sempre.

3, 4. Per tal de conèixer millor Maria, què hem de deixar de banda i en què ens hem de concentrar?

3 A molts els sorprèn que la Bíblia no doni gaires detalls sobre Maria; diu poc sobre els seus orígens, encara menys sobre la seva personalitat i res de res sobre el seu aspecte. Ara bé, el que sí que explica la Paraula de Déu sobre ella és molt significatiu.

4 Per tal de conèixer millor Maria, hem de mirar més enllà de moltes de les ensenyances de les diferents religions. Deixem de banda les moltíssimes representacions de Maria en pintura, marbre o guix, així com la complexa teologia i els enrevessats dogmes que atorguen a aquesta modesta dona títols tan pomposos com «Mare de Déu» i «Reina del Cel». En comptes de tot això, concentrem-nos en el que la Bíblia diu en realitat. Aquesta informació ens ajudarà a extreure lliçons de valor inestimable de la seva profunda fe.

 La visita d’un àngel

5. (a) Què ens ensenya sobre Maria la seva reacció a la salutació de Gabriel? (b) Quina important lliçó podem aprendre de Maria?

5 El desconegut que va anar a visitar Maria no era un simple home, es tractava de l’àngel Gabriel. Quan es va adreçar a Maria dient-li «plena de gràcia», ella «es va torbar d’aquestes paraules» i es va preguntar què voldrien dir (Lc. 1:29). Què significava aquella expressió? Maria no esperava comptar amb la gràcia, o favor, dels homes. Però l’àngel es referia al favor de Jehovà Déu. I això sí que li importava a Maria. Malgrat tot, no va pressuposar amb orgull que tenia el favor diví. El seu exemple ens ensenya que ens hem d’esforçar per obtenir el favor de Jehovà, sense donar per fet presumptuosament que ja el tenim. Com diu la Bíblia, mentre que Déu s’oposa als altius, estima i ajuda els qui són humils i modestos (Jm. 4:6).

Maria no va pressuposar amb orgull que tenia el favor diví

6. Quin privilegi va oferir l’àngel a Maria?

6 La seva humilitat li aniria molt bé, perquè l’àngel va oferir a Maria un privilegi impensable. Li va explicar que tindria un fill que arribaria a ser l’home més important. Gabriel li va dir: «El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, regnarà per sempre a la casa de Jacob, i el seu regne no tindrà fi» (Lc. 1:32, 33). Segur que Maria coneixia la promesa que Déu havia fet a David més de mil anys abans: que un dels seus descendents regnaria per sempre (2 Sam. 7:12, 13). Així, doncs, el seu fill seria el Messies que el poble de Déu havia estat esperant durant segles!

L’àngel Gabriel va oferir a Maria un privilegi impensable

7. (a) Què posa de manifest la pregunta de Maria? (b) Què poden aprendre els joves de l’exemple de Maria?

7 Encara més, l’àngel li va dir que el seu fill ‘seria anomenat Fill de l’Altíssim’. Ara bé, com podria una dona humana engendrar el Fill de Déu? De fet, com es podria quedar embarassada Maria si encara no estava casada amb Josep? Precisament això és el que va preguntar Maria amb el cor a la mà: «Com podrà ser això, si jo sóc verge?» (Lc. 1:34BCI). És interessant que ella parlés de la seva virginitat amb tota naturalitat, cosa que indica que n’estava orgullosa. Avui dia, molts joves estan disposats a perdre la virginitat sense gaires miraments i, a més, es burlen dels qui s’esforcen per mantenir-se verges. Sens dubte, el món ja no és el que era, però Jehovà no ha canviat (Mal. 3:6). Igual que en el  temps de Maria, Déu valora els qui s’aferren a les Seves normes morals (llegeix Hebreus 13:4).

8. Tot i ser imperfecta, com podria Maria engendrar un fill perfecte?

8 Tot i que Maria era una fidel serventa de Déu, era imperfecta. Aleshores, com podria engendrar un fill perfecte, el Fill de Déu? Gabriel li va explicar: «L’Esperit Sant vindrà damunt teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això, el nadó serà sant, serà anomenat Fill de Déu» (Lc. 1:35). La paraula sant vol dir «net», «pur» i «sagrat». Generalment, els fills hereten la imperfecció dels pares. Però en aquest cas Jehovà realitzaria un miracle sense precedents: transferiria la vida del seu Fill des del cel fins a la matriu de Maria i la ‘cobriria amb la seva ombra’ mitjançant la seva força activa, o esperit sant, per protegir el nen de tota màcula del pecat. Va creure Maria la promesa de l’àngel? Com va reaccionar?

La resposta de Maria

9. (a) Per què s’equivoquen els qui posen en dubte el relat sobre Maria? (b) Com va enfortir Gabriel la fe de Maria?

9 Als escèptics, inclosos alguns teòlegs de la cristiandat, els costa molt creure que una dona verge donés a llum. Malgrat tot el seu coneixement, no poden entendre una veritat molt senzilla: tal com va dir Gabriel, «a Déu res no és impossible» (Lc. 1:37). Maria no va dubtar de la veritat d’aquestes paraules perquè tenia una gran fe. Però no hem de confondre la fe amb la credulitat. Com a qualsevol persona amb dos dits de front, li calien proves per fonamentar la seva fe. I, a continuació, Gabriel li’n va donar més. Li va dir que Elisabet, una familiar de Maria d’edat avançada que sempre havia estat estèril, estava embarassada gràcies a un miracle de Déu.

10. Per què no hem de pensar que el privilegi que havia rebut Maria no comportaria cap dificultat?

10 Què faria Maria? Havia rebut una comissió i tenia proves que Déu compliria tot el que Gabriel havia dit. Però no hem de pensar que aquell privilegi no comportaria cap dificultat o inquietud. D’una banda, estava la qüestió del seu compromís amb Josep. Encara es voldria casar amb ella quan s’assabentés que estava embarassada? D’altra banda, la comissió en si podia semblar tot un repte. Hauria de portar dins seu la vida de l’ésser més important per a Déu, el seu estimat Fill. L’hauria de cuidar quan fos un nadó indefens i protegir-lo en un món malvat. Quina enorme responsabilitat!

11, 12. (a) Com van reaccionar alguns homes de fe quan Déu els va encarregar tasques difícils? (b) Què ens indica sobre Maria la seva resposta a Gabriel?

 11 La Bíblia mostra que fins i tot homes forts, homes de fe, en ocasions van vacil·lar quan Déu els va encarregar tasques difícils. Per exemple, Moisès es va excusar dient que no tenia la fluïdesa necessària per ser el portaveu de Déu (Èx. 4:10). Jeremies va protestar: «Encara sóc un noi!», perquè pensava que era massa jove per dur a terme la comissió que Déu li havia encomanat (Jer. 1:6). I què podem dir de Jonàs? Ell va fugir de la seva assignació! (Jon. 1:3.) Què va fer Maria?

12 La seva resposta, tot un reflex d’humilitat i obediència, és un bon referent per a tots els servents fidels de Déu. Va dir a Gabriel: «Vet aquí l’esclava del Senyor; que es faci en mi segons la teva paraula» (Lc. 1:38). Les esclaves joves ocupaven l’últim lloc entre els servidors d’una casa; la seva vida estava totalment a les mans del seu amo. Maria tenia aquests mateixos sentiments envers el seu Amo, Jehovà. Sabia que estava a les millors mans, que Jehovà és lleial amb els qui li són lleials i que la beneiria si s’esforçava de valent per complir amb la gran responsabilitat que havia rebut (Sl. 18:26 [18:25 en NM]).

Maria sabia que estava a les millors mans, les de Jehovà, el Déu lleial

13. Com ens pot ajudar l’exemple de Maria si ens sembla difícil o impossible fer el que Déu ens demana?

13 De vegades Déu ens demana que fem coses que als nostres ulls poden semblar difícils o fins i tot impossibles. Però a la seva Paraula ens dóna raons de sobra per confiar en ell i posar-nos a les seves mans, tal com va fer Maria (Prov. 3:5, 6). Posarem nosaltres també tota la nostra confiança en Jehovà? Si ho fem, ens recompensarà i la nostra fe en ell s’enfortirà encara més.

Maria visita Elisabet

14, 15. (a) Com va recompensar Jehovà a Maria quan va visitar Elisabet i Zacaries? (b) Què revelen les paraules de Maria registrades a Lluc 1:46-55?

14 El que Gabriel va dir sobre Elisabet va ajudar molt Maria. Si hi havia cap dona al món que la pogués entendre, aquesta era Elisabet! Maria es va dirigir ràpidament a la zona muntanyosa de Judà. Al cap de tres o quatre dies de camí, va arribar a casa d’Elisabet i Zacaries, qui era sacerdot. Un cop allà, Jehovà va recompensar Maria amb més raons de pes per enfortir la seva fe. Al sentir la salutació de Maria, Elisabet va notar com el nen que  portava al ventre feia un salt d’alegria. Es va omplir d’esperit sant i es va referir a Maria amb l’expressió «la mare del meu Senyor». Déu havia revelat a Elisabet que el fill de Maria arribaria a ser el seu Senyor, el Messies. Tot seguit, l’esperit sant la va moure a elogiar Maria per la seva obediència: «Benaurada la qui ha cregut» (Lc. 1:39-45). No hi havia cap dubte que tot el que Jehovà havia promès a Maria es faria realitat.

L’amistat de Maria i Elisabet va ser una benedicció per a totes dues

15 La resposta de Maria ha quedat registrada en detall a la Paraula de Déu (llegeix Lluc 1:46-55). Aquesta és, de bon tros, l’ocasió mencionada a la Bíblia en què Maria es va expressar més extensament, i ens ajuda a conèixer-la millor. Les seves paraules  de lloança a Jehovà mostren gratitud pel magnífic privilegi de ser la mare del Messies. A més, són una manifestació de la profunda fe que tenia en el seu Déu, ja que diu que Jehovà humilia els altius i els poderosos i ajuda els humils i els pobres que desitgen servir-lo. També ens permeten veure com coneixia la Paraula de Déu, perquè, segons un càlcul, contenen més de vint referències a les Escriptures Hebrees. *

16, 17. (a) Com van demostrar Maria i el seu fill una actitud que hem d’imitar? (b) Quina benedicció ens recorda la visita de Maria a Elisabet?

16 És evident que Maria meditava profundament sobre la Paraula de Déu. Però sempre va ser humil i va preferir deixar parlar les Escriptures en lloc d’expressar les idees de la seva collita. El fill que en aquell moment portava al ventre mostraria la mateixa actitud i pronunciaria aquestes paraules: «La meva doctrina no és pas meva, sinó del qui m’ha enviat» (Jn. 7:16). Cal que ens preguntem: «Mostro aquest mateix respecte i reverència envers la Paraula de Déu, o m’estimo més el que penso i ensenyo jo?». Maria ho tenia ben clar.

17 Maria va passar uns tres mesos a casa d’Elisabet, i segur que durant aquest temps cadascuna va ser una extraordinària font d’ànim per a l’altra (Lc. 1:56). El caliu del relat bíblic sobre aquesta visita ens recorda que l’amistat pot ser una gran benedicció. Si busquem amics que estimin de debò Jehovà, la nostra espiritualitat s’enfortirà i ens aproparem més al nostre Déu (Prov. 13:20). Però Maria havia de tornar a casa. Què diria Josep quan s’assabentés del seu embaràs?

Maria i Josep

18. Què va explicar Maria a Josep, i com va reaccionar ell?

18 Probablement Maria no va esperar fins que se li notés l’embaràs per parlar amb Josep. Però abans de fer-ho segur que va pensar molt en com reaccionaria a la notícia aquell home decent que temia Déu. Sigui com sigui, li va explicar tot el que li havia passat. Com és lògic, Josep va quedar molt desconcertat. Es volia creure la seva estimada promesa, però tot feia pensar que li havia estat infidel. La Bíblia no diu què li va passar pel cap ni els raonaments que va fer, només diu que va decidir divorciar-se d’ella. En aquell temps, es considerava les parelles compromeses com si estiguessin casades. No obstant això, com que Josep no la volia exposar a la vergonya pública i l’escàndol, va pensar divorciar-se’n  en secret (Mt. 1:18, 19). A Maria se li devia trencar el cor al veure com aquella insòlita situació feia patir un home tan bondadós. De tota manera, no es va prendre malament la reacció de Josep.

19. Com va ajudar Jehovà a Josep a fer el correcte?

19 Amb bondat, Jehovà va ajudar Josep a fer el correcte. En un somni, l’àngel de Déu li va confirmar que l’embaràs era un miracle. Quin pes es devia treure de sobre! Aleshores Josep va fer el que Maria havia fet des de bon començament: deixar-se guiar per Jehovà. Es va casar amb Maria i es va preparar per assumir l’excepcional responsabilitat de cuidar el Fill de Déu (Mt. 1:20-24).

20, 21. Què poden aprendre de Maria i de Josep els casats i els qui tenen pensat casar-se?

20 Aquesta jove parella que va viure fa dos mil anys és un excel·lent exemple per als casats, i també per a aquells qui tenen pensat casar-se. Al veure com la seva jove esposa complia amb tendresa el seu paper de mare, segur que Josep es va sentir molt agraït que l’àngel de Jehovà l’hagués aconsellat. Josep devia adonar-se que és essencial confiar en Jehovà a l’hora de prendre decisions importants (Sl. 37:5; Prov. 18:13). Sens dubte, totes les decisions que va prendre aquest cap de família van ser fruit de la consideració i la bondat.

21 I quines lliçons podem extreure del fet que Maria estigués disposada a casar-se amb Josep tot i que aquest hagués dubtat de la seva paraula? Encara que al principi a Josep li devia costar creure la història, Maria va ser pacient i li va donar temps perquè decidís què faria, ja que al capdavall ell seria el cap de família. Aquesta va ser una bona lliçó per a Maria, i també ho és per a les cristianes d’avui. Per últim, segur que tots dos van aprendre gràcies a aquella situació el valor de la comunicació franca i sincera (llegeix Proverbis 15:22).

22. Quin va ser el fonament del matrimoni de Josep i Maria, i què tenien per davant?

22 Malgrat ser joves, Josep i Maria van posar el millor fonament per al seu matrimoni: tots dos estimaven Jehovà Déu per sobre de tot. Per això, desitjaven agradar-li i ser uns pares responsables i amorosos. És clar, encara els esperaven benediccions més grans, i també reptes més difícils. Tenien per davant la responsabilitat de criar Jesús, qui de gran seria l’home més important de tots els temps!

^ § 15 Sembla que Maria també va citar de l’oració d’Anna, una dona fidel que igual que ella va tenir un fill gràcies a la benedicció de Jehovà (consulta el requadre «Dues oracions extraordinàries» del capítol 6).